L’Argentina jutja el kirchnerisme 12 anys després de sortir del caos

L'Argentina vota avui en unes particulars eleccions primàries obligatòries que a la pràctica es converteixen en una primera volta informal que marcarà els comicis presidencials del 25 d'octubre. Els argentins les aprofitaran per jutjar el kirchnerisme, l'enèsima reinvenció del peronisme, que ha dominat la política els últims 12 anys i ha protagonitzat la sortida del caos de la crisi del 2001-2002, la del corralito. La divisió és enorme però les enquestes apunten que els argentins apostaran per la continuïtat.

Una vegada més, l'Argentina és un cas atípic a Llatinoamèrica. Mentre al seu al voltant els presidents, siguin d'esquerres o de dretes, s'enfonsen per la crisi econòmica i els escàndols, Cristina Fernández de Kirchner resisteix impertèrrita, amb la valoració més alta entre els països clau del seu entorn. La presidenta no es pot presentar a la reelecció –va intentar canviar la Constitució i va fracassar– però el peronisme al qual pertany ha aconseguit reinventar-se per seguir al poder amb una nova mutació: Daniel Scioli, un home que mai va ser kirchnerista i al qual la presidenta sempre va menysprear perquè el veia molt a la seva dreta, s'ha convertit en el seu hereu i totes les enquestes l'assenyalen com a probable vencedor avui, tot i que si la diferència que aconsegueix respecte del seu gran rival, Mauricio Macri, és petita, l'oposició encara podria guanyar les eleccions de l'octubre en la segona volta, quan s'uneixi tot el vot antikirchner.

“El peronisme té una gran adaptabilitat a les circumstàncies, és el darwinisme en clau de govern”, ironitza Gustavo Marangoni, president del Banc Província i un dels homes fonamentals al món de Scioli. “Ara compleix 70 anys. Va néixer amb altres moviments a Llatinoamèrica o Europa que han desaparegut. Crec que el seu secret és la seva adaptabilitat”, insisteix. Una anàlisi molt estesa a l'Argentina creu que precisament el peronisme aconsegueix perviure perquè varia les seves formes –pot ser d'esquerra, de dreta o de centre– i ara sembla protagonitzar un gir al centre amb Scioli. “En alguns anys vam tenir molta inflació ideològica. El 2003 l'Argentina estava a la vora de la dissolució i volia un lideratge enèrgic. Ara busca un lideratge de consens, i aquest és Scioli. Ell ja ha dit que canviarà coses, però això no serà el Brasil, amb el seu ajust dur. Si prens mesures dràstiques hi ha desencantament i necessitem que la gent ens acompanyi”, explica Marangoni.

Les primàries d'avui marcaran les presidencials ja que si Scioli, el favorit, arrasa i passa del 40%, l'experiència demostra que molts argentins indecisos apostaran pel guanyador, i amb aquest plus la carrera fins a l'octubre pot ser un passeig. Si el resultat està més igualat, en canvi, d'altres s'animaran a votar l'alternativa i hi ha possibilitat de canvi.

La clau en qualsevol cas està en el judici als 12 anys de kirchnerisme, que marcarà les eleccions. El Govern s'ha concentrat en una pregunta: A vostè li van millor o pitjor les coses que fa 12 anys? El salt des de l'enfonsament del 2002, amb un 57% de pobresa i un 21% d'atur, és tan fort que amb això en té prou.

Des del costat de Macri les coses es veuen de manera molt diferent. “L'Argentina està sortint de la millor dècada dels últims 100 anys quant als preus de les matèries primeres que exporta. L'última vegada que va passar va ser el 1910 i l'Argentina es va convertir en una potència mundial. La presidenta s'ha gastat aquests diners a fer política, i a molta gent no li importa la corrupció mentre el consum estigui viu, però molts altres volen canviar”, resumeix Federico Pinedo, cap dels diputats de Macri al Congrés. “El Govern ha portat endavant plans socials molt importants, com l'assignació universal per fill, ha augmentat la cobertura de les pensions al 96%. Tot això ho mantindrem. Però ara fa quatre anys que estem estancats. Macri ve a normalitzar el país, a eliminar la pobresa, a canviar l'educació, perquè el 50% dels nens no estudien secundària. Serem un país homologable als altres, on es respecten les lleis i la divisió de poders, on els inversors poden estar tranquils, on es negocia per pagar el deute”, assegura Pinedo.

Molts kirchneristes purs temen que Scioli faci un gir i torni a una línia més similar a la del mentor del governador de Buenos Aires, Carlos Menem. Ricardo Forster, l'intel·lectual de referència del kirchnerisme i secretari de Coordinació Estratègica per al Pensament Nacional al Govern, creu que Scioli continuarà la tasca. “Després de 12 anys, en la societat hi ha un gran consens en la recuperació del paper de l'Estat. Fins i tot l'oposició li dóna suport ara. Ells se centren en la corrupció però aquest és el Govern menys corrupte des de la dictadura. Scioli sap que l'Argentina actual no és la del 1989, quan hi havia una gran desil·lusió i el país estava disponible per ser un laboratori neoliberal. Tindrà pressions però ha optat per la continuïtat”, assegura.

Altres intel·lectuals són molt crítics. José Nun, que va arribar a ser secretari de Cultura amb Néstor Kirchner, ara és duríssim amb la seva dona i el seu llegat. “La societat està anestesiada amb subsidis i consum. Els sectors més desposseïts, si no veuen alternatives clares, prefereixen conservar el poc que tenen. Això no és aprovació democràtica a una gestió sinó pur populisme basat en el consum i no en el creixement dels drets, justícia i educació”, resumeix.

Hernán Iglesias, un jove escriptor i periodista que ara treballa per Macri, creu que tot està molt obert. “Hi ha una mica de por del canvi. Gent que té un televisor nou, una nevera, una moto, però surt al carrer i el camí és de terra, no hi ha clavegueres, s'inunda –els voltants de Buenos Aires pateixen situacions dramàtiques des de dijous–. I s'hi conforma. Però una altra part de la classe treballadora creu que la vida és alguna cosa més que tenir un pla social, que li agradaria una bona feina i els seus fills tinguin una bona educació. Per això Macri llança la idea que no cal conformar-se, que l'Argentina es mereix alguna cosa mica millor”. Els argentins comencen a decidir avui si volen continuïtat o canvi.