El risc de col·lapse bancari deixa Grècia en mans del BCE

Dues reunions marcaran dilluns el futur de Grècia a Europa: el sopar entre la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, François Hollande, i unes hores abans la reunió del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE). El risc de col·lapse dels bancs grecs deixa el país en mans de Mario Draghi: si el BCE no eleva els fons d'emergència, el sistema financer pot declarar-se en fallida i portar la crisi a un escenari catastròfic.

El BCE serà clau en les properes hores. El consell de govern del Banc Central es reuneix aquest dilluns, segons fonts de Frankfurt, però esperarà els resultats definitius i les primeres reaccions polítiques per actuar. La gran obsessió de Frankfurt és no tacar-se les mans ficant-se en política. Però la decisió de dilluns és eminentment política: tancar l'aixeta o fins i tot mantenir congelades les línies de liquiditat d'emergència podria suposar la fi del sistema bancari grec, que disposa de menys de 1.000 milions –segons la patronal bancària– en efectiu malgrat el corralito de l'última setmana, amb 60 euros per persona com a límit diari. Si això passés, a Draghi no li seria fàcil evitar que aquesta decisió s'interpretés com un càstig polític.

El no complica la posició del BCE. L'impagament recent a l'FMI, la fi del segon rescat i sobretot les pobres perspectives d'un acord poden inclinar la balança en favor dels falcons –la facció més ortodoxa, liderada pel Bundesbank–, que volen tallar en sec amb la banca grega des de fa mesos. “L'únic que és important”, va dir divendres el vicepresident del BCE, Vitor Constancio, “són les possibilitats d'arribar a un acord”. Amb un no, aquestes possibilitats cauen a plom.

Pendent dels països

Ningú espera grans decisions de Draghi fins que l'Eurogrup i sobretot els caps d'Estat i de Govern esclareixin la seva posició. Però a Frankfurt es dóna per fet que una negativa posaria més pressió per reduir els fons d'emergència als bancs, que es troben en una situació límit, suposaria un enduriment dels controls de capital, “i fins i tot una destralada per als estalviadors, que pagarien part de la recapitalització necessària”, segons Mujtaba Rahman, d'Eurasia Group.

Si Grècia i Europa no s'apropen ràpidament a un acord, el BCE té preparats els plans d'emergència per evitar el contagi. Inclouen una àmplia gamma d'eines com línies de crèdit creuat (swaps) amb altres bancs centrals, ajudes als bancs dels països més relacionats amb Grècia i, sobretot, l'ampliació del programa de compra de deute públic i privat (el quantitative easing).

El gran repte és la fallida de la banca grega, que condemnaria el país sencer i elevaria la probabilitat de sortir de l'euro. Si el BCE tanca l'aixeta, fins i tot si la manté, la banca pot col·lapsar-se en unes hores. Necessiten recapitalitzar-nos per reobrir, i per això hi ha bàsicament dues opcions: diners públics europeus o diners públics grecs. En el segon cas, com que Atenes no disposa de fons, l'opció d'una moneda paral·lela guanya pes. I sense l'ajuda del BCE també guanya punts una possible retallada als dipositants, a la manera de Xipre. Totes les opcions estan obertes; gairebé cap és indolora.