“Un maltractador no pot ser mai un bon pare”

Quatre menors presumptament assassinats pels seus pares en poc més d’una setmana. Des del 2013, un total de 18 nens, víctimes mortals de la violència de gènere. Sobre el paper, Espanya disposa de protocols que alerten de la necessitat de vigilar i protegir els fills de dones maltractades, però els experts denuncien que no s'estan posant en pràctica i que els agressors segueixen gaudint de visites sense supervisió o de la guarda i custòdia dels fills que els concedeixen els jutges. “Un maltractador no pot ser mai un bon pare”, adverteixen.

El Govern espanyol acaba d'aprovar una llei de la infància que reconeix com a víctimes directes els fills de les dones que pateixen violència de gènere i que recorda als jutges que sempre han de pronunciar-se sobre les mesures cautelars (règim de visites, guarda i custòdia...) que els afecten. En fer-ho, reconeix que la protecció dels menors segueix sent una assignatura pendent a Espanya, una cosa en què coincideixen els experts consultats. El debat es reobre després de conèixer-se que un home va matar presumptament la seva dona i els seus dos fills a Castelldefels (Barcelona) i després es va suïcidar i que un altre va degollar les seves dues filles a Moraña (Pontevedra).

“El primer que cal fer quan es produeix un cas de violència de gènere hauria de ser avaluar sistemàticament el risc que corren els fills, però en molts casos són els mateixos jutjats els que no ho fan i asseguren que no és necessari”, assenyala Miguel Lorente, professor de Medicina Legal de la Universitat de Granada i exdelegat de Violència de Gènere entre el 2008 i el 2011.

“Encara es normalitza o es minimitza la violència de gènere, que té arrels molt profundes”, assegura Tania Sordo, advocada de Women’s Link especialitzada en drets de les dones. Un dels estereotips és el que un home pot ser un bon pare malgrat ser un maltractador. “El procés està fallant. A moltes víctimes se'ls resta credibilitat. No se'ls acredita la condició de víctima i els jutges no intervenen per valorar l'interès superior del menor, que sempre ha de ser superior al dret del pare de veure els fills”, afegeix. Tant Sordo com Lorente relaten casos de nens que manifesten temor a quedar-se amb els pares, testimonis recollits en documents, però que finalment no es tenen en compte. La Convenció dels Drets dels Infants, ratificada per Espanya, assenyala que “se'ls ha d'escoltar d’acord amb la seva maduresa i edat i tenir-ne en compte les opinions”.

Els experts recorden que aquesta classe de violència no es dirigeix físicament a la dona, però va directament contra ella. Els fills són el canal que fan servir per fer-li tot el mal que poden. “El component venjatiu forma part d'un dels motors d'aquests delictes. La venjança, la ira, el masclisme, la impulsivitat, l'obcecació amb la parella, el trastorn emocional en són d’altres”, apunta Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Barcelona.

Lorente no creu que en la proximitat temporal d’aquests dos casos hi hagi un efecte crida. Veure altres casos “reforça el maltractador i fa que pensi més en el possible crim”, assenyala, però opina que es tracta d'actes normalment premeditats i planejats amb antelació.

El PSOE va reclamar ahir un sistema de valoració de risc que faciliti als jutges l'adopció de mesures per protegir els fills de la violència de gènere. Ha presentat una proposició no de llei en el Congrés. El ministre de Sanitat, d’altra banda, va demanar que es denunciï més. Les denúncies, no obstant això, no sempre eviten la tragèdia. Una de cada tres dones assassinades l'any passat (54) va denunciar el seu agressor.

Marisa Soleto, de la Fundació Mujeres, va apuntar un altre problema: la formació dels que intervenen en un cas de violència de gènere. “Com és possible –va assenyalar sobre els assassinats de Castelldefels– que després de diverses intervencions dels Mossos, encara que no s’interposés una denúncia, ningú es plantegés que calia fer una intervenció de protecció dels menors que vivien allà”.