“Travessa la frontera i veuràs que Catalunya és diferent”

Milions de turistes i viatgers compren cada any guies de viatges per preparar l’aventura de descobrir un país. I al prestatge de les més venudes, no falten les que conviden a descobrir i gaudir d’Espanya. La majoria de manuals coincideixen que és la pàtria de la festa, posseïdora d’una rica herència cultural i històrica, poblada per gent apassionada i formada per diversos territoris com Catalunya, regió que sembla, segons diversos autors, un altre país.

Les guies no es limiten a recomanar restaurants típics, epicentres turístics i llocs on fer-se una bona autofoto. Algunes inclouen comentaris sobre l'actualitat política i les que ho fan dediquen alguns comentaris a la qüestió catalana. La Rough Guide to Spain, per exemple, assenyala que “avui, Catalunya és oficialment una comunitat semi-autònoma, però es percep com un país diferent (travessa la frontera amb València o Aragó i aviat percebràs la diferència)”.

I segons Lonely Planet, una de les guies més populars del món, a Catalunya, “vagis on vagis, hi ha una innegable sensació que aquesta regió és diferent de la resta d'Espanya”. “És una diferència que val la pena celebrar”, afegeix.

Fodor’s creu que “el decidit centralisme de Rajoy només ha servit per donar ales als sentiments separatistes, especialment a Catalunya”. Aquesta guia agrega que l'Església catòlica, finançada per l'Estat, està “estretament vinculada al PP” i que, amb la Cadena Cope com a portaveu, “continua tenint una considerable influència política i social a Espanya, amb membres de grups reservats com l'Opus Dei o els Legionarios de Cristo ocupant llocs clau al Govern i a la indústria”.

Frommer's explica al seu web que “grups d'extrema dreta, en particular la Falange, encara ronden en el rerefons” de l'escenari polític espanyol. Com a mostra d'això al·ludeix a la suspensió del jutge Baltasar Garzón el 2010, decretada per un “grup de magistrats de la vella guàrdia”. La guia suggereix que aquesta decisió judicial va ser conseqüència de l'“intent de Garzón d'investigar la desaparició de centenars de milers de ciutadans durant els primers temps del règim de Franco”.

Normalment, els autors d'aquestes publicacions són experimentats viatgers, enamorats del país que descriuen i coneixedors de les seves llums i les seves ombres. Les seves cròniques i recomanacions són seguides per molts dels 29,2 milions d'estrangers que a la primera meitat d'aquest any van visitar Espanya en el millor primer semestre de la sèrie històrica que elabora l'Institut d'Estudis Turístics.

Aquest organisme ha explicat a EL PAÍS que no considera oportú valorar les ressenyes que les guies de viatges fan del panorama polític perquè són “opinions privades”, i ha destacat que la funció de l'Institut és promoure les potencialitats turístiques d'Espanya.

Passió i horaris incomprensibles

“Apassionada, sofisticada i amb devoció per viure la bona vida, Espanya és, alhora, un estereotip fet realitat i un país més divers del que has imaginat mai”. Així presenta Lonely Planet Espanya. Al seu web es pot llegir que hi ha una raó per la qual la paraula “festa” és una de les més populars de la llengua espanyola: “és perquè aquí la vida mateixa és una festa a la qual tothom sembla estar convidat”.

Aquesta popular editora té milions de lectors i usuaris a Internet. Actualment, la foto de la coberta és una imatge de l'Alhambra. Ha canviat molt des que, quatre edicions enrere, el 2009, un pastor amb boina que guiava un ramat de cabres sota la paraula “Spain” era la portada de la guia.

Una altra guia popular en l'equipatge dels turistes és la Guía Verde de Michelin, que explica sota l'epígraf “Ètica de treball” que la vella imatge que els espanyols treballen poc ja és història perquè “ara, els espanyols treballen tan intensament com a qualsevol altre país europeu”. Michelin suggereix que molts visitants es pregunten com això és possible, tenint en compte l'“inusual estil de vida” en aquestes terres, amb referència als horaris “impossibles de comprendre”.

La clau, segons argumenta, és que els espanyols freqüentment “comencen a treballar molt aviat i continuen fins molt tard” en un “estil improvisat”. Afegeix que, des de ben petits, els espanyols són criats acostumant-se a dormir menys durant la setmana i intentant recuperar les hores de son perdudes durant el cap de setmana.

Aquesta guia destaca, així mateix, que la pedra angular de la vida dels espanyols és la família. “Sense una base familiar sòlida, no s'explica com un país amb una taxa de desocupació alta, en el qual els fills continuen vivint amb els seus pares fins als vint anys llargs i fins i tot passats els trenta, pot prosperar sense gaires problemes”.

Generalment, aquestes guies parlen amb rigor, coneixement i luxe de detalls. Tot que en ocasions comptades, hi ha imprecisions. Com quan alguna descriu el típic cocido madrileny com “un estofat de verdures i xai”.