Dormir a la platja per estalviar en allotjament

Passar la nit sota les estrelles, acompanyat del so de les onades i sense parets que bloquegin les vistes al mar, no té preu… És gratis. A l'estiu, desenes de turistes canvien el llit de l'hotel per la sorra de les platges de Barcelona per no haver de pagar allotjament. Corren el risc de ser víctimes dels carteristes que pul·lulen per la zona de matinada i alguns gairebé no acluquen l'ull pel soroll, però la Guàrdia Urbana permet l'activitat malgrat que la normativa municipal ho prohibeix.

Poc després de les 5 del matí i a pocs metres de l'aigua, les siluetes d'un parell de joves calçant-se motxilles pesades trenquen l'horitzó. Es tracta de Julieta Molinari i Alejandro Contreras, dos universitaris veneçolans de 19 anys que van començar fa poc un recorregut de dos mesos per Europa. En la seva primera parada, Madrid, es van allotjar en un pis. Però en la segona, van optar per retallar despeses i descansar a la platja de la Nova Icària, molt més silenciosa i tranquil·la que les de l'altre costat del Port Olímpic. Dues hores després, ja se'n penedien.

“Dormir a la platja és horrible!”, confessa Molinari. Els turistes van aconseguir dormir un parell d'hores durant la seva primera nit a Barcelona, fins que alguna cosa els va despertar. “Eren carteristes, els han robat a tots”, assegura la Julieta assenyalant al seu al voltant.

Set persones dormen profundament a la sorra repartides en tres grups sense assabentar-se que han estat víctimes dels lladres. Una dona reposa sobre la panxa d'un home, que la protegeix amb el braç. El que va quedar desemparat va ser la bossa, oberta al seu costat.

“És la primera vegada que dormim a la platja. La nostra moneda, el bolívar, està molt devaluada i volíem estalviar. Però després d'això no sabem què fer, n'hem de parlar. De moment, marxem d'aquí”, diu espantada Molinari.

Al sud, a la Barceloneta, els grups de banyistes nocturns s'alternen amb d'altres de gent que aconsegueix agafar el son malgrat el soroll dels joves que surten de les discoteques. “Hi ha els turistes de motxilla, que solen tenir com a molt 25 anys; els ressacosos i els que dormen aquí per necessitat”, explica un operari de la neteja. Ell i dos companys recullen les escombraries de la sorra amb cura per no despertar quatre turistes refugiats en els seus sacs de dormir.

El servei d'informació de Barcelona afirma que la normativa prohibeix dormir als espais públics i que només aquells que ho fan perquè estan en situació d'exclusió social es poden lliurar de la sanció. Fonts del Consistori admeten que, no obstant això, la Guàrdia Urbana no sol actuar contra els infractors i es limita a despertar-los a primera hora del matí per evitar accidents com el que es va produir el 2004 en una platja d'Alacant, quan una dona va morir aixafada per un vehicle de neteja mentre dormia sota el sol. Als veïns del litoral el tema no els fa gaire gràcia i asseguren que aquesta setmana han vist fins i tot una tenda de campanya al parc de la Barceloneta.

M. i N., dos navarresos de 16 anys que viatgen a Bèlgica, també han anat a la platja a la recerca de descans durant el seu pas per Barcelona. “L'autobús va arribar a les tres del matí i el tren a Reus, d'on surt l'avió, surt a les vuit, així que no valia la pena pagar un hotel per unes hores”, explica N., que no s'ha atrevit a dormir per cuidar les maletes. La seva germana, M., acluca l'ull cada cert temps a la seva falda. “Dormim per torns”, afirma ella. “Doncs a mi encara no m'ha tocat!”, riu ell.

“La policia ens ha aconsellat que vigilem l'equipatge. Han passat diversos nois acostant-se com si volguessin veure si estàvem adormits o desperts”, explica N. A uns quants passos, una jove que no té la sort de tenir un guardià, com M., dorm sola, amb el cap recolzat sobre la maleta per estalviar-se els 26 euros que cobra l'hostal més proper per una habitació que s'ha de compartir amb vuit estranys.