El lloc de la cultura

El canvi al govern de Barcelona és un moment idoni per preguntar-se pel paper de la cultura a la ciutat. La incertesa sobre el rol de la cultura en el nou organigrama municipal ha suscitat preocupació en un sector que tem ser relegat en la llista de prioritats del nou govern local. Més enllà de la forma concreta d'organitzar la política cultural, el buit de la transició actual ofereix un bon escenari per exigir ambició i cartografiar els temes de fons del debat cultural a la ciutat.

La primera constatació és que el sector cultural es troba en plena mutació. La irrupció de les noves tecnologies ha difuminat les parets dels grans equipaments i ha transformat profundament la manera en què els ciutadans es relacionen amb la cultura. Es tracta d'un canvi cognitiu d’envergadura, en què l'accés il·limitat a la informació obre oportunitats magnífiques, planteja alguns interrogants i altera radicalment la mateixa noció de públic. Els ciutadans ja no es limiten a ser espectadors o consumidors passius de cultura, sinó que reclamen ser subjectes actius de l'oferta cultural. Com en tantes esferes de la vida pública, la vida cultural es regeix avui per més horitzontalitat, en què la crisi de les figures de mediació conviu amb una xarxa establerta d'institucions.

La precarietat s'ha instal·lat com a principi rector d'un sistema cultural, en què neixen i moren projectes mentre els grans equipaments fa anys que pateixen reduccions importants dels pressupostos públics. L'horitzontalitat de les noves tecnologies i la falta de recursos han impulsat estructures més flexibles i escenografies més lleugeres que fan obsoletes algunes velles estructures institucionals. Al mateix temps, s'ha descentralitzat la producció de la cultura en ateneus, llibreries de barri, centres cívics i espais autogestionats que complementen la xarxa d'equipaments tradicionals. Com s’ha de governar aquest sistema d'institucionalitat, velocitats i escales variables és sens dubte una de les qüestions centrals per a la nova política municipal.

Tot això té lloc en una ciutat amb un teixit cultural molt ric i en un moment de gran ebullició creativa, en què hi ha més ganes de cultura que mai. Els moments de crisi política i econòmica són ocasions excepcionals per repensar la forma de viure, de relacionar-se i d'imaginar el futur. El context actual és, doncs, un bon moment per reivindicar la cultura com a motor de canvi en un debat públic que els últims anys ha estat segrestat per l'economia. La cultura no és una qüestió d'ordre econòmic sinó un instrument per donar resposta a les inquietuds i als somnis dels ciutadans.

Aquest és el valor polític de la cultura: la seva capacitat de crear nous imaginaris, d'articular el jo amb el nosaltres i de crear sentit a través de l'emoció i l'experiència estètica. Els llocs de la cultura són espais físics concrets, però també són llocs immaterials creadors d'esfera pública i, com a tals, són garants dels principis democràtics d'obertura, llibertat, igualtat i pluralisme. Obert és un sistema cultural que expandeix límits i no imposa fronteres i que és alhora motor i mirall de les pulsions de la societat que representa. Els espais culturals són lliures quan actuen motivats per la curiositat i el dubte i s'allunyen d'instruccions partidistes i ideològiques. Un sistema cultural és democràtic quan garanteix la igualtat d'accés però també és capaç de crear igualtat a través de l'educació i la cultura. Un espai cultural és plural quan dóna veu i accés a diferents cosmovisions i és el reflex de la complexitat de la societat de la qual sorgeix.

Com es poden traduir tots aquests principis en un programa de govern? Primer, donant a la cultura la centralitat que li correspon pel seu enorme potencial democràtic. Això implica atribuir-li més recursos que el 5% del pressupost municipal. En segon lloc, tutelant el sistema des de l’estament públic però garantint-ne la independència i evitant la temptació d'ingerències ideològiques. En tercer lloc, amb l'ambició de crear una veritable capital: amb la força de la ciutat que representa i en diàleg permanent amb el món. I, finalment, bastint ponts amb l'educació, perquè el sistema cultural i l'educatiu comparteixen l'objectiu de formar ciutadans crítics i fomentar la curiositat com a motor de coneixement i de sentit.

Judit Carrera és politòloga.