Hongria reforça la vigilància a les fronteres per frenar els refugiats

Creix la tensió a Hongria, un dels punts migratoris més calents d’Europa i zona de trànsit principal pels milers de persones que busquen refugi a la UE. El Govern ultraconservador de Viktor Orbán va anunciar aquest dimecres que reforçarà la frontera amb Sèrbia –via d'entrada de sirians, afganesos, iraquians i pakistanesos– amb més de 2.100 agents de policia, que tindran el suport d'helicòpters i gossos. Serà a mitjan setembre, just quan l’Executiu té planejat acabar la tanca metàl·lica de 175 quilòmetres. Mentrestant, les famílies acampen amagades en terra de ningú, al costat de les vies del tren, esperant el millor moment per avançar sense ser vistos per l'autoritat.

Els immigrants i refugiats, que en el 90% dels casos fugen de Síria, creuen constantment la frontera entre Sèrbia i Hongria a través d'una via de tren en desús que parteix en dos el filat d'aproximadament mig metre d'alçària i plena de fulles tallants que l’Executiu hongarès pretén liquidar a final de mes. “M'inscriuran en un registre?”, “Estan demanant empremtes dactilars?”, preguntaven aquest dimecres horroritzats els que havien anat arribant a aquesta cruïlla de camins. Uns quants es veien encara amb forces i es dirigien directament a la Policia, un parell de quilòmetres al nord per la mateixa via. D’altres van decidir fer nit amagats entre els camps de cultiu serbis –dels quals es proveeixen d'amagatotis–, per intentar entrar a la UE sense ser inscrits. I, els més arriscats, van reptar pel fang entre arbres i arbustos per seguir avançant sense passar pel registre i sense ser vistos a plena llum del dia. És el pitjor temor que regna en aquest lloc sufocant, ja que Budapest no només augmentarà ben aviat la vigilància, sinó que el Govern ha començat ja tràmits legals per desplegar l’Exèrcit, una acció que necessita el suport del Parlament.

Molts dels immigrants que han arribat fins a Hongria no volen aparèixer en els registres del Govern, ja que, en continuar el camí cap al nord d’Europa –on és dirigeix la immensa majoria– serien retornats al primer país d'arribada de la UE: Grècia, Itàlia, Hongria o el país d'origen. Molts, com en Khaled, de 25 anys i original de Daraa, una localitat al sud de Síria, saben que Alemanya no els farà fora del país i per això s'ha convertit en el seu objectiu principal. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va anunciar dimarts passat que el seu Govern no retornarà cap ciutadà sirià que entri en territori alemany. “Si [la Policia hongaresa] m’agafa les empremtes dactilars, aniré a Alemanya. Si no, seguiré fins a Suècia”, suggereix un altre jove de Damasc que fa més d'un mes que viatja amb sis membres més de la seva família, inclòs un nadó. Un altre company de viatge, en Jassem, que al principi volia anar al Regne Unit “per guanyar més diners”, ara es planteja la destinació. Els seus familiars s’han quedat a Síria i ell només vol tranquil·litat i seguretat.

La frontera entre Hongria i el país balcànic s'ha convertit en les últimes setmanes en una de les portes d'entrada a la UE més transitades malgrat la tanca metàl·lica plena de fulles que el Govern ultraconservador ha aixecat durant els últims mesos. Tanca sobre la qual Brussel·les amb prou feines es pronuncia, ja que “la gestió de les fronteres exteriors dels països membres és competència de cada Estat”, segons ha reiterat el comissari d’Immigració, Dimitris Avramopulos, que fa un parell de setmana va desbloquejar fins a 2.400 milions per fer front a aquest drama migratori sense precedents. En les últimes 24 hores, 2.230 “immigrants il·legals” han arribat a terra hongarera per l'encreuament de Röszke, segons el portaveu de la policia local de Szgeded, Szabolg Szenti, gairebé 600 dels quals eren nens. Des de principi d'any han arribat a Hongria més de 100.000 immigrants, gairebé el triple que el 2014, quan el país en va rebre uns 40.000, segons l’Organització Internacional per a les Migracions. El més freqüent a la zona són homes d'entre 18 i 30 anys, tot i que també hi ha nadons, nens i dones que fa com a mínim un mes que vaguen per Europa.

El viatge fins a aquesta porta d'entrada de la UE pot arribar a costar uns 2.000 dòlars, segons les respostes de diverses persones. Un pare sirià, que carrega amb l'equipatge bàsic de la seva família, que consisteix en un sac de dormir i una mica de roba i menjar "que troba per aquí", va confirmar que havia pagat 9.000 dòlars per poder endur-se la seva dona i les dues nenes, de 3 i 4 anys, que esgotades i espantades, encara somriuen a qui passa per davant. Saïd Sariaolabi, de 20 anys, no deixava anar la mà del seu germà petit, en Samer, de 12, mentre caminaven pel centre de la via del ferrocarril. Han deixat els pares a Síria i ara tenen un objectiu clar: reunir-se amb el seu germà gran a Dinamarca, on viu des de fa un temps.

Els immigrants i refugiats que decideixen avançar cap a Hongria i trobar-se, doncs, amb la Policía, han d'esperar que uns agents equipats amb màscares els escortin fins a un centre d'acolliment, on seran apuntats en un registre. Unes 200 persones separades per grups familiars o de coneguts descansen sota el sol intens del camp hongarès. No tenen aigua. Amb prou feines hi ha quatre lavabos mòbils per a aquells que vulguin fer les seves necessitats. Cada dues hores aproximadament un autobús antiquíssim escortat per agents policials els recull per traslladar-los al centre, on se’ls agafaran les empremtes dactilars i se'ls donarà aigua. El recinte, de poc més d'un quilòmetre quadrat, estava aquest dimecres inundat de tendes de campanya per rebre els milers de persones que s'espera que arribin a la UE en les properes setmanes.

Tensió en els registres

La Policia hongaresa va utilitzar aquest dimecres al matí gasos lacrimògens sobre diversos centenars d'immigrants en un centre de recepció a quatre quilòmetres de la frontera amb Sèrbia. Segons alguns testimonis, un grup d'immigrants es va enfrontar als agents perquè es resistien que els agafessin les empremtes dactilars “per por de ser retornats”, va defensar aquest dimecres un grup de pakistanesos. També ho va corroborar el voluntari de l’ONG local Migszol Szeged, Balázs Gzalai: “Podrien ser retornats a altres països”, va assenyalar. Va insistir, a més, que els agents van estar dificultant la feina humanitària “constantment”.

En aquest centre, al qual només pot accedir la Policia del país i un equip reduït de la Creu Roja hongaresa "per parlar amb els immigrants", s’agafen empremtes i es tramiten les peticions d'asil dels milers de refugiats que busquen residència a la UE. “No poden estar aquí més de 36 hores”, va explicar un portaveu oficial. En sortir d'aquesta espècie de campament, els que hagin sol·licitat l'asil seran traslladats a un centre nacional especial i els altres “podran continuar el seu camí”.