El PP s’obre a un canvi limitat de la Constitució per reformar el Senat

El PP accepta per primera vegada una reforma constitucional, tot i que de manera limitada només per modificar el funcionament del Senat i, òbviament, per a la pròxima legislatura. Així consta en l'esborrany de l'acord que negocien els populars amb altres forces polítiques a la Cambra Alta i que es pretén sotmetre a votació al setembre, al qual ha tingut accés EL PAÍS. El text ha estat negociat en una ponència dedicada a l'estudi de la reforma del Senat i sobre el qual encara queden per tancar molts detalls. Tanmateix, el PP ha aconseguit que l'acord sobre el futur de la Cambra no es pugui aplicar ni engegar fins a la pròxima legislatura, després de tres anys de reunions.

El PP negocia amb la resta de grups al Senat un text en què ja s'ha acceptat la possibilitat d'una futura reforma limitada de la Constitució.

"Es manté el model del Senat com a Cambra parlamentària dins del sistema bicameral establert en la Constitució del 1978, és a dir, en el marc d'un bicameralisme imperfecte o no paritari. Si bé, al mateix temps, es pretén millorar la posició de la Cambra augmentant la seva participació en l'exercici de les funcions parlamentàries tenint en compte la dimensió territorial que es deriva de la definició continguda en l'article 69 de la Constitució. Per fer-ho, i d'acord amb aquestes conclusions, caldrà fer una reforma de diversos preceptes constitucionals així com dur a terme modificacions substantives en les normes que regulen el procediment legislatiu i, si escau, de control, tant en el Reglament del Senat com en el Reglament del Congrés dels Diputats", assegura el text.

L'esborrany va ser estudiat per última vegada dilluns passat, 27 de juliol, i aquest paràgraf forma part dels apartats sobre els quals ja s'ha avançat amb un acord entre els principals partits. Oficialment, el PP sempre ha rebutjat les propostes de reforma de la Constitució, especialment en aquesta legislatura, i així ho ha explicat sempre Mariano Rajoy, poc inclinat als canvis en la norma. No és previsible que s'inclogui al programa electoral del PP, però excepte rectificació dels populars quedarà un acord del Senat amb la proposta de futura reforma constitucional.

Durant tota la legislatura, el PP ha frenat qualsevol possibilitat de reforma del funcionament del Congrés i del Senat, tot i que l'abril del 2012 va constituir a la Cambra Alta una ponència d'estudi per reformar-la. S'ha reunit 23 vegades amb 13 compareixences d'experts, però els treballs no han avançat, segons l'oposició per la falta de voluntat del Govern. On més lluny ha arribat el PP, representat pel president del Senat, Pío García Escudero, és a acceptar pactar un escrit de conclusions que es votarà al setembre amb propostes de reforma per a la legislatura següent.

Aquesta reforma és l'assignatura pendent de totes les legislatures, pel bloqueig alternatiu dels dos principals partits. José Luis Rodríguez Zapatero va arribar a portar al Consell d'Estat una proposta, però la va aturar. En aquesta legislatura el PP ha preferit partir de zero i ha perdut la legislatura per a la reforma del Senat que tots consideren necessària. Renúncia a fer-la en aquesta, malgrat que és probable que perdi la seva majoria hegemònica després de les generals i podria estar entre les condicions de futurs pactes de Govern.

Ara el PSOE renuncia a l'opció que defensava l'anterior direcció socialista per convertir el Senat en una Cambra territorial com l'alemanya en què no hi hagués parlamentaris d'elecció pels ciutadans, sinó només de designació de les assemblees autonòmiques.

El text assegura que el Senat ha de ser Cambra de primera lectura en temes que afecten les comunitats. Encara no està tancat l'acord sobre la manera en què es produiria el funcionament del Senat i els procediments legislatius concrets.

Es preveu la participació de les comunitats en els debats d'aquestes lleis al Senat.

Durant la legislatura, el PP amb majoria absoluta clara, ha arranjat la reforma que ara deixa per després de les eleccions i ha omès alguna de les funcions que ja té. Per exemple, el reglament del Senat estableix que cada any s'ha de fer un debat sobre l'estat de les comunitats, amb participació dels presidents autonòmics, i, tot i així, en aquesta legislatura no se n'ha celebrat cap.

També es preveu la celebració de sessions de l'anomenada Comissió General d'Autonomies per a temes concrets amb participació de consellers de comunitats, i malgrat tot, enfront de les 29 de l'anterior legislatura, en aquesta només s'ha reunit tres vegades i per obligació legal: per a la llei d'educació o llei Wert; per a la reforma local i per a la de l'Estatut de Castella-la Manxa.

Per al que queda de legislatura, l'oposició considera que els càlculs legislatius del Govern inclouen un calendari en què, necessàriament, al Senat no s'introduiran esmenes als Pressupostos perquè hi hagi temps d'aprovar-los i en la resta de normes cal que es doni a les comissionis capacitat legislativa plena, sense passar pel ple.