Els països veïns tanquen el pas als refugiats sirians en veure's desbordats

Després d'haver permès l'entrada de centenars de milers de civils sirians durant més de quatre anys de guerra, els països veïns s'han vist desbordats per l'allau de refugiats i han començat a restringir-ne l'entrada. Mentrestant, milers de sirians es dirigeixen cap a les fronteres de la Unió Europea. Turquia ha estat el país més afectat, però els 1,8 milions d'exiliats que té registrats només suposen el 2,3% de la seva població, segons dades de l'ONU del 31 de juliol passat. Per a Jordània –que acull 630.000 sirians, un 9,4% dels seus habitants— i sobretot per al Líban –amb prop d'1,2 milions de refugiats, un 27,9% del seu cens— la situació s'ha tornat insuportable.

L'incompliment de les promeses dels Estats donants ha contribuït a agreujar la situació als països d'acolliment. L'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA, amb les sigles en anglès) de les Naciones Unides comptabilitzava amb data del 4 d'agost que només s'havia ingressat vora una quarta part de l'ajuda humanitària prevista per al 2015.

“Jordània pràcticament ha tancat la frontera siriana i cada vegada és més difícil entrar-hi", explica María López de Haro, responsable de la Fundació  la Promoció Social de la Cultura (FPSC) a Amman. Dirigeix l'única ONG espanyola present a Zaatari, el camp de refugiats més gran del Pròxim Orient, que acull més de 83.000 persones que han fugit de la guerra a prop del límit territorial amb Síria.

Les restriccions a la frontera van començar durant l'estiu del 2014 i es van fer efectives a partir del mes d'abril, quan les forces rebels que combaten el règim de Baixar al-Assad van aconseguir el control dels passos fronterers. Al contrari del que passa a Turquia i al Líban, els sirians estan exempts de visat a l'hora de viatjar a Jordània.

El cap de la Guàrdia de Fronteres, el general Saber al-Mahayre, precisava en unes recents declaracions que Jordània té “un sistema de vigilància amb drons, radars i torres d'observació” per prevenir infiltracions al seu territori.

Però l'entrada de refugiats és cada vegada més esporàdica. L'agència de notícies estatal Petra, destacava dijous que 96 sirians havien pogut travessar la frontera en diversos punts durant les 48 hores anteriors. L'organització Human Rights Watch ha alertat, tot i això, des de la primavera de la presència de centenars de civils acampats sense rebre amb prou feines ajuda al costat sirià de la frontera. Des que van començar les restriccions, el nombre de passos fronterers s'ha reduït de 45 a només 5.

“Amb els telèfons mòbils i la xarxes socials la tragèdia dels refugiats sirians es retransmet en directe”, constata la cap de missió de FPSC a Jordània. “Un home va venir fa poc fins al camp de Zaatari per suplicar-nos ajuda”, relata María López de Haro. “Les dues filles d'un dels seus amics –una de 10 anys i una altra d'amb prou feines de 10 mesos— estaven abandonades a la frontera sense cap tipus de protecció perquè no podien entrar al país”.

Zaatari és una petita ciutat, que podria per la seva grandària ser la tercera més poblada de Jordania. Construït el 2012 en el moment de màxim èxode de refugiats, el campament ja està saturat i només es permeten incorporacions civils en casos comptats de reagrupació familiar. Els exiliats que arriben ara es deriven al camp d'Azraq, que acull unes 18.500 persones. El nou camp està en una zona encara més desèrtica. Les autoritats jordanes asseguren que hi ha més d'un milió de sirians acollits al regne haiximita, dels quals només 630.000 estan oficialment registrats per l'ONU.

Té escoles, un mercat i diverses clíniques, una de les quals està gestionada per l'ONG espanyola FPSC. “Atenem menors amb discapacitat física, la majoria amb paràlisi cerebral, a qui oferim fisioteràpia, cadires de rodes, crosses… i també activitats de teatre per millorar la seva inclusió social”, detalla López de Haro. La seva organització té ara 300 casos pendents sense poder atendre. “El nostre dilema de cada dia és decidir a qui deixem d'ajudar…”, admet.

La contínua presència dels refugiats –el 80% viuen fora dels campaments– amenaça de desencadenar tensions en la societat jordana. “Una de les principals preocupacions dels habitants del nord del país és el dramàtic increment del cost de la vida, sobretot de l'habitatge i l'alimentació, davant la creixent demanda”, detalla un estudi de l'ONU sobre l'impacte de l'èxode sirià a les comunitats jordanes.