Els deures que la Unió Europea posa a Tsipras

Europa ha arribat aquest dilluns a un acord amb Grècia per unanimitat per negociar un tercer rescat. El Govern grec accepta les condicions que li posen el creditors a canvi de l'ajuda que suposarà 50.000 milions en tres anys. Aquests són els principals deures imposats pels socis de l'euro.

50.000 milions per a la venda d'actius públics. És la principal novetat de les mesures discutides en la reunió. Europa proposa crear un fons per valor de 50.000 milions d'euros al qual Grècia transfereixi els seus actius privatitzables i els beneficis dels quals serveixin per reduir el deute.  Tot i que aquest instrument quedarà en mans de les autoritats gregues, tindrà  "amb la supervisió de les institucions europees rellevants", una cosa que pot resultar difícil d'assumir per Atenes.

Canvis en les pensions. La UE demana “reformes de pensions ambicioses” i mesures per aconseguir dèficit zero en els comptes públics. Les pensions han estat un dels cavalls de batalla de l'estratègia grega. En la seva última proposta, Atenes accepta tot el paquet de la UE, que suposa elevar l'edat de jubilació a 67 anys i congelar les pensions fins al 2021.

Mercat laboral. Les demandes europees inclouen un enduriment addicional en les lleis laborals. Els socis advoquen per “revisions rigoroses” de la negociació col·lectiva, la política industrial i els acomiadaments col·lectius. I suggereixen “no tornar a polítiques del passat”.

Sector financer. És el taló d'Aquil·les grec. Europa demana “mesures decisives” en els crèdits amb el risc d'impagament. Sense ajuda, el sector financer podria precipitar-se cap a la fallida i provocar la fallida del país i l'inici d'una moneda paral·lela o fins i tot una sortida de l'euro.

Privatitzacions. Els socis volen més privatitzacions, inclosa la xarxa elèctrica, que Atenes pretén mantenir en poder de l'Estat. Els grecs han tractat d'acordar una versió suau del fons de privatitzacions per garantir-se el control d'aquest mecanisme malgrat la supervisió europea.