El Suprem creu que Chaves i Griñán van prevaricar en el ‘cas dels ERO’

El jutge instructor dels ERO al Tribunal Suprem, Alberto Jorge Barreiro, creu que els expresidents andalusos Manuel Chaves i José Antonio Griñán van cometre un delicte de prevaricació administrativa en el cas dels ERO. Els mateixos indicis veu contra els exconsellers andalusos i diputats Gaspar Zarrías i José Antonio Viera. Per aquest últim, el jutge entén que, a més, hi ha indicis que va poder cometre malversació de fons públics. Dels cinc ex-alts càrrecs andalusos als quals investigava el Suprem, Barreiro només exculpa la senadora Mar Moreno. Segons el magistrat, el Govern andalús va cometre "autèntiques il·legalitats".

En el cas de Griñán, que ha perdut la seva condició d'aforat en renunciar a l'acta de senador, el jutge considera que s'ha de seguir investigant al Suprem com a presumpte "coautor" dels fets. Griñán havia demanat al Suprem que deixés d'investigar-lo, però el magistrat motiva a través d'una interlocutòria els indicis recaptats contra ell pels quals se li imputa el delicte de prevaricació, al qual considera presumpte coautor i per tant que ha de ser jutjat conjuntament amb la resta d'imputats.

Per als tres inculpats que continuen sent aforats –Chaves, Zarrías i Viera– el jutge eleva una exposició motivada a la sala d'admissió perquè demani el suplicatori a les Corts, necessari en aquest moment per continuar el procediment contra ells. Al llarg dels 130 folis, el magistrat Alberto Jorge Barreiro analitza el sistema establert durant deu anys, del 2000 al 2010, per concedir ajudes sociolaborals a empreses i particulars per part de la Junta d'Andalusia. El jutge relata com el sistema legal de subvencions es va anar modificant per convertir-se amb el pas del temps en la figura de transferències de finançament, amb una absència del control propi de les subvencions.

El jutge també recull les 22 modificacions pressupostàries que es van aprovar al llarg d'aquests anys i que resulten rellevants per configurar el delicte de prevaricació. El jutge creu que aquelles modificacions pressupostàries "van ser arbitràries" perquè "s'estava fent un exercici arbitrari del poder que tenien atribuït, com a integrants del Consell de Govern, poder que es desviava cap a uns objectius que tenien un component clarament il·lícit, pel sistema arbitrari aplicat". Amb aquelles modificacions es feia una aportació substancial de diners per pagar subvencions "il·legalment concedides", segons Barreiro. El jutge cita les paraules de l'exinterventor general de la Junta, Manuel Gómez, en un escrit dirigit al Parlament d'Andalusia en el qual assenyalava que els imputats "van alimentar sense descans la partida dels ERO".

El jutge, en la seva exposició, detalla tots els indicis recaptats contra els tres aforats, així com els advertiments reiterats de l'interventor, un element que considera fonamental per acreditar el coneixement de la il·legalitat del sistema establert. Alberto Jorge Barreiro conclou que el sistema de subvencions investigat va ser il·legal. El magistrat es pregunta si un sistema d'intervenció és eficaç "quan qui fa la tasca d'interventor general ha de controlar l'actuació de qui el nomena discrecionalment per exercir-la, és a dir, si l'interventor pot dur a terme un control eficaç quan és nomenat discrecionalment per l'intervingut".

El magistrat qüestiona el desconeixement que van esgrimir els aforats quan van comparèixer al Tribunal Suprem. En la interlocutòria que afecta Griñán l'instructor recorda que s'ha investigat una estructura clarament jeràrquica i piramidal "ja que no només és que la falta d'entrega per la viceconsellera dels informes que es dirigeixen al conseller contradigui de forma patentment irraonable el que passa en casos similars, sinó que d'acollir-se la versió de l'imputat, a la Junta d'Andalusia hi hauria un sector d'alts funcionaris (de viceconselleries cap avall) que estarien fent una mena de complot o de conspiració del silenci dins de les Conselleries d'Ocupació, Economia i Hisenda per ocultar als respectius consellers els informes rellevants i alarmants que els arribaven referents al sistema d'aplicació de les transferències de finançament". El jutge considera que el sistema de concedir ajudes o subvencions mitjançant les transferències de finançament generava el falsejament del pressupost.

El magistrat dedica gran part de la seva exposició a fonamentar per què les decisions adoptades pels aforats van ser arbitràries i injustes, requisits per acreditar que amb els seus actes van poder cometre un delicte de prevaricació administrativa.