La cabina dels Marx

Segur que la majoria de vostès han vist la pel·lícula Una nit a l'òpera i n'han gaudit. Si no se'n recorden vagin a internet i veuran els quatre minuts més hilarants en què Groucho Marx va permetent l'entrada a tota mena de gent a una petita cabina, que no és la seva, cosa que dóna lloc a una tropa impressionant que acaba quan la senyora que s'hi allotja obre la porta i surten tots els personatges vacil·lants, confusos i alguns alliberats de la pressió.

Aquesta cabina és el més semblant a la política protagonitzada pels partits i entitats sobiranistes durant aquestes últimes setmanes. Grouchisme en essència: davant les possibles eleccions del 27-S (Mas ha amenaçat de no convocar-les) s'han presentat diferents composicions de llistes de l'àmbit independentista que anaven entrant en la cabina electoral. Després del 9-N, Mas va proposar formar una llista unitària amb partits i entitats independentistes que ell podria encapçalar o tancar.

Com que la cosa no va anar gaire bé, a principis d'aquest any va pactar amb ERC un full de ruta comú, segons el qual els partits concorrien per separat a canvi de donar suport als pressupostos austericides. Pel camí CiU es va trencar i els convergents, sense el llast de Duran i els seus, van recuperar el de la llista unitària, impulsada per les entitats independentistes (Òmnium, ANC i AMI) i en què Mas s'oferia per pujar a l'altar de la candidatura.

Aquestes últimes setmanes ha aparegut a la cabina un altre personatge, el líder d'ERC, Oriol Junqueras, per proposar una llista sense partits. Truca també a la porta la CUP i suggereix una llista sense partits i sense polítics, o sigui, sense Mas ni Junqueras, i que en dos mesos es dissolgui una altra vegada el Parlament i es convoquin unes noves eleccions, que serien constituents. Mas no està d'acord, Junqueras i la CUP sí, i les entitats no saben què fer.

Apareix com una necessitat històrica que les forces de l'esquerra transformadora prenguin les regnes del país i a través d'una confluència de partits puguin oferir una proposta il·lusionadora

Ja tenim la cabina plena de barbaritats i de propostes com la de la CUP, que sembla frau de llei. A més, com s'articula una llista sense polítics? Qui els proposarà i triarà? Caldrà definir què és un polític en actiu? Si guanya aquesta llista, no proposarà a ningú per governar? Això és legal, és ètic? I si no guanyen ells? No hi haurà partits d'oposició? Es tornaran a reagrupar els antics partits, en sortiran de nous? I dos ous durs!

Catalunya no es mereix aquest espectacle polític. No es mereix que aquests partits nacionalistes i independentistes maregin la ciutadania que creu en la necessitat d'un nou encaix entre Catalunya i Espanya. Ja n'hi ha prou de mentides, d'ocurrències d'aprenents de bruixot, que ells ja saben que no passaran. Són meres propostes per quedar bé amb la parròquia nacionalista i amb les entitats independentistes per treure els màxims rèdits electorals.

Aquest espectacle depriment és la culminació de cinc anys perduts, en què no s'han abordat propostes socials, ambientals i d'economia sostenible que haurien permès a Catalunya encarar la crisi lluitant amb dignitat i evitant les punyents desigualtats socials que pateix.

Davant aquesta situació apareix com una necessitat històrica que les forces de l'esquerra transformadora prenguin les regnes del país i a través d'una confluència de partits puguin oferir una proposta il·lusionadora, d'esquerres, que posi per davant propostes per superar l'emergència social, per acabar amb les retallades socials, de lluita contra el canvi climàtic. Una confluència d'esquerres com les que s'han creat i han guanyat les eleccions municipals a Madrid, Barcelona, Cadis, València, Saragossa, Santiago i moltes altres grans ciutats. Aquesta és una altra oportunitat per acabar amb les desigualtats.

Aquesta confluència d'esquerres ha de portar en la seva ADN fundacional el dret d'autodeterminació dels pobles i això significa la incorporació al seu programa del dret a decidir a través d'un referèndum. És el moment del canvi històric, en què les esquerres, a Catalunya i a la resta d'Espanya, puguin governar a partir de finals d'aquest any i posin fi al patiment de moltes famílies sense feina, sense habitatge i sense esperança.

És imprescindible, per respecte a la ciutadania catalana, que la cabina es buidi d'ocurrències, messianismes, mentides, frustració i desesperança.

Joan Boada Masoliver és professor d'Història