Catalunya aprova la llei d’igualtat amb tensió entre Unió i Convergència

El ple del Parlament va aprovar per unanimitat, encara que amb discrepàncies i alguns vots separats, la llei d'igualtat efectiva entre dones i homes. Tots els grups van decidir donar suport a la posada en marxa d'aquest text encara que el Partit Popular i Ciutadans van deixar clar el seu vot crític. Unió va decidir desmarcar-se en punts sensibles que feien referència a l'avortament i el burca. La llei va tenir el suport en bloc de Convergència i Esquerra.

La llei fixa el marc ideològic en què s'emmarca el nou text: “El dret fonamental de la igualtat de dones i homes constitueix un valor cabdal per a la democràcia i és una necessitat essencial en una societat democràtica moderna que vol eradicar el sistema patriarcal androcèntric i sexista”, resumeix el preàmbul.

La relatora del text, la diputada de Convergència Violant Cervera, va admetre que el text té limitacions. “No sabem si es podrà posar fi al sistema patriarcal, fa falta convertir els articles en garanties”, va dir. El camí per arribar a l'aprovació d'ahir ha passat per tres governs fins a aconseguir “un text de consens” perquè abans “teníem un text de molta promoció i poca obligació”, va resumir Marta Ribas, d’Iniciativa. La portaveu del grup d’ICV-EUiA va manifestar que la llei els deixa un “gust agredolç” per la urgència en la seva elaboració per aconseguir introduir-la en l'agenda d'aquesta legislatura i perquè “el text no garanteix un canvi real immediat”, encara que va afegir que són qüestions superables “si hi ha voluntat política”.

Unió Democràtica va fer visible la seva nova condició de partit no vinculat a Convergència i es va oposar a algunes parts del text. El portaveu democristià, Roger Montañola, va fer ressaltar que la seva formació no està d'acord que la llei tracti “determinats temes morals, com l'apartat sobre el burca i el de l'avortament”. UDC tampoc va estar d'acord amb el punt que advoca explícitament per l'escola pública mixta. Montañola va al·legar que creuen “en la llibertat dels pares d'escollir el model d'escola” per als fills.

Durant les intervencions prèvies a la votació tots els grups van ser representats per dones, a excepció d’Unió. La representant d'Esquerra Republicana, Rosa Amorós, va lamentar els aspectes que no s'han pogut tractar en el text actual perquè són competències del Govern espanyol, com “la necessitat d'equiparar els permisos de maternitat i paternitat”. Monserrat Capdevila, del Partit dels Socialistes de Catalunya, es va mostrar procliu al fet que gràcies a aquesta legislació “la dona recuperi el paper rellevant que li ha estat vetat històricament”. “Tenim la missió de fer que aquesta llei sigui aplicada amb diligència per aquest govern i el que vingui”, va reiterar Capdevila.

“La desigualtat és un problema econòmic, no només social”, va apuntar la diputada de Ciutadans Inés Arrimadas, que va exercir un vot crític i va veure com totes les seves esmenes van ser rebutjades. En la mateixa línia, la diputada del PP, Dolors López, va reclamar una llei genèrica de no discriminació i va qualificar la llei d'igualtat d’“oportunista” i impregnada d’“ideologia d'esquerres”.

Des de la CUP, Isabel Vallet, va denunciar que “no fer efectiva aquesta llei en el sector privat deixa fora més del 80% dels treballadors de Catalunya”. Al ple van anar-hi dotzenes de dones d'entitats feministes que van celebrar la nova llei d'igualtat amb un gran aplaudiment que van contagiar als parlamentaris.

En la sessió parlamentària d'aquest dimecres també es va ratificar la llei de l'impost sobre els habitatges buits, un projecte defensat pel conseller de Territori i Sostenibilitat Santi Vila. La votació va ser favorable gràcies a CiU, ERC i C’s. Els grups en contra van denunciar que “és una llei que arriba tard perquè Catalunya viu una situació d'emergència habitacional”. Vila va recordar que la nova llei gravarà amb un impost els pisos que faci més de dos anys que estan buits i que siguin propietat de persones jurídiques, és a dir, empreses i entitats financeres. “L'objectiu no és recaptatori però esperem aconseguir uns vuit milions d'euros”, va aclarir Vila. Hi ha una demanda acreditada de 230.00 habitatges a Catalunya per a lloguer social. Vila va assegurar que la Generalitat ja en té 1.530, però la resta de grups parlamentaris li va recordar que tenen 450.000 allotjaments buits en la comunitat. “Hi ha més oferta que demanda”, va concloure David Companyon d’ICV-EUiA.