Armengol anuncia “polítiques radicalment diferents”

Els partits de les esquerres de Balears, PSOE, MÉS i Podem, s'estrenaran en el Govern amb majoria absoluta (34 diputats de 59 del Parlament), encara que els progressistes ja van estar al poder en dues ocasions, el1999-2003 i el 2007-2011, gràcies al suport de l'extinta Unió Mallorquina. "Per primera vegada en democràcia tindrem un Govern d'esquerres per aplicar polítiques radicalment diferents del model de país de dretes que tenim després de quatre anys del PP aquí i a Madrid". Així ho ha proclamat en el seu discurs d'investidura, aquest dilluns, la que serà presidenta balear, la socialista Francina Armengol (Inca, 1971).

Armengol ha anticipat que en el primer consell de govern del bipartit PSOE-MÉS (Podem els donarà suport exterior per la seva reticència política de formar part d’un Executiu encapçalat pel PSOE) derogaran les lleis i decrets més polèmics, educatius i lingüístics, de l'equip de José Ramón Bauzá, president perdedor que va marxar de la Cambra sense saludar qui serà la seva substituta.

Hi haurà ecotaxa per a turistes, oficina anticorrupció, defensor del ciutadà (síndic de greuges), renda mínima d'inserció social, un pla d'accions antidesnonaments en l'òrbita del rescat ciutadà i es retornaran les targetes sanitàries a 20.000 immigrants empadronats. Armengol i socis ecosobiranistes –amb el control crític dels emergents– derogaran les disposicions sobre el trilingüisme TIL (Tractament Integrat de Llengües) i les lleis de símbols que van provocar les protestes i vagues a l'ensenyament, amb les retallades i les marees verdes anti-PP. Armengol, amb una samarreta d'un verd suau, ha fet gestos cap als sectors que es van enfrontar a Bauzá i les seves polítiques.

"Amb mans netes, solidària i humil", Armengol ha reclamat consens social i temps. S’ha definit com a transformadora, s’ha afirmat optimista des d’Antonio Gramsci, i renovadora perquè tot canviï, desdient el príncep de Salina, Lampedusa.

El PSOE (15 diputats) va liderar, com farà ara, els dos anteriors governs de pacte progressista (amb Francesc Antich en dues ocasions, el 1999 i el 2007) i ara té el suport clau dels socis ecosobiranistes de MÉS (9 escons), amb la vicepresidència, amb Biel Barceló (conseller de Turisme i Economia) i el suport exterior dels emergents de Podem (10 parlamentaris).

La primera dona que amb tota seguretat presidirà Balears ha reivindicat el diàleg, un gran pacte social i escoltar el que es diu al carrer, i ha assenyalat que la transparència serà una norma, amb conselleria pròpia. Ha anticipat que demanarà una entrevista a Mariano Rajoy perquè el Govern espanyol no apliqui, sense pactar-ho abans, un pla encara inconcret sobre el règim econòmic especial, que es va anunciar durant la campanya de José Ramón Bauzá. Armengol vol un pla "contra la pobresa i l'exclusió social", i augura una política federalista per a Espanya.

Després del 24-M, arriba l'esquerra a les Balears, en tots els punts clau, i el PP pateix la seva crisi política més greu, amb menys diputats que mai (20) i sense quotes institucionals significatives. Ciutadans, amb dos escons, i el PI (ex-PP i ex-UM), amb tres, no serveixen per ajudar la dreta a guanyar els progressistes.

El PP, la llista més votada en moltes urnes, serà escombrat pels pactes de nova majoria, “de perdedors” o “del caos”, segons l'expresident José Ramón Bauzá. L'exlider Bauzá, dimitit, vetat pels seus mateixos companys del PP, no debatrà amb Francina Armengol i ja prepara la sortida cap al Senat, amb una de les places que corresponen a Balears; l'altra serà –un altre cop– per a l'expresident socialista Antich.

Amb diferents fórmules d'aliances als consells de cada illa, a la taula del Parlament i als ajuntaments de més pes, el PSOE, MÉS i Podem (Guanyem-Podem a Eivissa, Ara Maó a Menorca) s'han tancat les complexes aliances amb un ventall de fórmules, una geometria de pactes variables.

Al Govern balear, PSOE i MÉS es repartiran les 10 carteres; el Parlament el lidera Podem; l’Ajuntament de Palma és, de moment, tripartit i tindrà dos alcaldes, ara un socialista, José Hila i el 2017 el nacionalista Toni Noguera.

La presidència del Consell de Mallorca és per a Miquel Ensenyat, de MÉS –en un Govern tripartit–, sense ser la força més votada. Al Consell d’Eivissa, PSOE i Podem comparteixen programa, i el socialista Vicent Torres encapçalarà l’Executiu, encara que falta la confirmació de les bases del partit d’Iglesias.

El procés negociador més dilatat i tens ha tingut lloc a Menorca: la nacionalista de MÉS Maite Salord serà la presidenta amb el suport de Podem i el vot del PSOE, que va ser la llista més votada i passarà a l'oposició en protesta pel que considera una pinça d'ecosobiranistes i emergents. Els nacionalistes dominaran Ciutadella, Maó i el Consell.

Al Consell de Formentera és hegemònic el partit transversal d'esquerres Gent per Formentera (GxF), aliat dels socialistes, que lidera Jaume Ferrer, president de l’illa. La seva diputada de Formentera és Silvia Tur de GxF i votarà Francina Armengol.