Pregària al cel a Gràcia

És injust jutjar un llibre per la portada. I potser també es pot aplicar al pregó d'una festa major. Perquè si fos el cas, els festejos d'aquest any seran freds, freds. L'actriu Mercè Montalà va intentar divendres, amb pocs resultats, animar amb el seu text un públic que es repartia les mirades entre la balconada de la seu del districte, la plaça de la Vila i els núvols negres que tapaven el cel.

L'acte que dóna el tret de sortida als sis dies de festa veïnals va acabar convertint-se en una gran pregària per evitar que la pluja s'endugui pel clavegueram els mesos de preparació dels laboriosos decorats. Els nervis, com l'ambient elèctric que presideix a un xàfec, se sentien a la pell. “Creuem els dits perquè no plogui”, va dir Carla Carbonell, presidenta de la Fundació Festa Major a la seva intervenció. Gran part de la gent atapeïda a la plaça ha assentit.

La presidenta, com a constructora assídua dels decorats de Gràcia, sap molt bé de què parla. Alguns carrers han reduït el ritme de treball amb les previsions meteorològiques, després dels aiguats de dijous. Però abans de les 9 del matí de divendres tot havia d'estar a punt. “Ja no hi ha més marge. Que sigui el que Déu vulgui”, es lamentava un dels veïns del carrer Luis Antúnez, mentre muntava amb els seus companys un gran Dino, el dinosaure d'Els Picapedra, que fa de portal del carrer, ambientat amb ornaments de la sèrie de dibuixos animats. De tant en tant dóna un cop d'ull al cel.

La lectura del pregó va començar poc després de les set de la tarda. Com és habitual, l'organització va reservar uns instants perquè la festa alternativa llegís el seu propi text. Tots els ulls, com sempre, posats a la balconada limítrofa a la seu del districte, des d'on tradicionalment es pregonava. Allí un jove sense camisa, aparentment turista, se sorprenia de l'atenció de la qual era objecte. Una família de rossos observava l'escena amb la mateixa mirada i fent fotos a la multitud des d'una balconada de la mateixa finca.

Els organitzadors de les festes alternatives, de l'òrbita de la CUP, van decidir fer a peu de carrer el seu pregó, amb una gran pancarta en defensa dels treballadors de Movistar. El so, no obstant això, els va jugar una mala passada i les paraules no van tenir prou volum. El text criticava l'augment del turisme al districte i operacions urbanístiques com la de l'edifici del Deustche Bank. “Som els graciencs i gracienques que tant ens estimem la vila i no volem ser els figurants d'una postal turística. Volem la vila que ha estat sempre en detriment de la que ara és”, deia el pregó.

També van enviar missatges crítics contra aquells qui busquen “la voladura controlada del procés”, el nou regidor del districte de Barcelona en Comú, Raimundo Viejo –“els gurus intel·lectuals de la postmodernitat que finalment marxen a Madrid”– i crítiques a l'expresident de la Fundació de les festes, Ricard Estruch –per les seves “corrupteles i amistats perilloses”.

Posteriorment, Mercè Montalà, en un dels pregons més ben interpretats dels últims anys, va recordar el caràcter acollidor del barri Gràcia, on va arribar el 1994. La seva mare la va acompanyar a la balconada, juntament amb l'alcaldessa Ada Colau i els representants dels altres grups polítics de l'Ajuntament. “Amb ella encara fem carrer, fem veïnatge”, va assegurar. L'actriu va recordar lluites veïnals com la que va permetre recuperar un jardí del carrer Encarnació, que era propietat de la cúria. “En aquesta lluita no han calgut pistoles, sinó integritat i fermesa”, va assegurar.

Després li va tocar a Colau, que no va rebre cap xiulada per part del públic, que sí que va aplaudir l'esment que va fer a les dones víctimes de violència masclista dels últims dies. No va ser, però, un acte de beneplàcit, l'atenció va estar fixada tota l'estona en el gran núvol negre que s'arremolinava al cel.