“Si no actuem de pressa, la zona euro deixarà d’existir d’aquí a 10 anys”

Emmanuel Macron (Amiens, 1977), titular d’Economia, és el ministre més jove del Govern francès i probablement el més brillant, però també el més controvertit. Els crítics del Partit Socialista el titllen de “liberal” per la seva llei per modernitzar l'economia, aprovada definitivament aquest dijous per decret. En aquesta entrevista, feta al seu despatx unes hores abans de marxar de visita a Espanya, afirma que ell està a favor de reformar, per influir en la “transformació ideològica” de l'esquerra.

Pregunta. Després d'11 mesos com a ministre i amb només 37 anys, ha decidit ja continuar en la política?

Resposta. M'agrada el que faig, que és canviar moltes coses. Aquesta etapa em dóna l'oportunitat de canviar línies de treball, de reformar, i d'intentar també una renovació ideològica de l'esquerra a Europa. M'interessa una obertura, una modernització, una transformació ideològica de l'esquerra.

P. Quin és avui el paper d'aquesta esquerra?

R. Ser d'esquerres, socialdemòcrata, és poder modernitzar l'economia, donant importància a la justícia social. En el cas de França, aportar prou inversió, mantenir l'ocupació, eliminar bloquejos...

P. Hi ha també una crisi d'identitat en l'esquerra?

R. Els automatismes que podia tenir l'esquerra tradicional ja no són vàlids. Ser d'esquerres a França era ser el partit de l'expansió de drets amb més diners públics, però això ja no és possible. D'altra banda, el partit que més diners públics ha gastat ha estat la dreta de Nicolas Sarkozydurant cinc anys. Hi havia una crisi, però aquella crisi no justificava la mateixa despesa a Alemanya o Itàlia. L'esquerra ha de pensar ara de manera diferent. Ha de ser el partit de l'emancipació pel treball i solidaritat. Tot el bagatge de l'esquerra ha de ser revisat pel que fa a la igualtat.

P. Està canviant el Partit Socialista?

R. Això espero.

P. De ser socialdemòcrata a ser socioliberal?

R. Espero que es converteixi en socialdemòcrata.

P. Els seus crítics diuen que vostè és liberal.

R. Les etiquetes importen poc. Em són indiferents. I jo assumeixo plenament les coses. I no cal estar en l'ambigüitat. El liberalisme polític és un element de l'esquerra. L'esquerra és el partit de l'emancipació i la llibertat, en coordinació amb la solidaritat. Si no, l'esquerra es converteix en un partit conservador.

P. Com descriuria la situació a Europa?

R. Europa viu un moment de veritat històrica. Als nostres països, perquè hem de fer reformes. Per nosaltres mateixos i per Europa. A França, per descomptat. Sense una França forta, no hi haurà una política europea constructiva d'altura. És el moment de la veritat perquè la zona euro revela les ambigüitats que es van acceptar fa deu anys.

P. Les ambigüitats de la moneda única.

R. Sí. Hem compartit una moneda mentre s'ampliaven les divergències econòmiques. Les nostres economies s'han allunyat igual que els nostres pobles. Des del no francès i holandès a la Constitució europea fa deu anys, no hi ha hagut avenços importants en la UE. La crisi grega és el símptoma d'un problema molt més profund. El símptoma que la zona euro no té mitjans per arribar fins al final. No ha creat els mecanismes de solidaritat que ha d'acompanyar una zona monetària. És un projecte polític que s'ha quedat només en una zona de canvi. Hem posat en gran risc la zona euro. La sortida de l'euro de Grècia no seria només una fallada econòmica, sinó política. No fer tot el possible perquè Grècia es mantingui a la zona euro és acceptar una reculada d’Europa.

P. I com ha gestionat Syriza el problema?

R. A França hi ha una visió romàntica. El discurs de la solidaritat ha d'estar acompanyat del de la responsabilitat. Hem d'abordar les arrels, l'origen del problema de la zona euro. Per això, vaig fer propostes amb el ministre alemany Sigmar Gabriel. Vam proposar pistes. Sobretot cal tenir una agenda de convergència econòmica, fiscal, de mercat laboral, un model social, polítiques de solidaritat...

P. Vostè prefereix una Europa a dues velocitats.

R. Ja existeix, però jo proposo una Europa de doble projecte més que de dues velocitats. I afegeixo que l‘statu quo de la zona euro no és possible. No moure's és acceptar que la zona euro deixi d'existir d’aquí a 10 anys. El debat cal fer-lo democràticament. Si no actuem ràpid, la zona euro es dissoldrà. O anem més lluny o tot es desmuntarà. L’statu quo i l'ambigüitat ens condueixen a la demolició de la zona euro.

P. Exerceix avui França el pes que li correspon en la Unió Europea?

R. El president Hollande va fer propostes importants en la primavera del 2013. França ha de tenir un paper històric. Hem d'avançar. Hem de construir amb altres països un projecte renovat més enllà de la crisi grega.

P. I quina ha de ser ara la solució per a Grècia?

R. Un compromís. Amb reformes ambicioses a càrrec de Grècia, però que no destrueixi l'economia del país, que ja ha sofert molt a causa de l'austeritat. Ha d'aprofundir en les seves reformes estructurals. Més competitivitat no significa més austeritat. I farà falta alleugerir la càrrega del deute per no ofegar l'economia grega. I inversions importants perquè seran essencials per sostenir el creixement.

P. Vostè va apostar immediatament per no trencar el diàleg i per no pretendre un nou Tractat de Versalles amb Atenes.

R. Vam descartar aquest risc immediatament i vaig dir que calia mantenir oberta la porta de la negociació, del diàleg. És necessari per a Tsipras i per a Europa. Va guanyar el no i Tsipras no ha estat arrogant. Tsipras s'ha comportat intel·ligentment en proposar tornar a la taula de negociació. Era important reprendre el diàleg.

P. Però vostè també ha estat molt crític amb Syriza.

R. Sí. El desafiament avui consisteix a ajudar Grècia sense crear la sensació en altres països que han fet esforços, com Espanya i Portugal, que tot resulta més fàcil quan fas un torcebraç. Això és molt important per mi, i per això he tingut un discurs dur amb Syriza, que no sempre ha estat plenament cooperatiu. Ja sé que el que dic no agrada a molta gent, però crec que va cometre un error de fons. Alguns opinen que, per defensar Grècia en l'euro, cal considerar Tsipras un heroi formidable. No és el cas.