Rússia veta definir com a genocidi la matança de Srebrenica

Rússia va vetar aquest dimecres la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que condemna la massacre de Srebrenica com a genocidi, elaborada amb motiu del 20è aniversari, l’11 de juliol que ve, de l'assassinat de 8.000 musulmans, homes i nens.

La Xina, Nigèria, Angola i Veneçuela es van abstenir i els deu membres restants del Consell hi van votar a favor. La votació va ser ajornada un dia perquè el Regne Unit i els Estats Units van tractar de convèncer Rússia que no bloquegés la resolució, que també condemnava la negació del genocidi en la massacre del 1995.

L'ambaixador rus a l'ONU, Vitali Txurkin, va manifestar que la resolució era "poc constructiva, controvertida i motivada per interessos polítics". Rússia havia proposat en el seu lloc condemnar "els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional".

"El nostre vot en contra no significa, no obstant això, que siguem sords davant el sofriment de les víctimes de Srebrenica i d'altres zones de Bòsnia i Hercegovina", va afirmar Txurkin moments abans de la votació. El diplomàtic rus va assegurar que, si era aprovada, la resolució provocaria més tensions regionals. Dimarts, Sèrbia també va alertar que el vistiplau al text només augmentaria les divisions ètniques en la veïna Bòsnia.

El Tribunal Penal Internacional de l’ONU per a l’Antiga Iugoslàvia (TPII) va establir que la massacre –el pitjor assassinat en massa en territori europeu des de la Segona Guerra Mundial­ constituïa un genocidi.

L'11 de juliol del 1995, prop del final de la guerra de Bòsnia, que va durar del 1992 al 1995, les forces serbobosnianes de l’Exèrcit de la República Sèrbia van arrasar la ciutat de Srebrenica, a l'est del país, que havia estat declarada "refugi segur" per les Nacions Unides. Els serbobosnians van segrestar 8.000 homes i nens musulmans i els van executar en els dies següents i van llançar-ne els cossos a fosses en boscos dels voltants.

Sèrbia reconeix que va tenir lloc un "greu crim" i va condemnar la massacre en una declaració adoptada el 2010, que volia establir llaços entre el país balcànic i les potències occidentals, però no es va arribar a qualificar la massacre com a genocidi.

Uns 20 anys després de la guerra, Bòsnia continua sent un Estat feble dependent de l'ajuda exterior, amb una economia vacil·lant a causa d'un complex sistema de repartiment del poder difícil de manejar i de les tensions contínues entre les dues entitats que formen el país, la Federació Musulmano-croata de Bòsnia i Hercegovina i la República Sèrbia, entitat sèrbia.