Arantxa Sánchez Vicario signa la pau amb els seus pares per dues cases

Arantxa Sánchez Vicario ha signat una pau fràgil, però una pau al cap i a la fi, amb la seva família. La tennista ha arribat a un acord extrajudicial amb els seus pares i ha accedit a retirar la querella que havia interposat contra ells per haver-la arruïnat. El pacte, al contingut del qual ha accedit EL PAÍS, contempla que l'excampiona del Roland Garrós recuperi la possessió d'un habitatge al centre de Barcelona i d'un apartament turístic a la Costa Brava.

Les dues parts en discòrdia van signar l'acord: d'una banda, Arantxa i el seu marit Pep Santacana; de l'altra, els pares de l'extennista, Emilio Sánchez i María Luisa Vicario. El primer punt del pacte al·ludeix a l'usdefruit d'un pis de grans dimensions que havia estat propietat d'Arantxa a l'avinguda Diagonal de Barcelona, i que els seus pares ocupaven com a residència habitual des de feia anys. Quan el pare, malalt d'Alzheimer, mori, la mare tindrà un màxim de tres anys per abandonar l'habitatge, que després quedarà en mans d'Arantxa.

Els Sánchez Vicario posen fi a les seves “disputes d'índole personal i econòmica”

En el cas de l'apartament turístic de Sant Pol de Mar (Maresme), els pares es comprometen a abandonar-lo el proper mes d'octubre. Els pares han ocupat la casa –que està a nom d'una de les societats creades durant la carrera professional d'Arantxa– com a lloc d'estiueig, també des de fa molts anys. La intenció de la jugadora és disposar de l'habitatge per fer front als deutes que encara manté amb Hisenda.

El pacte inclou dos punts més de menys rellevància: d'una banda, l'Arantxa ven a preu de mercat el 50% d'una societat que tenia a mig fer amb la seva germana gran, María Luisa; de l'altra, la filla i els seus pares es reparteixen també a parts iguals un fons d'inversió de l'asseguradora Mapfre.

La signatura, segons han explicat fonts properes al cas, implica que l'extennista renuncia a exercir les accions penals que havia engegat tant a Andorra com a Barcelona. El 2012, la tennista va presentar una querella contra els seus pares, contra el seu germà Javier i contra les dues persones de "confiança" que gestionaven, per ordre del pare, els seus ingressos: l'advocat Bonaventura Castellanos i el gestor Francisco de Paula. Els va acusar d'haver-se apropiat els diners que va guanyar durant la seva trajectòria esportiva. La querella va ser arxivada inicialment, però, el juny del 2013, l'Audiència de Barcelona va obligar a reobrir-la. Des de llavors, hi havia hagut alguns intents d'arribar a un acord que, fins ara, havien estat infructuosos.

El febrer passat, Arantxa va declarar com a testimoni per ratificar-se en la querella. "Estic a la ruïna i vull que la meva família m'expliqui per què tinc tants deutes. Hisenda i Luxemburg em reclamen quantitats que no puc pagar", va dir davant la jutgessa. La jugadora va detallar que es limitava a jugar a tennis i que "confiava plenament" en el seu pare i el seu advocat. La seva sorpresa va arribar el 2003, quan es va veure implicada en una causa per frau fiscal. Se la va condemnar a pagar 5,2 milions d'euros i es va adonar que no tenia patrimoni per fer front a les seves responsabilitats amb la justícia.

El text assenyala que les dues parts "han acordat signar un acord per resoldre de forma definitiva" les seves disputes "d'índole personal i econòmica". I precisa que no hi haurà "contraprestació econòmica" per cap de les dues parts. Arantxa renuncia a tirar endavant la querella, però no retira les acusacions contra els seus progenitors i segueix convençuda que la van portar a la ruïna econòmica.