Arantxa Sánchez Vicario, pau sense reconciliació

La família Sánchez Vicario va intentar la pau gairebé des del mateix instant en què va esclatar la guerra que els ha dividit sense remei. Però més d'una vegada se'ls ha escapat de les mans per desacords i picabaralles personals. L'últim intent per resoldre el conflicte també va resultar tortuós, però va acabar amb èxit dijous passat. Arantxa i els seus pares van signar un acord que posa fi a una batalla judicial, però que no tanca les ferides. És una pau judicial dèbil i sense aspectes de reconciliació familiar.

L'excampiona de Roland Garros ha acceptat desactivar les causes judicials (a Espanya i Andorra) que havia promogut contra els seus pares, a qui acusa d'haver-la arruïnat. A canvi, recuperarà l'ús de dos immobles que va guanyar amb la seva suor a la pista de tennis, però que no ha gaudit i ni tan sols estan al seu nom: un pis a la cèntrica avinguda Diagonal de Barcelona –on viuen els seus pares des de fa 20 anys- i una casa d'estiueig a la Costa Brava.

Els pares de la tennista volien que la seva filla els demanés perdó públicament. Ella s'hi va negar en rodó

Emilio i Marisa, pares de l'exjugadora, han passat a l'apartament de S’Agaró (Baix Empordà) llargues tardes d'estiu. Marisa volia, costés el que costés, que, aquest any, tot fos com sempre. I per això va imposar una condició sine qua non per estampar la seva signatura a l'acord amb Arantxa i el seu gendre, Pep Santacana: li retornaria la casa, sí, però a partir del mes d'octubre, quan acabi la temporada d'estiu. Arantxa va transigir amb aquest capritx per aconseguir un pacte que, segons fonts properes a les negociacions, no suposa per a ella un gran triomf. Almenys, des del punt de vista econòmic. L'exjugadora es va negar en rodó, tot i això, a acceptar una altra de les reclamacions dels seus pares. A més de retirar les querelles, havia de demanar-los perdó i reconèixer, públicament, que els havia acusat falsament de dilapidar una fortuna que ascendia a 45 milions. “Els pares volien que digués que es penedia de tot el que havia dit, que demanés perdó, que el que deia al llibre era mentida… Però Arantxa no ha passat per aquí. Ha renunciat perquè ha volgut, no perquè no té raó. Estava tipa de la situació i volia que s'acabés”, expliquen fonts properes a la jugadora que han viscut el procés negociador.

Tot i que la guerra es feia de forma soterrada des de molt abans, per al gran públic -que havia vist en els Sánchez Vicario una família model, sempre unida davant els reptes esportius de l'extennista- va esclatar el 14 de febrer del 2012, quan Arantxa va presentar en roda de premsa ¡Vamos!, el seu llibre de memòries. Hi descrivia, per primera vegada, l'espoli econòmic al qual, presumptament, l'havien sotmès els seus pares. A més de publicar el llibre, els advocats Javier Melero i Judit Gené van presentar en nom d'Arantxa una querella per apropiació indeguda contra els seus pares; el seu germà petit, Javier, i dues persones de confiança que, per encàrrec del pare, van gestionar la seva fortuna. Javier ha estat un dels grans esculls per fer les paus. “Emilio, el germà gran, que viu a Miami, és l'únic que ha intentat fomentar un acostament. Javier, en canvi, només ha posat bastons a les rodes”, comenten fonts que han conegut l'avançament (i reculada) de les converses.

Arantxa ha declarat que viu de lloguer i gràcies al seu marit, malgrat que la seva fortuna era de 45 milions d'euros

La querella era una de les bases que Arantxa tenia al seu poder per negociar. Però no era un arma definitiva: fonts judicials admeten que la denúncia tenia “problemes de prova” i podia no arribar a bon port. Primer, perquè els fets denunciats van passar fa molt de temps i, per tant, podrien haver prescrit. Segon, per la relació de parentiu, que és en si mateixa un obstacle legal per avançar. I tercer, per la malaltia del pare d'Arantxa. Emilio Sánchez té alzheimer i un forense va determinar que no estava en condicions de declarar. Qui sí que va declarar davant el jutge, al febrer del 2015, va ser Arantxa, que va ratificar totes les acusacions contra els seus progenitors. Especialment, contra el seu pare, a qui responsabilitza de gestionar la seva fortuna mentre ella guanyava tornejos. “Estava plenament dedicada al tennis i desconeixia qualsevol tema en relació amb la gestió del meu patrimoni”, va explicar al jutjat. Fins que es va casar amb Pep Santacana i es va independitzar només disposava d'una targeta de crèdit amb 1.500 euros al mes. La decisió d'Arantxa de casar-se, el 2008, va ser l'origen de la ruptura familiar. Els pares van contractar un detectiu per mostrar a la seva filla que aquella relació no era una bona idea. Va ser Santacana qui va fer veure a la campiona que havia de prendre les regnes del seu patrimoni i que els problemes que ja llavors tenia amb la justícia eren causa directa de la nefasta gestió del pare.

Un jutge va condemnar Arantxa Sánchez Vicario a pagar 3,5 milions per defraudar Hisenda. La jugadora havia inscrit el seu domicili social a Andorra quan, en realitat, els mesos que no estava jugant per mig món (amb prou feines dos) vivia a Barcelona. Quan va demanar diners per pagar, li van dir que no n'hi havia. Aquí va descobrir què havia passat amb el seu patrimoni. Estava a la “ruïna”.

Arantxa afirma que, durant els seus anys a la pista, va viure totalment cega al maneig dels diners. “No tenia coneixement de cap tema societari, ni on s'ingressava els diners o quina destinació se li donava”, va afirmar davant el jutge. Ni tan sols sabia que tenia comptes a Andorra per la “plena confiança” que havia dipositat en els seus. Per això, quan va agafar-ne el control, el 2010, va haver d'anar “banc per banc, amb el DNI” per “saber on tenia comptes”.

“Estic en una situació desesperada”, va resumir després d'afegir que ha estat “en tractament psicològic i psiquiàtric”. L'extennista va afegir que actualment viu de lloguer i gràcies al que guanya el seu marit. Tampoc sabia que els assessors haguessin atorgat drets d'habitació sobre les seves cases a favor dels seus pares. Aquests drets, va explicar, són els que li impedeixen vendre'ls i pagar a Hisenda. L'usdefruit de les dues cases és la part més notable de l'acord. El pacte detalla que els pares seguiran vivint a l'avinguda Diagonal. Quan el pare mori, la mare podrà continuar-hi tres anys. L'acord també preveu que Arantxa vendrà el 50% d'una empresa que tenia a mig fer amb la seva germana gran. I, a més, es repartirà, a parts iguals, uns fons d'inversió que posseïa a Mapfre.

El judici pel cas de Mapfre es va celebrar aquest any. “La mare va anar-hi i es va viure una situació molt tensa, perquè ni tan sols va dirigir la paraula a la seva filla”, expliquen testimonis. La mateixa Arantxa va admetre la total ruptura de relacions davant el jutge: “No em parlo amb ningú de la família”.