El terrorisme gihadista colpeja tres continents alhora
Tres atacs simultanis a Tunísia, Kuwait i França deixen almenys 60 morts
Avança sense fre el terror de l'islamisme radical. La violència gihadista ha mostrat aquest divendres la seva capacitat letal amb tres atacs simultanis en llocs tan distants com Tunísia, Kuwait i França que han causat la mort d'almenys 60 persones. Els terroristes han matat desenes de turistes en una platja tunisiana, fidels xiïtes en una mesquita de Kuwait i han degollat un home i han ferit diverses persones en una planta industrial a França, prop de Lió. L'Estat Islàmic ha assumit l'autoria de l'atac kuwaitià. El Califat, que dilluns que ve celebra l'aniversari de la seva proclamació, havia demanat als seus adeptes que ataquessin els “heretges” durant el ramadà. Avui és el segon divendres del dejuni musulmà.
Els atemptats s'han produït al llarg del matí i han commocionat el món sencer a mesura que s'amuntegaven les notícies dels atacs en tres continents diferents i augmentaven les xifres de morts. Diversos països europeus han elevat el nivell de les alertes antiterroristes –Espanya ha arribat al més alt des dels atemptats de l'11 de març del 2004– i han promès que seguiran unint les seves forces per prosseguir al Pròxim Orient la seva guerra contra l'EI.
Els atacs s'han produït contra tres objectius gihadistes habituals que representen els seus “enemics” més citats en les seves proclames: un país musulmà que a través d'una transició democràtica s'allunya de l'islamisme radical, fidels xiïtes, i els països europeus, entre els quals destaca França, l'Estat que combat el gihadisme en tres fronts: l'Iraq, Mali i la República Centreafricana.
L'ofensiva del terror s'ha produït en paral·lel als nous avenços de l'EI, les tropes del qual avancen de nou sobre la ciutat de Kobane, on aquest divendres han perpetrat una matança de civils, segons ha denunciat una organització de defensa dels drets humans. És en aquest front on la coalició liderada pels Estats Units, integrada també per països àrabs i occidentals, posa en dubte l'eficàcia per combatre uns “exèrcits” sorgits de la nit al dia i que són capaços de posar contra les cordes els seus enemics a casa seva.
L'atac més mortífer ha tornat a tenir com a objectiu la indústria turística de Tunísia, el país que va estrenar la primavera àrab. Encara no recuperat de l'atac que el 18 de març va sembrar de cadàvers el Museu del Bardo, els gihadistes han atacat aquesta vegada dos hotels de la ciutat turística de Sussa i han matat almenys 37 persones, la majoria britànics, belgues i alemanys. Un dels hotels és de la cadena espanyola RIU.
A Kuwait, l'atac suïcida contra una mesquita xiïta, amb la mort d'una trentena de persones més, l'EI també mostra la seva capacitat per colpejar la seva branca rival musulmana que, juntament amb els kurds, són els únics que els planten cara sobre el terreny a l'Iraq.
I a França, el primer atemptat de la sèrie d'aquest divendres i també el més fosc, un islamista radical ha decapitat el seu cap a Isère, prop de Lió, i després ha intentat fer volar un centre gasístic. Ha estat l'atac menys greu, però els francesos i el seu Govern han confirmat que són un objectiu de primera línia per a la gihad, que va sembrar de cadàvers París el gener passat en dos atacs simultanis a Charlie Hebdo i en un hipermercat jueu.
Aquest atac, com l'origen de les víctimes de Tunísia, situa de nou Europa a l'ull de l'huracà d'aquesta nova guerra global en la qual ja ningú se sent protegit. Després dels atacs a París, a Dinamarca, Bèlgica o Espanya, les autoritats reforcen els seus arsenals legals i policials davant del terror en una nova pugna entre la seguretat i les llibertats. Als carrers europeus, com passa a París, es veu contínuament militars de patrulla en una escena que, a força de repetir-se, ja sembla perillosament normal per als ciutadans.
"Mai ha estat tan alt el nivell d'alerta", declarava fa un mes el fiscal de París, François Molins, encarregat de la lluita antiterrorista. I, no obstant això, ell mateix, com també repeteix sovint el primer ministre, Manuel Valls, és conscient que el món s'enfronta a una amenaça tan nova com desconeguda. El seu exèrcit, també alimentat per fanàtics nascuts a Europa, té una cinquena columna als nostres carrers.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.