Les cireres de Plensa

Les figures oníriques, abstretes i pensatives de l'escultor Jaume Plensa (Barcelona, 1955) no deixen de conquerir nous llocs. L'última, després de creuar els Pirineus, és la localitat francesa de Ceret, on ha instal·lat al Museu d'Art Modern cinc caps monumentals fets en bronze i basalt i tres instal·lacions en què repassa alguns dels llenguatges que l'artista ha conreat els últims anys amb els quals ha conquerit mig món; entre les quals les seves siluetes metàl·liques creades a partir de lletres creades en diferents alfabets que formen elements sobre els quals s'asseuen o s'agenollen siluetes de figures humanes. També les seves conegudes instal·lacions lluminoses en què les figures semblen comunicar-se amb els seus canvis pausats de color més enllà de les paraules.

És el cas d'Air, water, void, una obra creada el 2014 que tanca el recorregut de l'exposició El silenci del pensament, amb què l'escultor ha volgut fer l'ullet i buscar la complicitat amb aquesta petita localitat situada als peus de la serralada: les tres enormes figures "ni homes ni dones, sinó àngels", va assegurar ahir l'artista durant una visita a la mostra, estan assegudes amb les cames encongides sobre una enorme catifa formada per 120.000 apetitoses cireres de plàstic fabricades a la Xina; una fruita que dóna fama i renom a aquesta localitat eminentment agrícola i turística que organitza des de fa 20 anys una festa de la cirera cada mes de maig. “La calma d'aquesta trobada és una invitació a comprendre el llenguatge mut i els seus misteris. La cirera és la fruita més barroca que existeix, per això les vaig crear per a l'obra que vaig presentar l'any passat a l'alemanya Galerie Scheffel, i que ara he volgut mostrar a Ceret”, comenta Plensa davant les figures, mentre agafa alguna d'aquestes artístiques fruites.

Lou és l'obra que rep el visitant, una escultura inèdita i la més recent de l'exposició. Es tracta d'un retrat monumental creat aquest mateix any d'una nena real, la filla d'un amic seu, que avui dissabte acudirà amb el seu pare a la inauguració. “Els meus retrats són sempre de nenes reals d'entre 8 i 14 anys, encara que he fet dues obres que representen dones i una altra una nena de 5 anys, que expressen la idea de memòria i de futur, que amb els ulls tancats reflecteixen un món interior”. Lou està realitzada en basalt, una pedra dura (que l'artista adquireix a la Xina o al Brasil) i que Plensa poleix al seu costat frontal d'on obté els seus impactants rostres, mentre que deixa verge la part posterior. “Són obres per mirar-les per tots els costats; no per tocar-les, sinó per acariciar-les”.

Plensa gaudeix compartint les seves obres i convida a passejar-hi entre elles per acabar formant part del seu univers. És el que passa amb Silhouettes, 16 figures retallades d'acer suspeses en l'aire, penjades del sostre per banderoles en les quals es poden llegir poemes o frases de pensadors o escriptors com William Blake, Elias Canetti, Gandhi i José Ángel Valente, com “I tu, de quina banda del meu cos estaves, ànima, que no em socorries?”. Les figures i les seves frases es confonen amb els visitants que passegen i fan que oscil·lin lleument. “Cada persona pot ser moltes persones”, va explicar l'artista, que, juntament amb la francesa compta amb exposicions en curs a Venècia, Amsterdam i Nashville (Estats Units), mentre en prepara unes altres per a París, San Francisco, Suècia, Virgínia i Filadèlfia, a més de tenir un bon nombre d'escultures en espais públics de tot el món.

Després de dos bronzes amb cares comprimides, "com si fossin les efígies que apareixen a les monedes”, l'exposició mostra la instal·lació Talking continents, del 2013, formada per 19 elements a partir de lletres de vuit alfabets, soldades entre si i que creen una espècie de roques transparents sobre les quals s'asseuen siluetes humanes. “Les ombres que projecten són tan importants com les figures”, fa notar l'artista, un dels més guardonats del panorama espanyol recent. Les diferents peces, també suspeses del sostre i mòbils, entaulen un diàleg mut entre planetes, universos i humans, una altra vegada sense sexe determinat, que semblen entrar en contacte per mitjà de les diferents lletres soldades entre si.

Sanna’s Dream són dues imponents obres de bronze amb un acabat encerat creades a partir del motlle de dues obres realitzades en basalt. “És un homenatge a Brancusi”, assegura Plensa. En realitat demostren el joc continu amb els materials d'aquest virtuós de l'escultura que tant treballa l'acer, com la resina, el bronze, el basalt, la fusta i el cristall, a més del ferro colat, “estic tornant cada vegada més a aquest material dels meus principis”.

El barceloní de renom universal, prudent i moderat en les seves declaracions, es posa seriós quan reconeix que algunes de les exposicions previstes a la seva ciutat, al Macba, i a Madrid, al Reina Sofia, es fan esperar: “Quan exposes a casa tot és més complicat, perquè hi ha molta memòria compartida. El que hagi de ser serà”, rebla.