_
_
_
_

“Un maltractador no pot ser mai un bon pare”

Els protocols per protegir els fills de víctimes de violència de gènere no s'apliquen

Agents de la Guàrdia Civil, al domicili de l'home de Moraña que va degollar les seves dues filles el 30 de juliol.
Agents de la Guàrdia Civil, al domicili de l'home de Moraña que va degollar les seves dues filles el 30 de juliol.O. CORRAL (EL PAÍS)

Quatre menors presumptament assassinats pels seus pares en poc més d’una setmana. Des del 2013, un total de 18 nens, víctimes mortals de la violència de gènere. Sobre el paper, Espanya disposa de protocols que alerten de la necessitat de vigilar i protegir els fills de dones maltractades, però els experts denuncien que no s'estan posant en pràctica i que els agressors segueixen gaudint de visites sense supervisió o de la guarda i custòdia dels fills que els concedeixen els jutges. “Un maltractador no pot ser mai un bon pare”, adverteixen.

El Govern espanyol acaba d'aprovar una llei de la infància que reconeix com a víctimes directes els fills de les dones que pateixen violència de gènere i que recorda als jutges que sempre han de pronunciar-se sobre les mesures cautelars (règim de visites, guarda i custòdia...) que els afecten. En fer-ho, reconeix que la protecció dels menors segueix sent una assignatura pendent a Espanya, una cosa en què coincideixen els experts consultats. El debat es reobre després de conèixer-se que un home va matar presumptament la seva dona i els seus dos fills a Castelldefels (Barcelona) i després es va suïcidar i que un altre va degollar les seves dues filles a Moraña (Pontevedra).

L'ONU fa una alerta pels nens assassinats pels seus pares

El Comitè per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW, en les seves sigles en anglès) de les Nacions Unides va examinar el mes passat el compliment d’Espanya del tractat que prohibeix la discriminació de la dona. Reconeix l'avenç que va suposar la Llei de Violència de Gènere, però en una de les seves conclusions destaca que el preocupa "especialment" el nombre de casos de nens assassinats per "pares violents durant l'exercici dels drets de visita". Aquest comitè precisa que han estat 20 entre el 2008 i el 2014. "La preocupació del CEDAW és real i està fundada. Casos com el de l’Ángela segueixen passant", assegura l'advocada Tania Sordo.
El CEDAW va condemnar Espanya l'agost del 2014 per no protegir Ángela González, una dona víctima de violència de gènere i la seva filla, a la qual el maltractador va assassinar el 2003 en una de les visites fixades en la separació. González havia denunciat el seu exmarit en 30 ocasions i s'havia negat reiteradament que veiés sense supervisió la nena. Espanya ha rebutjat repetidament compensar la dona per la negligència.
El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat només té comptabilitzats els casos de menors víctimes mortals per violència de gènere des del 2013. En aquests dos anys i mig, n’hi consten 11, als quals caldria sumar-ne tres en investigació (dos a Vila Joiosa i un a Rincón de la Victoria) i els quatre que hi ha hagut aquesta setmana. No hi ha dades sobre quan es produeixen aquests assassinats, però la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades assegura que una vintena en l'última dècada han succeït durant visites del pare o sota la seva custòdia.

“El primer que cal fer quan es produeix un cas de violència de gènere hauria de ser avaluar sistemàticament el risc que corren els fills, però en molts casos són els mateixos jutjats els que no ho fan i asseguren que no és necessari”, assenyala Miguel Lorente, professor de Medicina Legal de la Universitat de Granada i exdelegat de Violència de Gènere entre el 2008 i el 2011.

“Encara es normalitza o es minimitza la violència de gènere, que té arrels molt profundes”, assegura Tania Sordo, advocada de Women’s Link especialitzada en drets de les dones. Un dels estereotips és el que un home pot ser un bon pare malgrat ser un maltractador. “El procés està fallant. A moltes víctimes se'ls resta credibilitat. No se'ls acredita la condició de víctima i els jutges no intervenen per valorar l'interès superior del menor, que sempre ha de ser superior al dret del pare de veure els fills”, afegeix. Tant Sordo com Lorente relaten casos de nens que manifesten temor a quedar-se amb els pares, testimonis recollits en documents, però que finalment no es tenen en compte. La Convenció dels Drets dels Infants, ratificada per Espanya, assenyala que “se'ls ha d'escoltar d’acord amb la seva maduresa i edat i tenir-ne en compte les opinions”.

Els experts recorden que aquesta classe de violència no es dirigeix físicament a la dona, però va directament contra ella. Els fills són el canal que fan servir per fer-li tot el mal que poden. “El component venjatiu forma part d'un dels motors d'aquests delictes. La venjança, la ira, el masclisme, la impulsivitat, l'obcecació amb la parella, el trastorn emocional en són d’altres”, apunta Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

Lorente no creu que en la proximitat temporal d’aquests dos casos hi hagi un efecte crida. Veure altres casos “reforça el maltractador i fa que pensi més en el possible crim”, assenyala, però opina que es tracta d'actes normalment premeditats i planejats amb antelació.

El PSOE va reclamar ahir un sistema de valoració de risc que faciliti als jutges l'adopció de mesures per protegir els fills de la violència de gènere. Ha presentat una proposició no de llei en el Congrés. El ministre de Sanitat, d’altra banda, va demanar que es denunciï més. Les denúncies, no obstant això, no sempre eviten la tragèdia. Una de cada tres dones assassinades l'any passat (54) va denunciar el seu agressor.

Marisa Soleto, de la Fundació Mujeres, va apuntar un altre problema: la formació dels que intervenen en un cas de violència de gènere. “Com és possible –va assenyalar sobre els assassinats de Castelldefels– que després de diverses intervencions dels Mossos, encara que no s’interposés una denúncia, ningú es plantegés que calia fer una intervenció de protecció dels menors que vivien allà”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_