Les borses europees obren amb pèrdues arran del no de Grècia

Els inversors busquen refugi en els bons alemanys, considerats lliures de risc. En comprar bons, en puja el preu i cau la rendibilitat exigida pels inversors. En canvi, passa el contrari amb els títols de deute públic d’Itàlia i Espanya, als quals els inversors exigeixen més rendibilitat. Així, la prima de risc espanyola, la rendibilitat extra exigida al bo del Tresor a 10 anys per sobre del bo alemany, augmenta en 20 punts bàsics, fins a 162 punts bàsics (1,62 punts percentuals). La prima italiana, d’altra banda, puja 19 punts bàsics, fins a 165, segons dades de Bloomberg.

L'euro es canvia per 1,105 dòlars aquest matí després que s’hagin reduït les pèrdues que va sofrir durant la matinada. Ha recuperat terreny després de l'anunci de la dimissió del ministre de Finances de Grècia, Iannis Varufakis.

Els inversors consideren que el risc d'una sortida de Grècia de l'euro ha augmentat considerablement després dels resultats del referèndum de diumenge. Els votants grecs van rebutjar de forma taxativa les condicions proposades per les institucions europees per allargar el rescat i donar més finançament a Atenes. Però alguns països europeus, i Alemanya en particular, han manifestat que veuen molt difícil reprendre les negociacions amb Grècia. França, en canvi, advoca per reprendre el diàleg. La reunió d'avui entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, es presenta com a decisiva en l'evolució de la crisi. Les cites següents són les reunions dels líders europeus i dels ministres de l’Eurogrup previstes per a demà, dimarts.

S'obre així un període de màxima incertesa, amb un corralito a Grècia que impedeix als dipositants poder fer servir tots els diners que tenen als bancs i un control de capitals que escanya l'economia. De moment els inversors no cotitzen el pitjor escenari possible.

Reunió del BCE

Les mirades estan posades aquest matí en la reunió del consell del Banc Central Europeu (BCE). L'organisme ha de decidir si amplia o manté congelada la liquiditat d'emergència per als bancs grecs. La decisió del 28 de juny passat de congelar aquella liquiditat en els nivells actuals va ser la que va obligar a imposar controls de capitals. Ja llavors, el BCE va dir que estava disposat a reconsiderar la situació, però dins del consell del BCE hi ha veus que consideren que no es pot donar finançament amb la garantia d'uns bons que avancen cap a l'impagament. Hi ha temor, fins i tot, que el BCE decideixi exigir més garanties a canvi del finançament que ja presta, cosa que podria posar en dificultats serioses a algun dels bancs grecs.

El temps pressionar. Grècia ha de fer front al venciment d'un bo de 3.500 milions en mans del BCE el 20 de juliol. Si el Govern d’Alexis Tsipras no atén aquell pagament, el que és previsible és que el BCE deixi d'acceptar títols grecs com a garantia per injectar liquiditat. La retirada del finançament d'emergència, del qual ara disposen els bancs grecs faria pràcticament inevitable la sortida del país de l'euro.

Tot i que l'efecte econòmic directe d'una sortida de Grècia de l'euro seria teòricament manejable, la seva onada expansiva és impredictible, pel precedent que significa sobre la irreversibilitat de l'euro i pel possible contagi sobre altres països. Ni tan sols el procés de sortida de l'euro està marcat i hi hauria la possibilitat d'un període en què convisquessin dues monedes. En aquestes circumstàncies, la incertesa domina el panorama i els inversors fugen del que consideren els actius de més risc.