El llibre torna a l’arbre

Uns troncs curiosos col·locats en vertical enmig de la vorera sorprenien dimecres passat molts transeünts de Terrassa. Sobretot perquè si s'hi acostaven hi podien veure unes quantes finestres… i llibres a dins! És la curiosa i original solució que han trobat a Terrassa per donar una segona vida a una vintena d'arbres dels milers que van caure durant el vendaval que va assotar la ciutat el desembre passat. El projecte, batejat amb el nom d'Arllibre, consisteix en el lliure intercanvi de llibres en una desena de punts de la ciutat. Els arbres, d'on un dia van sorgir els llibres, tornen a acollir aquella peça que resisteix l'imparable avenç tecnològic.

La iniciativa neix d'Àgora Terrassa, un espai de debat ciutadà format per entitats de la ciutat i l'Ajuntament. Pep Martí, membre de la comissió dinamitzadora i impulsor d'Arllibre, recorda que en un moment en què parlaven sobre com millorar els hàbits socials de la ciutadania, van veure a Facebook un projecte a Berlín on usaven els arbres com a biblioteques improvisades al carrer. “Això va coincidir just amb el vendaval. Tot semblava convidar a fer un espai públic més col·laboratiu i era una oportunitat per canviar els hàbits dels uns i dels altres”, explica Martí.

La idea de fons d'Arllibre és similar al conegut Bookcrossing, és a dir, que qualsevol persona hi pot deixar un o més llibres i emportar-se'n un altre a canvi. Els punts d'intercanvi es van instal·lar dimecres passat i s'han nodrit, en un primer moment, amb aportacions de membres de l'Àgora i coneguts. En total, s'han habilitat vuit punts: quatre són a l'exterior (davant de la biblioteca central i la del districte 6, al Vapor Gran i al Parc Sant Jordi) i cinc a l'interior de la resta de biblioteques i al bar Amics dels Arts.

Amb la iniciativa no només es vol fomentar, òbviament, el sa hàbit de la lectura. “La lectura ens permet imaginar. I segurament tots tenim a casa algun llibre que tenim arraconat i que ara el podem compartir no tan sols amb les nostres amistats, sinó amb una xarxa de desconeguts”, anima Martí. D'una banda, també s'incentiva el reciclatge. I és que el 9 de desembre la gran ventada va provocar la caiguda massiva d'arbres a Terrassa (i altres municipis propers): 1.250 al nucli urbà i més de 100.000 a tot el terme municipal. “Molts d'aquests arbres haurien acabat sent fusta o pellets i ara els atorguem un nou paper”, afegeix.

També es volen alimentar altres valors com la solidaritat i el cooperativisme. “Hem de donar-nos l'oportunitat com a ciutat de relacionar-nos de forma diferent i anar interioritzant altres tipus d'hàbits”, apunta Martí. Concretament, es refereix al risc que els llibres acabin sent robats i fracassi la iniciativa. “Sabem que hi ha riscos, però els assumim. Hem de posar-nos a prova com a ciutat”, afirma el pare d'Arllibre. La conversió dels arbres en prestatgeries va anar a càrrec de treballadors de l'Ajuntament, però la idea és que el manteniment el faci alguna associació de la ciutat que treballi amb persones en risc d'exclusió.

Arllibre va començar dimecres, poc temps per mesurar quin impacte i quina resposta tindrà. Però si alguna cosa ha despertat és l'interès i la curiositat entre els transeünts. El conjunt de tres troncs-llibreria instal·lats davant de la biblioteca central de Terrassa encurioseix la Carme, de 43 anys, que s'hi atura. La seva filla Illa, de 10, va de dret a donar un cop d'ull els llibres. “M'agrada la idea, està bé”, diu la dona després de descobrir de què es tracta. “És molt guapo. A mi m'agrada llegir”, afegeix, tímida, la seva filla, que va canviant de llibre, ansiosa. “No hi ha cap llibre per a nens!”, es queixa.

Lluïsa Quevedo, de 50 anys, també decideix parar-se davant l'estrany i nou element de la via pública. “Estèticament és bonic, igual que el valor que transmet”, valora. “Tots tenim molts llibres que no llegirem més. I amb aquesta iniciativa s'ajuda que la gent llegeixi i que el preu dels llibres, que no és baix, no sigui un obstacle per fer-ho”, afegeix la dona, que assegura que participarà en la iniciativa. I, poèticament, rebla: “l'arbre torna a l'arbre”.