Quatre bàndols per al drama grec

Els daltabaixos de Grècia durant els mesos anteriors al referèndum van provocar un desequilibri integral en la correlació de forces entre països europeus: tots contra Grècia. Però la necessitat imperiosa d'aconseguir un acord i el contagi que alguns països comencen a témer als seus propis territoris han impulsat França a intentar atreure altres països en la seva visió proacord. Aquesta és, grosso modo, la distribució de forces davant l'eurocimera.

Línia dura

L'encapçala Alemanya, encara que la lleialtat a l'eix francoalemany i una eventual recerca del bé comú poden orientar-la cap a una actitud molt més conciliadora. El grup inclou els països bàltics –nouvinguts a l'euro– i d'altres d'escassa trajectòria també com Eslovàquia i Eslovènia. Tots són petits –i per tant és més difícil que puguin bloquejar un possible compromís per allargar la mà a Grècia–, encara que estan molt radicalitzats perquè cap d'ells té una situació econòmica pròspera i els exaspera la contínua ajuda a Atenes.

Més pes tenen altres Estats molt crítics amb el Govern de Tsipras com Holanda –país fundador de la UE–, Àustria i Finlàndia, la coalició de Govern conservadora de la qual integra els euròfobs Partit dels Finlandesos (abans Finlandesos Autèntics), oposats a qualsevol tipus d'assistència europea a Grècia.

Línia mòbil

La conformen països als quals l'instint polític els crida a oposar-se ferament a Tsipras, però la raó els obliga a cedir en alguns punts per evitar una sortida de Grècia de la zona euro. Aquí figuren Espanya, Portugal, Irlanda, Bèlgica o Xipre. Aquest doble interès els porta a adoptar postures més rígides o més conciliadores en funció de les circumstàncies.

Políticament, a Espanya i a Portugal, amb eleccions a la vista, els interessa que funcioni l'analogia entre canvi de Govern i caos financer, com interpreten que ha passat a Grècia. Però l'efecte contagi que pugui tenir la crisi grega sobre les seves pròpies economies (que també han viscut un programa de rescat europeu) els espanta, encara que creuen que avui la zona euro està molt més ben proveïda que fa uns anys per evitar-ho.

El país amb més interès en el bon terme del drama grec és Xipre, a punt de sortir del seu propi programa de rescat i temorós que un vendaval grec pugui repercutir a l'illa mediterrània.

Línia moderada

Itàlia es mostra, amb matisos, propera al punt de vista de París, segons el qual cal fer tots els esforços possibles per salvar Grècia perquè això significa salvar tot el projecte europeu. També Luxemburg, de Govern socialdemòcrata, que assumeix aquest semestre la presidència europea de la UE i que intenta mantenir una actitud oberta al diàleg.

Línia conciliadora

França és l'únic país que obertament se situa en aquest grup, encara que té capacitat per arrossegar països que es vegin amenaçats per les turbulències gregues (especialment Xipre). No obstant això, el grup té un suport institucional clau a la Comissió Europea –que intentarà intervenir i conciliar malgrat el fracàs anterior al referèndum– i, en menor mesura, en la cúpula del Consell Europeu, que ha d'intentar conjuminar tots els Estats preservant el futur de tot el projecte comunitari.