La gestió a Madrid i les propostes per a Catalunya obren tensions en el PP

Cristina Cifuentes i Xavier García Albiol s'han convertit en dues veus diferenciades dins del discurs del Partit Popular. Els dos líders autonòmics han adoptat o proposat mesures de gestió diferents a les de la seva formació en recuperar l'atenció mèdica per als emigrants sense papers a Madrid o admetre límits per a la solidaritat de Catalunya amb la guardiola comuna, respectivament. La situació particular del PP en les dues comunitats marca aquestes diferències: Cifuentes necessita el suport de Ciutadans i Albiol vol recuperar terreny abans del 27-S.

El context electoral en què el PP acudeix a les eleccions catalanes i generals, definit per les males previsions per al 27-S, la pèrdua pronosticada de la majoria absoluta i l'aparició d'un partit que per primera vegada li disputa els votants de centre (Ciutadans), ha esperonat la recerca de solucions en el partit del carrer Génova. Això ha fomentat l'aparició de propostes noves, a més de les tensions internes conseqüents, tot i que en la formació esperen que la publicació del programa electoral serveixi com a aglutinador.

“És normal que en aquests moments hi hagi persones que donin la seva opinió des del seu càrrec i que hagi propostes en una situació preelectoral, amb un programa sense definir encara”, va opinar Rafael Hernando, portaveu del PP al Congrés. “De vegades s'exageren els matisos. En el fons tothom té clar el projecte del PP, que és el que està traient Espanya de la crisi”.

Cifuentes i Albiol, les dues veus amb accent propi dins del PP, van coincidir diumenge a El Escorial (Madrid). La sintonia entre tots dos va quedar reflectida en els discursos i els gestos. El líder català fins i tot va arribar a exposar el seu propòsit de seguir les polítiques de Cifuentes a Catalunya.

La presidenta de Madrid treballa a la Comunitat amb la flexibilitat a la qual l’obliga dependre de Ciutadans per mantenir-se en el poder. Malgrat que fa un mes va votar en contra de retornar l'atenció sanitària als immigrants sense papers, l'abstenció de la formació emergent i el vot afirmatiu de la resta de forces la van portar a implantar-la. Això va alinear Madrid amb les sis autonomies que han retornat o volen retornar l'assistència sanitària als immigrants irregulars, i a les quals l’Executiu espanyol va advertir de possibles sancions. A Catalunya l'escenari és un altre. Tot i que fonts del PP consultades per aquest diari es van mostrar en contra de limitar “la solidaritat de Catalunya”, com va proposar García Albiol en una entrevista amb EL PAÍS, el partit concedeix al candidat marge de maniobra perquè intenti guanyar terreny en les enquestes.

Així explica la situació Pablo Casado, el nomenament com a subsecretari de comunicació del qual, igual que els d’Andrea Levy (estudis i programes), Fernando Martínez Maíllo (organització) i Javier Maroto (sectorial) van ser el primer pas del PP per renovar el seu discurs i recuperar la iniciativa política després dels mals resultats del 24-M.

Crítiques del PSOE

“Si tu treus més gent al terreny de joc, pot ser que tinguis menys uniformitat en l'esquema de l’entrenador, però probablement també tinguis més oportunitats de gol. No diré que és premeditat, que volem que es percebi que hi ha diferents matisos, però no ens importa”, va argumentar. “A diferència de l'esquerra en general, però sobretot de la nova esquerra de Podem, amb discursos molt monolítics, no som així”, va seguir. “Hi ha unitat en el missatge substancial. És el president qui segueix triant les candidatures i qui fa els programes electorals. Que després aquest missatge té els seus matisos? Si no, seríem una secta”.

El PSOE, d’altra banda, veu en l'aparició d'aquestes noves veus un exemple del “nerviosisme”. “Hi ha falta de lideratge i falta de projecte de país. S'ha posat de manifest en la reforma constitucional [que el PP no portarà al programa]”, va opinar Antonio Hernando, portaveu del PSOE. “Altres contradiccions, com la de la sanitat per als immigrants, es deuen al fet que hi ha algunes comunitats que s'han adonat de la crueltat de la mesura”.