Informar des de Síria, una missió impossible

Síria és avui el conflicte més perillós del món en termes de cobertura mediàtica. Després de més de quatre anys en guerra, 46 informadors i 134 dels anomenats periodistes ciutadans hi han perdut la vida, segons Reporters sense Fronteres, per explicar una guerra que ja ha costat la vida a més de 230.000 persones.

Dividit en tres fronts –el rebel, el lleial i el gihadista d'Al-Qaida (AQ) i l'Estat Islàmic (EI)–, la cobertura informativa des de Síria s'ha convertit en una missió gairebé impossible. Els que entren per la banda rebel no poden tornar al lleial i viceversa. Informar des de les zones controlades per Al-Qaida o l'Estat Islàmic comporta un alt risc de segrest. Malgrat això, dotzenes de joves periodistes freelance han decidit apostar per seguir cobrint una guerra cada dia més violenta i econòmicament cara per treballar.

Explicar Síria i què hi passa des de la zona lleial permet un desplaçament més fluït al país, tot i que això impliqui que part del temps el reporter hagi d'anar acompanyat per un funcionari del Ministeri d'Informació. A les ciutats, els atacs de morters són constants a les zones limítrofess al capdavant rebel o gihadista. La seguretat en les artèries que connecten les grans ciutats com Damasc i Homs o Alep queda subjecta als avanços i reculades dels fronts, i això varia setmanalment o fins i tot diàriament.

En els fronts de línia lleials, els franctiradors són habituals. Per protegir-se, soldats i milicians afins al règim obren esvorancs entre els murs de les cases o pengen amplis llençols entre edificis per entopir la visibilitat. D'entre tots els controls militars que sembren el país, sempre queda el dubte de quin pot ser una falsa retenció, sobretot a les zones properes als territoris sota el jou gihadista. Tots vesteixen de caqui, molts llueixen barbes llargues.

A l'altra banda del front, l'arma més mortífera segueix sent l'aviació, que prossegueix els atacs a les zones rebels i gihadistes. Dotzenes de freelance espanyols i estrangers han informat des de la zona rebel siriana. Un camp que s'ha radicalitzat des de l'inici de la guerra, el 2011. Llavors, creuar simplement a peu o amb cotxe els passos fronterers que separen Turquia o el Líban de Siria feia possible passar a aquella zona.

Quatre anys després, passar a la banda rebel siriana comporta un alt cost en termes de risc i també, com s'han queixat molts freelance, de butxaca. Trobar un fixer (persona que fa de traductor, acompanyant i, sobretot, negocia poder creuar amb seguretat els controls armats) és la prioritat número u. Aquest serà el que, segons els contactes, negociarà en els diferents punts de control dels diversos grups armats, en ocasions enemistats entre si. Al cost del fixer s'hi suma l'economia de guerra amb els preus del transport o de l'accés a generadors i Internet absurds.

A aquests riscos i costos se sumen al final altres despeses que, encara que importants, molts freelance no poden pagar a causa de les baixes tarifes que ofereixen els mitjans per les peces informatives. En ocasions, joves freelance es llancen a informar des de Síria sense equip de protecció (com una armilla antibala o casc) o una assegurança mèdica d'emergència. Els cursos de formació per a professionals en zones de conflicte arriben als 2.000 euros, una altra eina de la qual molts informadors han de prescindir per falta de mitjans. Cobrir la guerra de Síria en temps de crisi s'ha convertit en un factor de risc per als freelance.