Inés Arrimadas, molt més que una noia bufona

Ningú dubta de les qualitats polítiques d'Albert Rivera més enllà dels seus atributs físics. Inés Arrimadas és un cas similar al de Rivera. El primer que crida l’atenció d'ella és la seva bellesa, i això en el xou mediàtic suma, però l’aposta de Ciutadans per Arrimadas va més enllà de col·locar una cara bonica al Parlament i als platós de televisió. La seva oratòria no és tan original o àcida com la de Rivera, però el seu discurs i les formes són solvents mantenint la provocació i la crítica gruixuda del partit. Fins avui no ha tingut gaires oportunitats per demostrar-ho, però el 27-S projectarà un clar personatge de futur.

Arrimadas va néixer el 1981 a Jerez de la Frontera. Està llicenciada en dret i en administració i direcció d’empreses. El 2006 es va traslladar a Barcelona per motius professionals. Una amiga la va convèncer d'assistir a un acte de Ciutadans el 2011. Aquell mateix any va fer-se militant de l’organització i el 2012 ja era diputada. Com a parlamentària el seu protagonisme ha estat mínim potser perquè a Ciutadans, al costat de Rivera, despuntar és difícil. Arrimadas admet que és tímida. A vegades arrenca les intervencions amb un punt de vergonya que delata que li costa parlar, com si li suposés un esforç extraordinari la xerrameca política. Té un to de veu suau i una continència verbal que modera els marrameus del seu partit, però sense deixar de reproduir els missatges apocalíptics de Ciutadans sobre el model educatiu, la censura als mitjans, les multes lingüístiques, la crispació social, la majoria silenciosa i d'altres discos sol·licitats per la seva parròquia. Ha participat amb certa periodicitat en els programes dels mitjans del nacionalisme espanyol més tronat com 13TV, on Ciutadans competeix per captar fidels amb el Partit Popular i UPyD. En aquest entorn d'espanyolisme ranci, Arrimadas té una manera de mirar l'interlocutor, d'entomar la demagògia dels mariachis de la dreta que delata cert relativisme. Potser per això la seva parella actual és el diputat convergent Xavier Cima, segons va informar Economía Digital.

En una entrevista per a EsRadio durant la campanya de les municipals, Arrimadas va explicar que té el nivell C de català “des del segon any de viure a Catalunya, amb una nota de 8,5, que és el que més molesta als nacionalistes”. Arrimadas no va precisar per què pot molestar a algú que tingui el nivell C de català amb un 8,5, tampoc va precisar si es referia al nacionalisme català o al nacionalisme castellà. Arrimadas s'atreveix en comptagotes a parlar català en públic malgrat que el domina millor que molts diputats nascuts aquí. Quan ho fa, canvia de seguida el català per la seva llengua materna, sense impostura, a diferència de Rivera o Alícia Sánchez Camacho quan s'adrecen al Parlament en castellà.

Arrimadas va assegurar durant l'entrevista a EsRadio que Catalunya està patint un èxode d'empreses que marxen cap a Madrid, comentari que Federico Jiménez Losantos va aprofitar per destacar que “el que no és normal és que una empresa tingui la seu a Barcelona si tres quartes parts del seu negoci són a Espanya”. Arrimadas va evitar comentar aquesta prèdica centralista, malgrat que possiblement considera que la manera de tallar l'independentisme és integrant Catalunya a Espanya. Com a candidata a presidir la Generalitat ha assumit l'estratègia de Rivera de repetir que Ciutadans vol un millor finançament per a Catalunya, però un finançament que no sigui asimètric.

No hi ha originalitat en ella, hi ha una repetició molt ordenada i estudiada dels conceptes clau del partit. Aquest càlcul pot suposar-li uns rèdits per a l’autocontrol, però el que és curiós és que Arrimadas guanya pes quan deixa anar tensió perquè ho fa sense perdre els papers. El 2013, amb menys d’un any com a diputada, Arrimadas es va enfrontar a Quim Arrufat a la Comissió d’Afers Exteriors, UE i Cooperació. La comissió debatia, per petició de la CUP, una moció de suport al sindicalisme andalús juntament amb mocions sobre el Kurdistan, Mali i els tuaregs. Arrimadas es va cruspir un diputat de nivell com Arrufat, el va deixar sense opcions de filar un discurs coherent. La diputada es va emprenyar sense perdre el seu karma i oferint una indignació genuïna, ben exposada, diferent de la provocació tronada que sovint caracteritza Ciutadans.