Barenboim i Barcelona, en clara sintonia

A Daniel Barenboim li agrada Barcelona, una ciutat on ha interpretat concerts de piano i on ha dirigit orquestres en innombrables ocasions. Com a pianista, la seva primera vegada va ser el gener del 1962 i el 12 de novembre del 1969 amb la batuta al capdavant de l'English Chamber Orchestra, segons l'arxiu del Palau de la Música. “La veritat és que no me'n recordo bé, va ser ja fa molt temps”, bromejava avui en la presentació del doble concerto –el d'aquest dilluns i dimarts a la nit– amb el qual el Palau de la Música obre la temporada. Per segon any consecutiu ho fa al juliol i amb dos èxits assegurats: Barenboim, una de les batutes d'or del panorama mundial, dirigint la Staatskapelle de Berlín, una de les orquestres més antigues del món. “M'agrada molt Barcelona perquè té una tradició musical peculiar. No és, com Viena, bressol de compositors, però és singular perquè ha estat pionera en molts sentits. Com ho va ser, per exemple, a principis del segle XX en ser la segona ciutat d'Europa –després de la seva estrena a Bayreuth–, on es va representar Parsifal. O per l'especial sensibilitat per la música contemporània”, apuntava Barenboim.

El director, nascut a l'Argentina i amb nacionalitat israeliana, sol prodigar-se cada temporada a Barcelona i ha dirigit en el cicle Palau 100 vuit vegades, a més d'obrir la temporada passada. Una relació que es podria estrènyer en un futur proper a través de l'Orfeó Català: “Estem pensant possibles idees per al futur que poden ser molt motivadores, com una possible col·laboració amb els cors de la casa”, ha explicat el director del Palau, Joan Oller. Barenboim va assajar amb els cantaires diumenge passat de cara al concert d'avui en el qual interpretaran les Quatre peces sacres, de Verdi. I s'ha mostrat molt satisfet de l'assaig: “Tenen una preparació musical estupenda i una actitud oberta”.

El programa dels dos concerts que dirigirà Barenboim és de dues sensibilitats musicals molt diferenciades. En el concert d'aquesta nit, el programa és Wagner –amb el preludi de l'acte I de Parsifal i el preludi també d'Els mestres cantors de Nuremberg– i la Simfonia número 1 del compositor britànic Edward Elgar. Barenboim ha volgut reivindicar la figura d'Elgar (1857-1934) per ser un músic que es “toca massa poc” i ha subratllat que el compositor britànic no va ser reconegut al seu país perquè era catòlic: “El valor de la seva obra representa perfectament la música de principis del segle XX, a l'altura de Mahler, i, no obstant això no va ser reconegut al seu propi país fins als anys cinquanta”.

Demà serà l'univers verdià el que inundarà el Palau. Arrencarà amb la interpretació de les obertures de Les vespres sicilianes, La traviata –els preludis dels actes I i III– i La força del destí. La segona part, les Quatre peces sacres, els cors de l'Orfeó estaran sota la batuta del mestre i juntament amb una orquestra de primera divisió. Tot anirà perfecte, gairebé vaticina Barenboim, que, després de 25 anys al capdavant de la Staatskapelle, va destacar “la gran flexibilitat” de la formació simfònica.

Els concerts de Barcelona, a més del que va oferir a Madrid dissabte passat, és el marc triat per a la promoció del nou disc que ha gravat amb la Deutsche Grammophon. És un enregistrament en directe del concert que Daniel Barenboim –pianista– i la Staatskapelle van oferir sota la batuta d'una altra estrella del firmament simfònic: Gustavo Dudamel. Un disc consagrat a Brahms, concretament a dues obres –els Piano Concerto 1 i 2– que Barenboim reconeix haver interpretat una infinitat d'ocasions: “es podria dir que m'han acompanyat tota la vida”.

Juntament amb la música i al voltant d'ella, un dels projectes vitals de Barenboim és el que gira entorn del seu compromís amb iniciatives que facilitin l'entesa entre àrabs i israelians. Aquest va ser el germen que el va impulsar juntament amb l'escriptor palestí Edward Said, el 1999, a crear la West Eastern Divan, que va integrar músics procedents de diferents països com Egipte, Síria, el Líban o Jordània amb d'altres d'Israel. I ara és el leitmotiv de l'Acadèmia Araboisraeliana a Berlín, que formarà joves músics àrabs i israelians i que s'inaugurarà el setembre de l'any que ve, segons ha comentat Barenboim. Un projecte milionari –el pressupost era de més de 28 milions d'euros– que serà finançat en gran mesura pel Govern alemany: “La música per si sola no pot fer gaire en la resolució del conflicte, però pot donar exemple que l'entesa sí que és possible”.