Alcaldessa, i jo què?

El passat dia 15, dilluns, en la primera roda de premsa com a alcaldessa d'Ada Colau, després de les preguntes dels periodistes va aguantar, pacient, les intervencions de mitja dotzena de veïns de Nou Barris. Li van preguntar per qüestions d'habitatge, de seguretat o sobre els locals comercials que tanquen. Li passa cada dia: la nova alcaldessa de Barcelona rep moltes felicitacions, assegura; però aquí on va el nou equip, els barris també els llegeixen la cartilla de les reivindicacions.

De fet, i campanya electoral a part, la primera llista de demandes Colau la va poder apuntar durant la trobada que va mantenir amb la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) al començament de mes. Li van demanar que recuperi els plans comunitaris del Carmel; que no permeti l'hotel del Rec Comptal al nucli antic; que assegui les entitats financeres per parlar de desnonaments a Ciutat Meridiana; que pressioni per obrir la residència Alchemika del Camp de l’Arpa, per impedir la privatització de l'hospital Clínic; que legalitzi els barris de Collserola, o que cobreixi la ronda de Dalt a Montbau. “Em dic Ada sense hac, no podem fer màgia però sí coses entre tots”, va respondre. Abans, algú, encertadament, va intervenir per alertar del risc que els barris s'enfrontin entre si.

Amb prou feines fa una setmana que Colau i el seu equip van prendre possessió del càrrec i els barris (73!) estan expectants a la resposta del nou govern a les seves demandes. La victòria de Colau obliga les entitats veïnals i els moviments socials a ressituar-se davant un consistori que, a priori, serà més sensible a les demandes, moltes incloses en el programa electoral. I obliga l'Ajuntament a cuidar molt els gestos: amb qui es reuneix primer per no ferir sensibilitats, com afronta les protestes o com i amb qui teixeix complicitats.

El president de la FAVB, Lluís Rabell, sap que els barris n'esperen molt, de Colau, i entén que “hi haurà paciència però en alguns casos la situació pot ser complicada per al nou executiu”. Rabell esmenta en primer lloc “els punts calents de l'estiu, com la Barceloneta, on el risc que els veïns tinguin motius per estar enfadats existeix i els instruments de l'Ajuntament són limitats”. “No perquè l'Ajuntament  no tingui la voluntat d'intervenir-hi, sinó perquè el problema heretat és gran”.

Rabell considera que “en general” hi ha un interès que el nou Ajuntament  intervingui en les “mesures d'emergència social”, com són l'habitatge, la lluita contra situacions de pobresa infantil… “Són demandes compartides per apaivagar les situacions més greus dels barris populars”, relata. També serà bàsic, al seu parer, “que es pugui treballar ràpidament en un nou reglament de participació ciutadana i arrenquin processos participatius en temes en què el teixit social ja està disponible”, com en l'eix Pere IV, la definició de nous usos de la presó Model, la reurbanització de l'entorn de la Sagrera o el parc dels Tres Turons. Un altre capítol seran les infraestructures que demana la ciutat, però que no depenen de Barcelona.

Mentre, Rabell aplaudeix gestos com la intenció de revisar les multes de l'ordenança de civisme: “És un senyal que hi haurà un abordatge diferent de la línia anterior [de l'alcalde Xavier Trias (CiU)]”; o la carpetada als Jocs Olímpics d'Hivern. “Fins i tot països com Noruega han desistit. És un esdeveniment artificiós que demana grans inversions públiques per a infraestructures que resulten insostenibles”, sosté.

La llista de demandes és interminable. A les reivindicacions ja esmentades en aquest text es poden sumar les del districte de Nou Barris, autodenominat “cabrejat”, la revocació del Pla d'Usos de Ciutat Vella, el nou de Poble-sec i el Pla Paral·lel, resoldre la saturació de l'entorn de la Sagrada Família, el futur del cinema Niza, l'eterna no-resolució del pla urbanístic de Vallcarca, els equipaments que falten a la Fabra i Coats, la rehabilitació de Can Ricart, els assentaments de subsaharians en antigues naus de Sant Martí o la patata més calenta de totes: el futur de Can Vies.