El referèndum empeny Grècia cap a una fractura política i social
La consulta de diumenge ha provocat incertesa i confusió entre la població
El referèndum de diumenge no ha produït a Grècia un estat d'opinió, sinó d'ànim. D'incertesa i de confusió, per no parlar d'altres respostes més viscerals com la por i la ràbia. Amb l'economia en caiguda lliure –als bancs quedaven ahir entre 80.000 i 100.000 milions d'euros– i la pràctica paràlisi de molts negocis, el menys important és la batalla política fervent entre els partidaris del sí i els del no –convertits en dos bàndols amb les seves respectives trinxeres–, sinó la incògnita del dia D, quan qualsevol dels resultats obri un nou interrogant: el no, una negociació impossible amb els socis; el sí, una probable caiguda del Govern i una altra convocatòria d’eleccions, com a molt d’hora, al setembre.
Ni tan sols les enquestes es posen d'acord; l’única cosa que confirmen és la volatilitat de les opinions. Ahir, la de l'enquestadora GPO per a un portal de notícies preveia gairebé un empat (47% a favor del sí; 43%, pel no), però la publicada el dia abans pel diari Efimerida ton Syntakton (Esquerra) augurava, ja amb el corralito en vigor, una victòria del no (46%) en contraposició amb el sí (37%), si bé abans del tancament dels bancs l’opció del no treia encara més avantatge (11 punts). Molts atribueixen aquest canvi a la sorollosa campanya pel sí que estan duent a terme els canals privats de televisió principals –peons d'un entramat inextricable d'interessos econòmics i polítics–, que “pot fer bascular un resultat inicialment favorable a Syriza, amb bona part del suport que li va donar la victòria al gener intacte”, explica l'especialista en demoscòpia Sotiris Iassos. “Però aquesta és una situació excepcional que ni tan sols les enquestes podran determinar amb precisió”. Els indecisos són al voltant del 20%.
Des de la convocatòria del referèndum, fa una setmana, Grècia viu una crisi financera, política i nacional inèdita des del restabliment de la democràcia, el 1974; res comparable al 2012, quan semblava imminent la seva sortida de l'eurozona i l'arrossegament de la resta de països membres. Replegada com en un búnquer davant els missatges de Brussel·les, emmanillada econòmicament –comerciants que són incapaços de fer front als pagaments o porucs d'acceptar targetes, empreses estrangeres que preparen les maletes–, hi ha un altre escenari encara més temible, per la fúria potencial: el dia que els bancs es quedin a zero. “És probable que ens quedem sense diners dimarts si la gent segueix traient 60 euros al dia”, deia ahir un alt responsable bancari citat per l'agència Reuters.
Khristos Kokoras, cap d'anàlisi d’Ernst & Young a Atenes, pensa obertament en l'exili, després de rebutjar dues vegades ofertes per marxar del país durant els pitjors anys de la crisi. “Hem aguantat, fins i tot amb nens petits, perquè som grecs i volem viure aquí. Però ara... s’han trencat tots els canals, la desconfiança del mercat cap a Atenes i la pèrdua de credibilitat del Govern costarà molt de superar… treballo amb bancs estrangers, i sé el que dic. És molt legítima l'aspiració de millorar les condicions de l'ajuda, però no pots trencar les regles del joc si ets la part més vulnerable de la negociació”, explica en relació amb el Govern, mentre declina revelar el seu vot.
La Ioanna, 28 anys, dues carreres universitàries i dos idiomes, amb un sou de 420 euros al mes com a dependenta en uns grans magatzems, té clara quina opció marcarà en la papereta. “Votaré que no, perquè les condicions que ens imposaven els socis són un carrer sense sortid, només conduirien a més recessió i misèria. No parlo en absolut de sortir de l'euro, tot i que aquest referèndum hagi trencat el tabú, aquí i aEuropa; només defenso aixecar cap després de cinc anys d'obediència”. No obstant això, si s'ha de jutjar pel que sent dir als avis, “molt espantats”, tem que s'imposi la por i “finalment la gent voti amb la mà a la butxaca”.
En el tram final d'aquesta fugaç campanya, sacsejada per la dissensió de quatre diputats de Grecs Independents (ANEL, soci de Syriza en el Govern, a favor del no), els dos bàndols vetllen les armes, mobilitzant la seva gent, inclosa la societat civil (200 artistes, a favor del no; els empresaris i comerciants, juntament amb mig centenar de professors universitari, pel sí). El primer ministre, Alexis Tsipras, té previst intervenir avui en la manifestació pel no, programada a la mateixa hora, però lloc diferent, que la contrària. Els comunistes del KKE van fer ahir una demostració de força al centre d’Atenes, amb un missatge contradictori: no a la proposta de les institucions, no a la proposta del Govern. “La quadratura del cercle”, feien broma en una taverna propera els arquitectes Iannis i Kostas, dos tradicionals votants del KKE, que diumenge no seguiran les consignes del seu líder. “Aquesta vegada cal prendre partit clarament, i nosaltres ho farem a favor del no. Diumenge l'esquerra –sense sigles ni cognoms– s’hi juga molt, i no només a Grècia, sinó a Europa”.
