La crisi grega castiga amb força les borses europees
L’Ibex espanyol es deixa un 4,57%, la segona major caiguda de l’any, llastrada pels bancs
Les borses europees han patit una forta caiguda en la sessió d’aquest dilluns en resposta a la incertesa creada per la crisi de Grècia, que ha viscut el seu primer dia de corralito, i amb els mercats i els bancs tancats durant tota la setmana. L’Ibex espanyol s’ha deixat al tancament de la sessió un 4,57%, fins als 10.852 punts, i és la pitjor plaça dels grans mercats europeus amb l’excepció de Milà. Es tracta de la major caiguda de l’any i el descens més acusat des de l’agost del 2012, quan la prima de risc estava rondant els 600 punts i requeia sobre Europa l’amenaça de la ruptura de l’euro per la situació dels països perifèrics com Espanya, Portugal i Grècia.
Els bancs han estat els valors que més han patit el contagi grec. Al tancament, el Santander cedia un 6,7%; el BBVA, un 6,02%; Bankia, un 4,25%; el Popular, un 7,18%; CaixaBank, un 4,32%; Sabadell, un 5,20% i el Bankinter, un 4,87%. Aquest descens ha provocat que, a mitja sessió, el ministre d’Economia espanyol, Luis de Guindos, hagi sortit en defensa de les entitats financeres espanyoles perquè “no generen cap tipus de dubte” i la seva situació és “completament diferent” de la de fa tres anys gràcies a les reformes dutes a terme.
Cap dels grans valors s'ha lliurat de les grans pèrdues. Repsol ha cedit el 4,23 %; Inditex, el 4,20 %; Iberdrola, el 3,87 % i Telefónica, el 3,86%.
Tots els mercats borsaris han seguit la mateixa tendència, amb forts descensos en l’obertura suavitzats a mesura que avançava la sessió. El DAX alemany s’ha anotat una caiguda del 3,48%, el CAC francès ha cedit un 3,68% i el FTSE Mib de Milà, un 4,86%. El FTSE 100 britànic, el país del qual no està a la zona euro, s’ha anotat els descensos més suaus, de l’1,83%. L’EuroStoxx ha caigut un 4,15%.
El polvorí grec també s’ha deixat notar en la prima de risc dels països perifèrics. La del bo espanyol a 10 anys s’ha disparat en l’obertura fins als 185 punts, davant dels 118 amb què va tancar divendres, tot i que va moderar notablement l’ascens fins als 147 punts a mitja sessió. La d’Itàlia s’ha elevat a 155, i la de Portugal, a 217, mentre que la de Grècia s’ha disparat per sobre de 1.300 punts bàsics.
També les entitats financeres eren les més castigades a Europa, amb descensos del 5% de Crédit Agricole i BP a França, i de magnitud similar de Commenrzbank i Deutsche Bank, a Alemanya.
De la mateixa manera, les places financeres han castigat l'euro per la possible sortida de Grècia de la moneda única. Així, la divisa europea cedia més d’un 1,17% davant el dòlar i cotitzava a 1,10 unitats. Per contra, la cotització de l'or ha pujat fins als 1.185,20 dòlars per unça.
Mercats asiàtics
Abans que els europeus, els mercats asiàtics ja havien anticipat amb fortes pèrdues els temors d'una possible sortida de Grècia de l'eurozona. L'índex Nikkei de la Borsa de Tòquio va perdre 2,88% en la sessió, i el Hang Seng a Hong Kong va registrar una caiguda d’un 2,68%. A la Xina continental, l'índex de Xangai va arribar a perdre un 5% durant la jornada encara que els números vermells es van reduir a poc més d’un 1,4% al tancament de la sessió.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.