Suspesa la cimera de la UE per donar més temps al diàleg amb Grècia

Els caps d’Estat i de Govern dels 28 països comunitaris no es reuniran finalment aquesta nit a Brussel·les per discutir l’impacte de la crisi grega en tot el club europeu. El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha decidit suspendre la cimera de caps d’Estat i de Govern que havia de seguir aquest diumenge a la reunió de líders de l’euro. L’objectiu és donar més temps a la negociació amb Atenes, segons ha anunciat Tusk a Twitter. Es manté, en tot cas, per aquesta tarda la cimera de països de l’euro (19 dels 28) per adoptar una decisió que se suposa definitiva sobre si es dóna el mandat polític per negociar un tercer rescat a Grècia o no.

“He cancel·lat la cimera europea d’avui. La de l’euro començarà a les 16.00 h i durarà fins que concloguin les negociacions sobre Grècia”, ha informat Tusk a Twitter. Aquesta decisió és, d’entrada, un bon indici sobre el desenvolupament de l’última tanda de les converses que van començar ahir amb l’Eurogrup (la reunió de ministres de Finances de la zona euro), continuen diumenge al matí en aquest format i conclouran a la tarda amb els caps d’Estat i de Govern. El motiu pel qual es convocava els Vint-i-vuit era, segons va anunciar Tusk dilluns, la necessitat de debatre entre tota la UE possibles mesures d’assistència humanitària en cas que Grècia abandonés l’eurozona. La cancellera alemanya, Angela Merkel, va restar dramatisme a la convocatòria en justificar-la per si calgués prendre alguna decisió pressupostària que concernís tothom.

En desconvocar-la, el president del Consell dóna més marge als líders de l’euro perquè decideixin sobre aquest tercer rescat i allunya els escenaris més tensos, almenys per avui mateix. Els ministres d’Economia i de Finances havien d’acabar aquest dissabte l’examen de la petició del tercer rescat, però les diferències entre les delegacions respecte de si Atenes s’ha de comprometre a aplicar més mesures i la pèrdua de confiança en les autoritats hel·lenes van impedir a l’Eurogrup tancar aquest capítol. Les converses s’han reprès aquest matí.

Els més durs pel que fa a l’ampliació de l’ajuda a Grècia són Eslovàquia i Finlàndia, que han arribat a demanar fins i tot que el país surti de l’eurozona. El ministre finlandès d’Economia, Alexander Stubb, ha reafirmat aquest matí la seva postura. “No crec que en aquest punt concedim a Grècia un nou rescat. Per descomptat, no amb la mena de declaracions que estem sentint des del si de l’Eurogrup”, ha assegurat abans de reprendre la reunió de ministres. Stubb assegura que la meitat dels seus col·legues comparteixen aquesta visió.

Una mica més temperats que Finlàndia i Eslovàquia, un altre grup de països, capitanejats per Alemanya i en el qual s’integra Espanya, recela d’aquest tercer rescat per la falta de confiança en Grècia. En cas de concedir-lo, advoquen per imposar dures condicions que assegurin el calendari de reformes al qual es comprometi Grècia. Són representatives d’aquesta tendència –dura, però alhora pragmàtica per evitar danys irreparables a la zona euro– les paraules del ministre de Finances austríac, Hans-Jörg Schelling. Aquest dirigent ha afirmat que el desenvolupament de les negociacions amb Grècia està sent “molt difícil” perquè encara hi ha molts desacords. Tot i això, es declara “optimista” que pugui aconseguir-se un acord. Schelling ha reconegut que hi ha “molts punts” en els quals no hi ha consens, “ni dins de l’eurozona ni amb Grècia”.

“L’Eurogrup continuarà les discussions. Com heu vist, són bastant complicades, així que esperem més progrés”, ha assenyalat el vicepresident de la Comissió Europea per a l’euro, Valdis Dombrovskis, quan ha arribat. L’Executiu comunitari és conscient que el tercer rescat pot complicar-se. “Crec que és relativament poc probable que la Comissió obtingui avui un mandat per començar les negociacions formals sobre un tercer programa, però crec que l’Eurogrup pot donar la seva contribució a les discussions dels líders de després”, ha afegit.