L’art contemporani interpreta Calvino

“Som el 1985: amb prou feines ens separen quinze anys del començament d'un nou mil·lenni”. Amb aquestes paraules l'escriptor italià Italo Calvino pensava començar una sèrie de conferències a la Universitat de Harvard. Desgraciadament mai va arribar a pronunciar-les, perquè va morir just una setmana abans de sortir cap als Estats Units. Malgrat això, les seves reflexions clarividents no es van perdre i van donar lloc a un llibre pòstum, Lliçons americanes. Sis propostes per al pròxim mil·lenni, on Calvino ofereix un exercici d'anticipació teòrica per mitjà de sis conceptes que en la seva opinió caracteritzarien la cultura del tercer mil·lenni: lleugeresa, visibilitat, exactitud, consistència, multiplicitat i rapidesa.

Trenta anys després, Renato Della Poeta i Aurelién Le Genissel, directors artístics de Blueproject Foundation de Barcelona, responen al desafiament intel·lectual de Calvino amb una mostra col·lectiva Little is Left to Tell (Calvino After Calvino), oberta fins al 31 d'octubre, que analitza a través de 12 obres cadascun dels sis conceptes presents en el llibre i el seu contrari. “Malgrat que es va iniciar com una reflexió literària, el mateix Calvino la presentava com una avaluació general dels debats estètics que ens esperaven”, asseguren els dos comissaris, que han agrupat les 12 obres per parelles i que analitzen cadascuna de les sis prediccions de Calvino.

Lleugeresa irònica

La rapidesa magnificada pels avenços tecnològics i la dictadura de la velocitat està representada per dues obres particularment emblemàtiques: la clepsidra d'Ignasi Aballí, que sembla proposar una temporalitat diferent des del món de l'art i el conjunt de preguntes electròniques que plantegen les diminutes pantalles de Rafael Lozano-Hemmer, a 33 preguntes per minut, el llindar que el cervell humà pot processar.

“Aquesta mostra no vol oferir respostes, sinó fer ressonar les inquietuds de Calvino, que 15 anys després de l'arribada del nou mil·lenni, segueixen sent tan actuals com el 1985”, indiquen. Uns núvols de Xavier Veilhan que apareixen i desapareixen segons la perspectiva i un treball de Sophie Calle sobre la ceguesa il·lustren el concepte de visibilitat en una època en la qual tot és imatge i mirada, fins al punt de convertir-se en voyeurisme. “Hem aconseguit la lleugeresa irònica que anhelava Calvino o ens estem precipitant en la superficialitat i la insignificança?”, es pregunta Della Poeta, que per analitzar aquest concepte ha triat una fotografia de Sam Taylor-Wood i una escultura de Elmgreen & Dragset.

Les peces de Ryan McGinley i Daniel Firman il·lustren la multiplicitat, mentre que la consistència es plasma en el laberint de Michael Sailstorfer i a Totes les històries, que Dora Garcia va reunir des del 2001 a través d'Internet amb un projecte especialment avançat per a l'època i va condensar en un pesat llibre objecte. “Ens sembla important seguir explicant històries a través de l'art contemporani, perquè tal com concloïa Calvino: per poc que quedi per explicar, encara se segueix explicant”, conclou Della Poeta.