Iglesias recela de la plataforma Ara en Comú i la vincula a IU

El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha marcat distàncies aquest divendres amb la iniciativa llançada ahir per la plataforma Ara en Comú, amb el suport de càrrecs de la seva organització, Esquerra Unida i Equo, i que planteja una candidatura d'unitat popular per a les eleccions generals de la propera tardor. El líder de la formació ha vinculat obertament aquesta plataforma a IU, partit al qual ha assenyalat com "articulador d'aquest projecte". Ha mostrat un "respecte absolut" pel seu pla, encara que ha deixat clar que la direcció de Podem rebutja, sense cap mena de matís, aquesta estratègia electoral.

"Si ara plantegen una coalició per concórrer a les eleccions em sembla legítim i saludable, nosaltres hem traçat el nostre full de ruta, fa un any que el tracem", ha assenyalat. I ha anat més enllà en esgrimir l'argument que els votants no busquen un front d'esquerres. "No és l'esquerra la que portarà el canvi, sinó la gent. Als que han portat el país al desastre els agradaria tenir una coalició d'esquerres", ha emfatitzat en una compareixença posterior a la seva reunió amb l'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena. Carmena, que va encapçalar la llista d'Ara Madrid, un partit instrumental que inspira la iniciativa d'Ara en Comú, ha eludit pronunciar-se sobre aquest projecte i sobre el fet que alguns dels seus regidors, com Mauricio Valiente o Pablo Carmona, hagin subscrit el seu manifest.

En realitat, IU nega que estigui darrere d'Ara en Comú, tot i que el seu candidat a la Moncloa, Alberto Garzón, és el màxim beneficiat per aquest projecte d'unitat popular. El pla d'aquesta plataforma suposa una garrotada a l'estratègia electoral de Podem, ja que s'alinea amb el que ha defensat i ha proposat l'aspirant d'IU, que a principis de juny va plantejar unir l'esquerra seguint el model d'Ara Madrid o Barcelona en Comú, precisament el que vol la nova plataforma Ara en Comú. Els impulsors de la iniciativa també la desvinculen de qualsevol organització política i recorden que "els grups de participació són oberts, és tot transparent". "És un moviment ciutadà, una marea confluent", afirmen.

El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va rebutjar rotundament la proposta de Garzón i li va oferir a canvi sumar-se a la llista de Podem per a les generals. Iglesias ha deixat clar que Podem concorrerà a les eleccions generals amb la seva marca i logo, sense acords amb altres partits amb les excepcions de forces autonòmiques d'esquerres com ICV a Catalunya, Compromís a la Comunitat Valenciana, MÉS a les Balears i les marees a Galícia. No obstant això, rebutja cap acord amb "coalicions d'esquerres". Així ha definit el líder de Podem Ara en Comú, que ja ha recollit més de 14.000 signatures. També ha advertit als crítics de Podem que donin suport a d'altres iniciatives polítiques que "canviar d'opció política" és "respectable".

A més d'aquest repte a la seva estratègia electoral, Iglesias ha de gestionar la situació de fractura interna que ha generat el reglament d'eleccions primàries aprovat la setmana passada. El manifest impulsat per la iniciativa anomenada "Podem és participació", que demana que es paralitzi el procés i que es convoqui una consulta popular sobre el sistema, ha aconseguit el suport de prop de 1.000 signatures de càrrecs de Podem, entre els quals hi ha 49 diputats autonòmics (dels 133 que té Podem), 108 regidors, 158 secretaris generals i 582 membres de direccions territorials. Aquest manifest, que té el suport dels líders autonòmics Teresa Rodríguez (Andalusia), Laura Pérez Ruano (Navarra) o Daniel Ripa (Astúries), rebutja la circumscripció estatal per triar la llista al Congrés dels Diputats, un dels aspectes més polèmics del mètode de primàries. El regidor d'Ara Madrid Pablo Soto, que avui participarà en un debat sobre unitat popular juntament amb Alberto Garzón i Juan López de Uralde, d'Equo, també s'hi ha sumat i ha signat el manifest de protesta.

Les signatures recollides són, de moment, més de 7.500. Els impulsors de la iniciativa en necessiten més de 37.000 per poder plantejar un referèndum, segons els estatuts de Podem. Avui Iglesias ha tornat a desoir aquestes crítiques i s'ha limitat a assenyalar, en referència a la possibilitat de convocar una consulta: "Podem complirà rigorosament la seva legalitat estatutària". És a dir, la direcció ho farà només si la recollida de signatures prospera.