Les borses s’enfonsen pels dubtes sobre l’economia xinesa

La por –el pànic, fins i tot– ha governat les borses a tot el món. La caiguda dels índexs asiàtics –el de Xangai ha arribat a enfonsar-se fins al 8,49%– ha arrossegat la renda variable de tot el món. L’Ibex espanyol ha perdut un 5,01%, però ha arribat a caure un 7,3%. Als EUA, quan s’ha obert la sessió, el Nasdaq s’ha deixa el 8,5%, encara que de seguida ha recuperat part de les pèrdues. La por d’una frenada de la Xina, la segona economia del món, i la desconfiança que això ha portat als seus mercats financers ha acabat per contagiar-se a la resta. Ara la vista està posada al banc central del gegant asiàtic, al qual la jornada d’avui ha afegit pressió per prendre algun tipus de mesura que injecti liquiditat.

El dilluns 24 d'agost va camí de fer-se un lloc entre els pitjors dies per a les borses de tot el món dels últims anys. Això no és qualsevol cosa en uns mercats que des de l'agost del 2007, quan va esclatar la crisi de les hipoteques subprimeals Estats Units, registren força jornades dignes d'emmarcar en els llibres d'història per infaustes per als inversors. Al tancament, l'Ibex s'ha deixat un 5,01%, la seva pitjor caiguda des de l'estiu del rescat a Espanya, el del 2012. Els valors més afectats han estat Arcelor (-9,2%), Repsol (-8,03%) i Santander (-6,68%).

Wall Street ha arrencat la sessió sota una intensa pressió. El Dow Jones, l'índex de referència del parquet novaiorquès, ha perdut de cop prop de 1.000 punts o més d'un 6% en el moment de sonar la campana. És la caiguda més brusca en l'inici de la jornada borsària des del setembre del 2008. El càstig en el Nasdaq ha estat més greu, del 8,5%, informa Sandro Pozzi. Mitja hora després les pèrdues novaiorqueses del principi s'han moderat i han quedat en la meitat.

La setmana ha començat tenyida de vermell per la preocupació sobre l'evolució de l'economia xinesa –que les últimes mesures del règim no han servit per aplanar– i com a reacció als descensos de divendres passat a les principals places europees i nord-americanes. I com si es tractés d'un cercle, les davallades dels mercats asiàtics s'han contagiat a Europa.

L'índex de referència de les borses xineses, el de Xangai, ha cedit un 8,49% al tancament. És la més important que ha registrat aquest índex aquest estiu, que s'està convertint en un malson per als inversors en renda variable al gegant asiàtic. De fet, és la caiguda més pronunciada des del juliol del 2007.

L'altre gran índex xinès, el de Shenzhen, més centrat en títols de tecnològics, ha perdut un 7,7%. No cal anar tan enrere per trobar una reculada major, però sí que és de les més greus d'aquest terratrèmol estival.

Al Japó, les accions de l'índex més important del país, el Nikkei, han tancat aquest dilluns amb un descens del 4,61%. El ien, considerat una moneda refugi en temps turbulents, s'apreciava per quarta jornada consecutiva davant del dòlar. Si el dijous anterior la cotització de la divisa nord-americana arribava als 124 iens, aquest dilluns s'ha situat en 120,79 iens, un cop per als exportadors nipons.

L'índex Hang Seng a Hong Kong s'ha deixat un 5,17%, un càstig més lleu que el de les borses xineses però igualment rellevant per a un selectiu tradicionalment estable. Les borses a Austràlia, Singapur o Malàisia també registraven reculades.

L’Ibex cau al mínim des del gener

A Europa, totes les borses han seguit el camí marcat per l'Àsia. L'Ibex-35 ha començat la sessió amb caigudes superiors al 6,5% i ha perdut més a mesura que avançava la sessió. Poc abans de les 14.00 hores, el selectiu s'ha situat en els 9.860,7 punts.

En poc més d'un mes, l'Ibex-35 ha cedit més d'un 13%. L'índex està per sota dels nivells que va marcar en els moments de més estabilitat a Grècia dels mesos de juny i juliol, quan el risc de ruptura de l'euro s'elevava. L'índex es troba al nivell més baix des del gener.

Entre els valors de l'Ibex-35, Gamesa, amb una forta presència a la Xina, juntament amb ArcelorMittal i Acerinox (dues firmes molt exposades a la demanda d'acer) encapçalen les pèrdues.

Les pèrdues també han crescut a la resta d'Europa. Les caigudes de París i Frankfurt han arribat a situar-se a l'entorn del 5%. La por a Alemanya, atenuada poc després de dos quarts de tres de la tarda, ha arribat per l'exposició de diverses grans empreses alemanyes al mercat xinès.

Preocupació per la Xina

El nerviosisme dels inversors està alimentat per la preocupació sobre l'economia xinesa, la segona del món, i la por que la reducció pugui ser més profunda de l'esperat. En el segon trimestre de l'any va créixer a un ritme del 7%, el més lent des del 2009. L'11 d'agost, el Banc Popular de la Xina (central) va anunciar per sorpresa una devaluació del iuan, la més elevada en una setmana en 21 anys i una mesura que les autoritats econòmiques del país havien descartat públicament en diverses ocasions amb anterioritat. Des de l'inici de la iniciativa, encaminada a encoratjar un sector exportador que havia sofert fortes caigudes, els valors a tot el món han perdut gairebé 5 bilions d'euros.

Divendres, les dades oficials mostraven una contracció en el sector manufacturer xinès en les primeres tres setmanes d'agost a un ritme desconegut des de l'esclat de la crisi financera global.

L'anunci aquest diumenge que el Govern xinès permetrà al principal fons de pensions estatal invertir en borsa no ha estat suficient per contrarestar els temors. El fons podrà invertir fins al 30% dels seus actius nets en accions que cotitzin als mercats nacionals i altres instruments financers. La idea és intentar injectar liquiditat als mercats de renda variable després de la fugida de molts petits estalviadors, que han vist com els seus fons minvaven.

La Borsa xinesa acumula una baixada superior al 30% des de les fortes correccions del juliol i se situa en mínims dels últim cinc mesos. I les autoritats no estan aconseguint transmetre als inversors un missatge d'estabilitat.

Diumenge, en una roda de premsa, el director executiu del Fons Monetari Internacional per a Itàlia i Grècia, Carlo Cottarelli, va voler llançar un missatge de tranquil·litat. La institució financera calcula per a aquest any un creixement del 6,8% per a la segona economia del món. La reducció xinesa i la caiguda de les seves accions són un ajust “necessari”, de manera que parlar d'una crisi “és absolutament prematur”, va subratllar Cottarelli.

Caiguda del petroli

El brent, cru de referència a Europa, se situava aquest matí per sota dels 45 dòlars per barril per primera vegada des de març del 2009, fa gairebé sis anys i mig. El cru nord-americà també està en els nivells mínims des de l'inici de la crisi financera.

El seu descens ja ha provocat la cancel·lació de projectes d'inversió multimilionaris i l'acomiadament de desenes de milers de treballadors de les petrolieres.