Els que se’n van

Es podrà dir que el Parlament ha perdut el rumb, però no la rumba. Aquest divendres, mentre Josep Rull, secretari tercer de la taula, donava suport a la candidatura de la rumba catalana com a patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, des de la tribuna de convidats l'artista Peret Reyes i el grup que l'acompanyava van tocar les palmas i es van marcar una rumbeta. L'hemicicle es va posar dempeus, va acompanyar més o menys el compàs (molt, la gaditana Inés Arrimadas) i es van fer crits de "torero!".

Quan s'acaba una legislatura hauria de quedar una impressió de treball realitzat, de missió complerta; però aquesta vegada ha surat una tremenda sensació de buit, que ningú sap com s'omplirà. No és que alguna cosa hagi acabat, és que s'ha acabat alguna cosa. S'ha acabat d'una manera absoluta, per descomptat; però també en un bon nombre de trajectòries particulars, de diputats que no repetiran en aquests escons. La mateixa presidenta del Parlament, la democristiana Núria de Gispert, ha donat per finalitzada la seva carrera en política, i, potser per omplir la sensació de buit polític que es va expandint d'una manera cada vegada més urgent, abans d'acomiadar-se a títol personal va demanar als portaveus parlamentaris unes frases en nom dels seus grups respectius.

Quan s'acaba una legislatura hauria de quedar una impressió de treball realitzat, però aquesta vegada ha surat una tremenda sensació de buit

Va parlar Pere Bosch per ERC (i així Junqueras ha tornat a practicar el camuflatge). Miquel Iceta va ironitzar explicant que aquesta legislatura se li ha fet curta. Alícia Sánchez-Camacho, amb vestit rosa de ball de graduació, no va ser gaire personal en les seves paraules, potser perquè el que és íntim ho diu en els dinars amb flors. En nom dels ecosocialistes, ho va fer Joan Herrera i el més original que va dir va ser “bon rotllo”. Albert Rivera va passar el relleu a Inés Arrimadas, que ja no va tocar les palmas.

Venim del carrer i tornem al carrer" David Fernàndez

“Venim del carrer i tornem al carrer, sortint a l'esquerra, ens trobareu en la primera manifestació”, així es va acomiadar David Fernàndez. Núria de Gispert va assegurar que ell havia estat l'estrella d'aquesta legislatura, i també va esmentar especialment Iceta pel seu sentit institucional, l'ecosocialista Hortènsia Grau per venir sempre ben conjuntada i l'imputat de C's Jordi Cañas perquè “al final, se l'estima”.

Artista és qui va fent el que sap fer. Cadascú se n'ha anat de la legislatura a la seva manera. Rivera, voletejant de càmera en càmera de televisió. Els populars, en grup, taral·lejant per les escalinates l'himne d'Espanya, aquest que no té qui li escrigui ni una lletra.