El PopArb s’acomiada

A un panorama pautat pel creixement constant de festivals, sembla estrany que n’hi hagi un que s’acomiadi. Però el PopArb sempre ha estat un festival diferent, i diferent havia de ser el seu final, que arribarà aquest cap de setmana, quan tanqui la seva onzena i darrera edició.

Quines són les raons que porten el festival a entonar el seu adéu? Ho explica Anna Cerdà, una de les seves directores: “L’any passat ja vam patir en capacitat de convocatòria, la qual cosa ens va aconsellar repensar el festival. Vam creure que calia intentar mantenir-ho reafirmant aquelles coses que ens defineixen i arriscar-nos a fer produccions pròpies i experiències com les que desenvolupem a la programació d’aquest any”. Les coses no han sortit així, però: “El públic, per les raons que sigui, no ens ha fet costat, i abans d’allò tan desagradable de creuar-te pel carrer amb persones a qui deus diners, hem decidit plegar, tot i que ara la venda d’entrades s’ha despertat”, diu Cerdà.

La directora, ja treballant a Arbúcies en l’actual edició, se sent una mica estranya: “Per una banda, vas amb la cinquena velocitat posada i a l’hora camines amb el fre de mà; la veritat és que ens ho estem passant molt bé i rebem molta estima per part de la gent”. Pot ser, entre altres raons, perquè el festival marxa havent complert la seva tasca. “Vam començar fa onze anys per articular una escena independent catalana que llavors no tenia gaire visibilitat: obrirem un meló no per a nosaltres, sinó per a tothom, i ara tots els artistes que han vingut al PopArb ho fan amb normalitat a la resta de festivals del país”.

Tenien clar els responsables que no volien sobreviure a base de voler canviar de model de festival: “No el volíem fer créixer a l’engròs o contractar artistes internacional per buscar noves sortides. La nostra tasca està feta, i ens en sentim molt orgullosos. Resulta molt alliberador sentir i saber que hem fet molta feina i que hem ajudat l’escena independent local a fer-se visible. És un orgull”.

De moment, Cerdà i el seu equip no són víctimes de la nostàlgia: “De fet és una gran oportunitat poder acomiadar com cal un festival que mai ha estat un negoci i que ens ha ajudat tant a madurar en tots els sentits”. El cartell del darrer PopArb el configuren artistes com ara Joan Miquel Oliver, The New Raemon, Xarim Aresté, Pau Vallvé, Ferran Palau, Nuria Graham, Leonmanso, Manos de Topo i Le Petit Ramón, entre d’altres. Però destaquen les produccions especials del certamen, com la que uneix Senior i Eef Barzelay (Clem Snide), la unió de Halldor Mar amb un cor femení, o Microzènit (una proposta en solitari d’Enric Montefusco, de Standstill). També hi serà Anarquia És Independència, un espectacle de paraula no cantada de l’escriptor Martí Sales, i una sessió de música improvisada organitzada al voltant dels Za! sota el nom de La Nit del Caballo Cantador. Tot en una edició molt especial del festival, darrere d’un esdeveniment que ha demostrat saber acomiadar-se. És més fàcil viure que saber morir.