El campió de l’Scrabble francès no sap francès

És possible arrasar a l'Scrabble, el joc de taula de paraules encadenades, sense saber ni tan sols pronunciar una paraula de l'idioma en què hi jugues. Això és el que va demostrar dilluns Nigel Richards, campió que en la seva Nova Zelanda natal ja anomenen el Tiger Woods de l'Scrabble i que s'ha convertit en campió de l'Scrabble en francès, tot i que de la llengua de Molière no en sap ni un borrall.

El kiwi, que ja havia guanyat tres campionats en anglès, semblava avorrit amb les seves proeses, així que es va aprendre en només nou setmanes el diccionari sencer de l'Scrabble francès per enfrontar-se a un doble salt mortal. Richards, original de Christchurch i establert a Malàisia (país que representa), va guanyar la final celebrada a Lovaina (Bèlgica) al seu rival de Gabon, Schelick Ilagou Rekawe, on el francès sí que és l'idioma oficial.

Aquesta proesa demostra que en el joc no només importa l'habilitat lingüística, sinó també una gran capacitat memorística i una estratègia clara. “No sap què vol dir i no podria tenir cap conversa”, explica la seva amiga Liz Fagerlund al New Zealand Herald. Després de vèncer amb dos jocs a un, Richards va rebre fins i tot una ovació del públic francòfon. La paraula de la victòria: una conjugació del verb fureter (tafanejar).

Al seu país d'origen, i entre els especialistes, ja descriuen el neozelandès com el millor jugador de Scrabble de la història. Ben poc se sap d'aquesta llegenda que no coneix gairebé ningú, tret que té dues passions a la vida: la bicicleta i enllaçar paraules. Reclusiu i envoltat de secretisme —ni tan sols diu a què es dedica quan es presenta als tornejos—, la seva gesta va més enllà. Richards no va aprendre a jugar de petit, sinó que va començar a practicar-lo amb 28 anys. “Quan va aprendre a parlar no estava interessat en les paraules, només en els números", recorda la seva mare, Adrienne Fischer, que li va ensenyar el joc: “Ho relacionava tot amb els números. Ho vèiem normal. En Nigel era en Nigel”. Ara en té 43 i per ell l'Scrabble no és un entreteniment familiar, sinó un campionat gairebé olímpic. 

“Li vaig dir: conec un joc en què no seràs gaire bo perquè no pots lletrejar gaire bé i no ets bo en anglès a l'escola”, explica la seva mare. La seva habilitat podria basar-se en la memòria fotogràfica i tècniques matemàtiques. El proper repte de Richards serà aquest mateix dimecres, quan s'enfrontarà a un ordinador, potser l'únic que pot batre'l a l'Scrabble.