L’excepció i la regla

El candidat del PP a la presidència de Catalunya, Xavier García Albiol, reclamarà un millor finançament per a la seva comunitat, però sense relacionar-lo amb el reconeixement de la singularitat de Catalunya. Amb això, García Albiol es distancia de la posició impulsada per la seva antecessora, Alícia Sánchez-Camacho, que reclamava el mateix però fent-ho derivar de l'especial condició de Catalunya com a territori amb trets diferencials. Es tractaria d'una iniciativa inspirada per la direcció central del PP per tranquil·litzar els seus barons, que veuen amb desconfiança qualsevol iniciativa destinada a ressaltar l'excepció catalana. Com passa també al PSOE.

Aconseguir una millora en el finançament d'una comunitat sense que sigui considerat un privilegi per les altres no sembla senzill, tret que es tracti d'elevar la partida pressupostària corresponent i augmentar els ingressos de totes; però això ja es va fer en l'última reforma i no va evitar que el nacionalisme català passés a reivindicar l'extensió a Catalunya de l'excepcionalitat foral.

La rectificació que introdueix Albiol implica, sobretot, renunciar a la reclamació que l'aportació catalana a la solidaritat territorial es limiti d'acord amb el principi d'ordinalitat, segons el qual no podrà haver-hi decisions que inverteixin l'ordre de capacitat financera entre comunitats que siguin contribuents netes i les que siguin receptores.

L'eliminació d'aquest principi té defensa des del punt de vista moral, però dificulta un consens possible entre PP i PSOE, i també Ciutadans, que havien acceptat la fórmula com a posició de compromís alternativa a les demandes radicals de CiU i Esquerra sobre finançament singular. També figura en l'article 206 de l'Estatut, tot i que sotmesa a interpretació del Tribunal Constitucional en el sentit que la garantia només operarà quan la pertorbació de l'ordre es degui exclusivament als mecanismes d'anivellament.