Neix Ara en Comú per impulsar una llista d’esquerres per a les generals

Ara en Comú va començar a caminar ahir dijous com una iniciativa per impulsar una candidatura d'unitat popular davant les generals a l'estil de les llistes que governen a Madrid, Barcelona i Saragossa. La plataforma, a la qual han donat suport a través de la seva signatura en un manifest càrrecs de Podem, IU i candidatures ciutadanes, suposa un revés a l'estratègia de Pablo Iglesias per a Podem, que vol concórrer als comicis amb la seva marca i pretén que la resta de forces de l'esquerra alternativa s'uneixin sota el seu paraigua. Emmanuel Rodríguez, un dels impulsors d'Ara en Comú, que representarà aquesta tarda la plataforma en un acte per la convergència a Madrid, respon a les preguntes d'EL PAÍS. Com molts dels integrants d'Ara en Comú, Rodríguez ve de les experiències municipalistes: va participar en la constitució de Guanyem Madrid, la iniciativa que va acabar configurant Ara Madrid, la candidatura que va liderar Manuela Carmena i que ara governa a la capital. 

Pregunta. Què és Ara en Comú?

Resposta. Ara en Comú és un espai perquè es generi una confluència que possibiliti una gran aliança ciutadana de cara a les generals.

P. Quin és l'objectiu?

R. Generar l'espai on tots els actors polítics i socials se sentin còmodes i puguin treballar junts. Només es guanyen les eleccions si moltíssima gent se sent reconeguda en un mateix projecte. La idea és semblant al que ha estat Ara Madrid o les marees gallegues. Es tracta de construir una plataforma on puguin confluir tots.

P. Com apareix Ara en Comú?

R. Apareix inspirada en el cicle municipal i en les candidatures de més èxit. La clau és que es van generar espais col·laboratius que no eren de ningú i eren de tots on estava Podem, IU, però també molts ciutadans. Per això no s'oposa a Podem ni a IU. Tot arrenca el 15-M, Podem va ser la promesa del 15-M. La idea d'Ara en Comú apareix fa un mes i mig i comença a quallar fa dues setmanes.

P.Qui formen la plataforma?

R. Hi ha gent de Podem, d'IU, molta gent que ve de les candidatures municipalistes, no necessàriament les persones més significades, més activistes de moviments socials. Som com cent i escaig persones. La composició és bàsicament ciutadana. Això és un espai d'agregació en xarxes, hi ha molta gent que s'ha sumat a través de les xarxes socials, no hi ha una organització estructurada al darrere.

P. Es constituiran com a partit polític?

R. El que es pretén és constituir-se com un espai polític que generi una candidatura per a les generals, però la forma jurídica que s'adopti és indiferent. Hi ha una pretensió electoral, però només si es genera l'espai còmode per a tots, no pretén competir amb Podem en cap cas.

P. No presentaran una candidatura alternativa a la de Podem?

R. No pretén competir amb Podem, pretén que Podem en sigui part, la seva pròpia lògica hauria de portar-los a dir que sí. Si l'espai no aconsegueix generar aquesta agregació d'actors, no serà viable. Això no està pensat contra Podem, sinó per anar més enllà de Podem.

P. Però Podem ha deixat clar que concorrerà a les generals amb la seva marca i logo, i vol que la resta de forces s'integrin sota el seu paraigua. 

R. Les baralles de Podem les hauran d'explicar ells, però hi ha molta gent de Podem que està en la lògica d'una confluència més àmplia, ciutadana, que no deixi fora a ningú. Hem vist manifestos interns que indiquen que poden acabar assumint que aquest és el millor espai. Ja va passar en les municipals, en què Podem es va acabar sumant a les candidatures ciutadanes.

P. Però es pot fer una confluència sense Podem?

R. Sense la gent que està a Podem, sense tot el que ha mobilitzat Podem, no es pot fer. Ara en Comú està en construcció, no tenim ni idea encara de què passarà. A mi personalment ni em passa pel cap presentar una candidatura que competís amb Podem.

P. És Ara en Comú una garrotada a l'estratègia electoral de Podem?

R. Apareix per diferents qüestions, però la primera és que Podem no obtindrà sol els mateixos resultats electorals que amb un procés ampli, aquesta és la reflexió fonamental. És veritat que hi ha cert tancament en Podem que no afavoreix la iniciativa, però confiem que finalment s'uneixi a alguna cosa més. El que és determinant és que hi ha molta gent d'aquests partits que ja hi estan participant; si s'aconsegueix, els partits diran que sí. El primer és l'entusiasme, demostrar que la confluència és possible.

P. Quin és la seva posició respecte a IU?

R. IU, i altres partits tradicionals, si accepten que estem en una època moguda per criteris no identitaris, bona part dels seus militants podran formar part de l'espai. Tenint clar que el protagonisme no pot ser de les organitzacions.

P. No podrien participar com a organització, sinó només els seus militants?

R. A IU se li demanaria que assumeixi que aquest és el marc possible per a una confluència. No acudirien com a organització, sinó la seva pròpia gent participant en assemblees i primàries. Volem fer primàries tan incloents com sigui possibles, el model d'Ara Madrid és un bon exemple. La idea és que es generi un moviment tan ampli del qual ni Podem ni IU puguin separar-se. Una marea ciutadana per la confluència necessàriament haurà de moure les posicions. La idea és que no sigui un pacte entre aparells, sinó un espai ampli on prevalgui el debat públic.

P. Quins són els passos següents de la plataforma?

R. Que es construeixin nodes territorials i assemblees, ja n'hi ha hagut una de molt reeixida a Saragossa. I una recollida de signatures com a demostració que una majoria molt àmplia hi dóna suport. Al setembre, generar el marc perquè sigui possible que tothom pugui participar. Ara mateix és una tasca que es du a terme per xarxes socials i es vol territorialitzar. Això és molt incipient, molt embrionari, es mou per grups de Facebook i per xarxes socials.