La indústria musical, salvada en ‘streaming’

Sant Streaming ja és aquí, sant Streaming ja ha arribat, i a ell s'ha encomanat tota una indústria que no acabava de veure la llum al final del túnel. Aquest negoci que se n'anava en orris, que veia com les vendes en CD no feien més que baixar, i les descàrregues de webs d'enllaços, proliferar, ha trobat en el model de subscripcions d'una mica menys de deu euros al mes (per un accés il·limitat a gran part de la música que un pugui imaginar) una taula de salvació. Això sí, els músics no en surten gaire ben parats en el repartiment del nou pastís. Clamen que només els arriben les engrunes; business as usual, d'altra banda.

La llum l'ofereixen algunes dades que conviden a un moderat i temperat optimisme. I la irrupció al mercat de l'streamig d'un gegant com Apple indica per on pot anar el futur (o gairebé, millor, el present) d'un negoci que s'obre a una competència més gran: la firma de Cupertino inicia a partir del dimarts un moviment que en la pràctica suposa frenar l'auge de la plataforma sueca Spotify i facilitar la migració d'una part dels seus clients, compradors a iTunes, a un model de pagament mensual de 9,90 dòlars per accés a escoltar més de 30 milions de cançons.

Apple Music desembarca oferint un període de prova gratis de tres mesos a qui s'hi vulgui apuntar. Transcorregut aquest termini, arrencarà la fórmula de pagament ­—els preus fora dels EUA encara no han estat comunicats—. Aposta d'aquesta manera pel model de subscripció amb el qual ha obert bretxa Spotify, la plataforma sueca que ha aconseguit el miracle que la gent pagui per escoltar música i no per posseir-la. Una cosa que semblava una entelèquia quan el suec Daniel EK la va presentar l'any 2008 en un escenari on les descàrregues de webs d'enllaços i pirates eren moneda corrent (i a Espanya, de manera més que notable).

Els consums canvien, les indústries s'adapten. Avui, la gent vol portar la música al mòbil, la vida gira al voltant d'aquest dispositiu, i sant Streaming ofereix accés il·limitat a la música a qualsevol lloc i sense necessitat ni tan sols de wifi. D'aquí sorgeix el seu auge.

Uns 41 milions de persones en aquest planeta ja paguen per estar subscrits a plataformes com Spotify o Deezer (dada de 2014). El 2013 eren 28 milions. Fa cinc anys, el 2010, amb prou feines 8 milions, segons indiquen les xifres de l'IFPI (sigles en anglès de la Federació Internacional de la Indústria Fonogràfica), que representa 1.300 companyies discogràfiques del globus. Els ingressos per streamig van créixer un 39% entre 2013 i 2014 fins a aconseguir una mica més de 140.000 milions d'euros.

Prop de la meitat dels ingressos ve ja per la via digital, i d'ells, entre el 50% i el 75%, segons els països, prové de l'streaming. A Suècia, per exemple, aquest ja suposa un 90% del mercat. “Assistirem a un creixement sostingut de l'streaming en els propers cinc anys”, vaticina Antonio Guisasola, president de Promusicae, que representa més de 131 discogràfiques a Espanya, “és un fenomen imparable”.

L'streaming creix i les descàrregues legals s'estanquen. Per aquest motiu Apple ha emprès un moviment que suposa adaptar-se al nou escenari. Els clients tradicionals d'iTunes tindran l'opció de passar-se al seu servei de streaming, amb molt suport en recomanacions i prescriptors. Si aconsegueix que un 10% dels seus 800 milions de clients estigui disposat a migrar a la nova plataforma, els seus 80 milions de subscriptors multiplicarien per quatre els 20 milions que acredita Spotify. És el càlcul que fa Nando Luaces, conseller delegat de la distribuïdora independent Altafonte, per il·lustrar el nou panorama: “El model digital no té marxa enrere”, resumeix, “i l'streaming és la clau”.

La irrupció d'Apple, amb el seu poderós compte de resultats, canvia el tauler i suposa una amenaça per Spotify, que gairebé exercia com un monopoli en països com Espanya. La signatura que comanda Tim Cook compta amb bon múscul financer —en l'últim trimestre de 2014 va batre tots els rècords i va guanyar 6.040 milions d'euros—, amb la qual cosa la companyia pot assumir pèrdues en aquesta batalla en la qual la capacitat d'aguant fins a la normalització del model és assumpte clau. Spotify acaba d'aixecar 446 milions d'euros en una ronda de finançament, però és una empresa en pèrdues —162 milions d'euros—: la signatura sueca ha de destinar el 70% dels seus ingressos a pagar royalties a les discogràfiques (la major part, a les tres majors, Universal, Sony i Warner, que, de fet, participen en l'accionariat de la companyia).

Pandora, ben implantada als EUA; Deezer, amb gran presència a França; Tidal, impulsada pel raper Jay-Z amb Madonna com a aliada, i Google Play Music (a l'espera de veure què passa amb la plataforma de YouTube, Music Key) són alguns dels competidors del nou tauler.

Els equilibris de poder del nou escenari s'estan definint. I el desembarcament d'Apple ha estat, en els seus prolegòmens, com una gerra d'aigua freda. La setmana passada, els segells i artistes indies de tot el món estaven espantats (i indignats) davant la possibilitat de no cobrar royalties durant els tres primers mesos de prova. La signatura de la poma havia arribat a un acord amb les majors, però no amb els segells petits. Les crítiques de la cantant nord-americana Taylor Swift (que ja va retirar les seves cançons de Spotify) va forçar la marxa enrere d'Apple, que pagarà també les indies. “Però, en qualsevol cas, el moviment d'Apple em sembla preocupant”, manifesta Paul Bridley, cofundador i CEO de la consultora de música i tecnologia Music Ally.

El nou ecosistema no sembla bandejar, ara com ara, els vells equilibris entre forts i febles. “Spotify estableix les tarifes amb les grans discogràfiques, però nosaltres no hi hem intervingut”, es queixa amargament Santi Balmes, cantant del grup català Love of Lesbian. “Canvia el model i, al final, el músic és el pringao”. Juanma Latorre, guitarrista de Vetusta Morla, un grup que s'ha fet un lloc des de la independència i que ha conquistat altes cotes de mercat, incideix: “L'artista sempre s'ha endut les engrunes, que abans eren d'un pa de pagès i ara són d'un pa de motlle”.

Vetusta Morla va apostar per muntar la seva pròpia discogràfica per això: per no quedar-se amb les engrunes. I Latorre es mostra esperançat amb el nou model: més del 60% dels ingressos digitals del grup ja vénen via streaming. Com que ells són els propietaris de la discogràfica, cobren més que qualsevol altre artista. “Queda pendent”, matisa, “configurar un model just en el qual no es repeteixin les iniquitats del model anterior”.

Mentre la indústria musical comença a veure una tènue llum al final del túnel, amb els seus clarobscurs, altres indústries culturals i de proveïdors de continguts observen, atents, la jugada. La música va ser la primera a trobar-se de cara amb la revolució digital. I pot ser la primera a trobar l'anhelat i esbombat model de negoci per a la nova era.