Del finançament “injust” al “menyspreu” del català

La Crònica d'una ofensiva premeditada que ha redactat la Generalitat pretén explicar i justificar l'augment de l'independentisme a Catalunya, precisament en un moment en què les enquestes reflecteixen un punt d'inflexió en aquest afer i fins i tot cert tedi d'alguns sectors nacionalistes. La Generalitat, igual que en informes semblants anteriors, no assumeix cap classe de responsabilitat sobre la situació actual i assegura que tot el malestar és producte de la retallada de l’Estatut català, en primera instància, i de la voluntat recentralitzadora del Govern espanyol. Les acusacions concretes al Govern de Rajoy es poden comptar en dotzenes agrupades en sis grans àmbits.

Finançament “injust”. La Generalitat denuncia que Catalunya és la tercera comunitat en aportació de recursos tributaris al sistema però la desena en recursos per càpita rebuts, cosa que deixa Catalunya per sota de la mitjana nacional. El nou sistema de finançament està pendent des del gener del 2014.

Dèficit fiscal. L'informe defensa que els últims 25 anys Catalunya ha sofert un dèficit fiscal del 8% del PIB de mitjana, una xifra que discuteixen molts experts. “És l'equivalent a totes les despeses de la Generalitat en matèria de salut, educació i benestar social del 2011”.

Infraestructures pendents. La Generalitat insisteix a reclamar les inversions previstes en l’Estatut català, una cosa que va retallar el Tribunal Constitucional. “El deute per l'incompliment d'aquest pacte arriba als 3.967 milions”, diu el text. També es denuncia que només s'ha desenvolupat un 7% del pla de Rodalies de Catalunya en contrast amb el 100% que ha estat dut a terme del de la Comunitat de Madrid. La inversió de l’Estat a Catalunya ha caigut un 71% entre el 2009 i el 2014 en contraposició amb el 53% de mitjana nacional.

“Menyspreu” lingüístic. El document denuncia un “atac constant” contra la llengua i l'escola catalana, especialment a través de la LOMCE, que “perjudica la continuïtat” del sistema d'immersió lingüística. També lamenta el manteniment de lleis que imposen el castellà i la falta de mesures de l’Estado per a la preservació de les llengües cooficials.

Llei de la dependència. La Generalitat denuncia que el Govern espanyol ha incomplit sistemàticament el compromís d'aportar el 50% de les ajudes a la dependència. El 2014 l’Executiu català hi va aportar quatre vegades més que l’Estat.

Sentències incomplertes. L’Executiu de Mas entén que el Govern central no pot exigir-li el compliment de les sentències judicials mentre que no faci el mateix. L'exemple que posa són les sentències del Tribunal Constitucional favorables a la gestió territorialitzada del 0,7% de l’IRPF destinat a finalitats socials. “Fa més de 15 anys que el Govern espanyol la incompleix”, sentencia el document.