Tot el que la marihuana pot fer per la salut

Milers d'anys després de les primeres referències històriques del consum de marihuana, el potencial mèdic del cànnabis encara no s'ha explotat prou. Es deu a la falta de coneixement bàsic dels seus efectes. Fa només 25 anys que es va descobrir el sistema endocannabinoide, una extensa xarxa de comunicació entre neurones i altres cèl·lules del sistema nerviós central, el funcionament de la qual és modulat pels principals compostos actius del cànnabis. L'organisme genera variants endògenes d'aquestes substàncies per regular funcions cerebrals fonamentals com la conducta, la memòria i el dolor. Ara, el repte és convertir els cannabinoides en fàrmacs més efectius contra un rang cada vegada més gran de malalties, des dels tumors més agressius fins a l'epilèpsia.

“Per una banda, tenim una substància que s'ha consumit durant segles, però els efectes de la qual s'han provat en molt pocs estudis clínics amb pacients”, explica Rafael Guzmán, que dirigeix un grup d'investigació sobre cannabinoides a la Universitat Complutense de Madrid. Per l'altra, diu, cada vegada es té més coneixement bàsic dels seus efectes gràcies als estudis amb animals i cèl·lules humanes.

En un d'aquests estudis, Guzmán i altres autors han demostrat que els cannabinoides com el THC, el principal responsable dels efectes psicoactius de la marihuana, redueix el creixement dels glioblastomes, un tumor de cervell molt agressiu i difícil de tractar. “Hi ha molt bones evidències que el cànnabis pot eliminar el càncer en cèl·lules humanes i ratolins, però les proves sòlides que ho fa en persones encara són molt poques”, reconeix.

El seu equip col·labora en un assaig clínic que està provant al Regne Unit l'eficàcia de Sativex, un fàrmac que conté els dos principals compostos del cànnabis (THC i cannabidiol, o CBD) per a pacients els tumors dels quals han ressorgit després de la cirurgia. El fàrmac s'administra amb la quimioteràpia convencional. “D'aquí pocs mesos”, explica Guzmán, el seu equip espera començar el primer assaig clínic a Espanya per provar l'efectivitat conjunta com a tractament de primera línia en pacients amb glioblastoma.

Hi ha molt bones evidències que el cànnabis pot eliminar el càncer en cèl·lules humanes i ratolins, però les proves sòlides que ho fa en persones encara són molt poques

Segons Guzmán, que presideix la Societat Espanyola d'Investigació sobre Cannabinoides, “estem vivint un boom” en la investigació en usos nous dels cannabinoides. Han estat impulsats en part per experiències personals de pacients o familiars amb l'ús de la marihuana per alleujar-ne els símptomes. L'aplicació més destacada és el CBD per reduir el nombre d'atacs epilèptics en nens amb síndrome de Dravet. La seva efectivitat ja s'està provant en assajos clínics. En els seus orígens, els tractaments ja aprovats d'aquests compostos contra els espasmes de l'esclerosi múltiple o el dolor i les nàusees en el càncer també han tingut l'origen en evidències “anecdòtiques” registrades en malalts que usaven marihuana.

“Els receptors de THC són dels més abundants al cervell, més que els de dopamina o serotonina. Per això, tenen un gran potencial per aconseguir nous fàrmacs”, explica Rafael Maldonado, investigador del laboratori de neurofarmacologia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Una de les barreres per transformar la marihuana en medicament són els seus efectes psicoactius. El seu equip ha aconseguit per primera vegada dissociar els efectes terapèutics del THC dels al·lucinògens. L'objectiu d'aquesta investigació, realitzada en ratolins i recentment publicada a PLoS Biology, és buscar fàrmacs contra el dolor que no provoquin pèrdua de memòria o alteracions en la conducta.

Alzheimer

El treball descriu un pèptid (una proteïna de grandària petita) que, administrat als rosegadors, bloqueja gran part dels efectes “indesitjables” de la marihuana i en conserva les altres funcions analgèsiques. “Ara com ara, tot fa pensar que aquest mateix compost seria innocu en humans”, assenyala. El seu equip forma part del consorci europeu Neuropain, dotat amb sis milions d'euros en part per buscar noves aplicacions dels cannabinoides contra el dolor neuropàtic, que sorgeix després de l'alteració de nervis pel càncer o altres patologies i que no responen bé als analgèsics. El referent més comú, explica Maldonado, són els casos en què un membre amputat segueix fent mal.

La marihuana continua sent un pou sense fons per a la investigació biomèdica, tant, que molts científics ja ni hi pensen. Es creu que hi ha entre 60 i 90 cannabinoides, molts dels quals encara sense explorar i que haurien de ser inclosos en “quimioteques” per poder-los estudiar. “Hem sobrepassat la marihuana. Avui el camp d'investigació és infinitament més gran i hauria de deixar d'estar vinculat amb el cànnabis”, explica Javier Fernández-Ruiz, catedràtic de bioquímica de la Universitat Complutense de Madrid i membre del Centre d'Investigació Biomèdica a la Xarxa de Malalties Neurodegeneratives.

Els cannabinoides poden ser un bon aliat en la guerra contra l'Alzheimer el Parkinson, les “malalties típiques del segle XXI” a causa de la longevitat cada vegada més gran de la població, explica Fernández-Ruiz. El pas del temps fa que el cervell perdi neurones i que gran part d'aquestes no se substitueixin. Això es deu a múltiples factors com l'oxidació o la falta de reg vascular. “Els cannabinoides sembla que són capaços de corregir uns quants d'aquests problemes alhora”, explica Fernández-Ruiz. El seu proper projecte és un estudi en gossos que tenen una malaltia semblant a la Esclerosi Lateral Amiotrófica (ELA) per provar l'efecte del THC i el CBD.

Tots els experts consultats demanen molta cautela davant aquestes línies d'investigació. “Estic segur que en el futur hi haurà un medicament contra tumors cerebrals basat en cannabinoides, però els pacients actuals no se'n podran beneficiar”, adverteix Fernández-Ruiz.