L'Audiència nega a Catalunya el deute en infraestructures

L'Audiència Nacional ha rebutjat en una sentència que el Govern central estigui obligat a abonar a la Generalitat de Catalunya els 759 milions que aquesta reclama en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia aplicada al 2008. El precepte establia que durant set anys la inversió de l'Administració central a Catalunya havia de ser equivalent al pes de la comunitat en el conjunt de l'economia espanyola, de prop del 18,6% del producte interior brut (PIB). Tanmateix, la sentència assenyala que el deute reclamat per la Generalitat “no existeix” perquè no es va acordar en la comissió mixta competent. Una portaveu del Departament d'Economia va assegurar ahir que el Govern està estudiant recórrer contra la sentència.

La sentència, dictada per la secció setena de la sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional, desestima així el recurs interposat per la Generalitat contra el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per la seva “inacció” a l'hora d'abonar-li aquests fons. Aquesta negativa es va plasmar en una resolució del 10 d'abril del 2014 del ministeri, dictada després que la Generalitat li presentés un requeriment per reclamar els 759 milions d'euros.

Decisió del Constitucional

La Generalitat va al·legar davant l'Audiència que el deute es va reconèixer a la reunió de la comissió bilateral entre l'Estat i la Generalitat del 19 de juliol del 2011, i que la doctrina constitucional obliga l'Administració central a complir els pactes. Però la sentència recorda, per començar, que en la sentència del Constitucional del 2010 sobre l'Estatut, l'alt tribunal assenyalava que la disposició addicional tercera “no pot tenir, de cap manera [...] efectes directament vinculants per a l'Estat”, i que és a aquest a qui li correspon decidir les dotacions per a cada comunitat en funció de les seves necessitats i de les “possibilitats reals del sistema financer”.

L'Audiència considera que la comissió bilateral prevista a l'Estatut és “un òrgan de cooperació i participació”, però “en cap cas” un òrgan “amb capacitat per adoptar acords vinculants pel que fa a competències pròpies de l'Estat”. “La comissió bilateral Generalitat-Estat, en conseqüència, no té competència per a la determinació de les inversions en infraestructures a l'empara de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia”, conclou. L'Audiència considera que l'acord s’hauria d'haver recollit en la comissió d'infraestructures, que d'acord amb el text estatutari és “qui té competències en matèria d'inversions”.

La sentència conclou que, “fins i tot sent respectable la interpretació sostinguda per la Generalitat”, l'acord aconseguit el juliol del 2011 en què basa la seva demanda “es limita a reconèixer la necessitat de concreció i desenvolupament del mateix acord per la Comissió Mixta d'Assumptes Econòmics i Financers i per la Comissió Bilateral d'Infraestructures”, per la qual cosa “no cal derivar-ne l'existència d'un deute líquid, vençut i exigible”.

La decisió de l'Audiència va transcendir perquè va ser el mateix conseller Andreu Mas-Colell qui ho va explicar en una entrevista al canal 3/24. Aquesta partida de 759 milions era clau per a la Generalitat en la tasca de reduir el dèficit públic aquest any, ja que confiava en l'arribada d'aquell fons per tapar part d'un esvoranc de 2.183 milions que quedava per cobrir als pressupostos d'aquest any. Mas-Colell va lamentar que la Generalitat disposi de 759 milions menys i va dir que sospesa recórrer al Tribunal Suprem.