L’art visual inundarà Fira Tàrrega

L'art visual serà el protagonista de la propera edició de Fira Tàrrega, que se celebrarà entre el 10 i el 13 de setembre. La cita s'inaugurarà, seguint aquesta línia, amb Compra'm, un muntatge de cinema en viu sobre els límits de la felicitat i la societat de consum. L'espectacle, de la companyia Insectotròpics, combinarà teatre amb pintura, videocreacions i música. La producció parteix del mite grec de la capsa de Pandora. Els personatges correran el perill de destruir tot allò que els importa i seran convidats perversament a adquirir una felicitat falsa. Compra'm intercalarà narracions del dramaturg Esteve Soler i música electrònica del duet Za!, va explicar dilluns el director artístic de Fira Tàrrega, Jordi Duran.

L'espectacle és també l'exemple de l'altra gran aposta de la fira de teatre al carrer: donar rellevància als muntatges que fusionen diversos llenguatges artístics, “híbrids”, com els va qualificar Duran. Els integrants d'Insectotròpics es defineixen com a “exploradors audiovisuals” i, tenint en compte els seus treballs precedents, no serà una obra teatral com les habituals. La companyia va néixer a Barcelona el 2011. Ja el 2012 van omplir els carrers de la localitat lleidatana amb La caputxeta galàctica, una revisió trencadora del conte tradicional en la qual la protagonista bussejava en el seu costat més salvatge. A mitjanit la Caputxeta es treia la capa per acabar nua entre quilos de pintura, pantalles gegantes i música psicodèlica. El 2013 Insectotròpics van tornar a la cita amb Bouazizi en el marc d'un laboratori de creació, i aquest any fent el salt al gran format amb Compra'm culminen la seva col·laboració amb Tàrrega.

A més de l'espectacle inaugural, la primera jornada del certamen arrencarà per primera vegada amb dues obres més: Els mexicans Vaca 35 amb TeatrodeCerca presentaran una peça molt gastronòmica, Cuando todos pensaban que habíamos desaparecido, i la companyia de circ catalana Animal Religion —premi Moritz Fira Tàrrega 2014— presentarà Sifonòfor, inspirat en un grup de microorganismes marins.

Les propostes visuals es complementaran amb les instal·lacions El bosc de Van Der Graff, de Xevi Bayona, i Durango 66, dels mexicans Teatro Línea de Sombra. Aquest últim està inspirat en una revolta del sector miner del país d'origen dels artistes.

En total, participaran 56 companyies, de les quals més de la meitat són catalanes. “Portem un catàleg d'experiències renovat”, relata Duran sobre la fira, que disposa d'un pressupost d'1,1 milions d'euros. L'essència del certamen es manté, amb un 83% d'espectacles programats al carrer. En paral·lel, l'agenda incorpora creadors emergents com a relleu a les companyies que han mantingut col·laboracions en els últims anys amb Fira Tàrrega. És el cas de Wasted, segon treball d'Íntims Produccions, basat en un text de la rapera Kate Tempest, que acaba d'actuar al festival Sónar.

La programació inclou des de la peça de dansa sobre homoerotismes Los Cuerpos, dels argentins Cortez-Fontán, fins a La cena del rey Baltasar. Aquesta és una interlocutòria sacramental dels madrilenys Los Números Imaginarios feta a partir d'una adaptació de Calderón de la Barca.

Entre els imperdibles figura la producció de dansa La partida, de la companyia Vero Cendoya. Inspirada en la pel·lícula El árbitro, de Paolo Zucca, la coreografia és un diàleg entre ballarins i futbolistes. A més, el clown Leandre tornarà a Tàrrega amb Iceberg, una “oda a la bellesa”, va assegurar Duran sobre el muntatge. També hi haurà espai per a la denúncia social amb Què fem amb l'àvia?, dels lleonesos The Cross Border Project, centrats en l'alzheimer.

El terror, en canvi, vindrà de la mà de Nacho Vilar Producciones amb la performance Crudo Ingente. En aquesta peça dos personatges romanen en un cotxe aparcat en un camp, de nit, fins que emprenen un violent viatge. Els espectadors seran voyeurs de tot el que passi al vehicle. Qatar no existeix, de l'artista de circ basca Leire Mesa, introduirà la nota política per mitjà d'un trapezi. El treball, “molt dur”, va dir Duran, arriba a Tàrrega amb la premissa que hi ha països que només existeixen a la Viquipèdia, a les postals, i en les promeses de posteritat dels mandataris mundials.