“Algú ha de tenir la valentia, i crec que aquest he de ser jo”

Una pàgina web recull fotografies de Dylan Roof, el blanc de 21 anys acusat de matar nou fidels negres en una històrica església afroamericana a Charleston, i inclou un manifest supremacista blanc. El domini va ser registrat al febrer per Roof, segons va publicar aquest dissabte el diari The New York Times.

El lloc es diu Last Rhodesian (L'últim rodesià), en referència a l'antiga república de Rhodèsia, on va imperar un règim racista governat per la minoria blanca, fins que el 1980 es va convertir a Zimbàbue. A la portada, apareix una fotografia d'un jove blanc, que no és Roof, estès a terra ensangonat.

Però en una secció de fotografies sí que apareix l'autor confés de l'atrocitat la nit del dimecres a l'església Emanuel, al centre de Charleston. Es veu al jove posant amb una bandera de la Vella Confederació dels Estats esclavistes del sud dels Estats Units al segle XIX, cremant una bandera nord-americana o visitant llocs històrics del sud. En una altra, apareix amenaçant amb una pistola amb set bales. És una Glock calibri 45, el mateix model que, d'acord amb les investigacions, va ser el que va utilitzar Roof a l'interior de l'església.

El manifest no porta el nom de cap autor ni data, però dóna indicis que l'escrivís Roof. L'autor es descriu com un "blanc nacionalista" i es disculpa pels errors tipogràfics perquè, al·lega, "té molta pressa".

En una secció titulada Una explicació, explica que ha triat Charleston per a les seves accions "perquè és la ciutat més històrica" de Carolina del Sud i perquè va arribar a tenir la "proporció més gran de negres enfront de blancs al país". I agrega: "No tenim skinheads, cap KKK [en al·lusió al Ku Klux Klan] real, ningú fent res més enllà de parlar a Internet. Bé, algú ha de tenir la valentia de portar-ho al món real, i crec que aquest he de ser jo".

Al principi del text, l'autor explica la seva evolució ideològica. "No em vaig criar racista a casa o al meu entorn. Vivint al sud, gairebé cada persona blanca té alguna consciència racial, simplement pel nombre de negroes [ho escriu així en anglès, en la forma despectiva que s'usava fins a les lleis de drets civils als anys seixanta] en aquesta part del país. Però és una consciència superficial".

Més endavant, explica que el cas que "realment" el "va despertar" va ser la mort el 2012 a Florida de Trayvon Martin, un negre de 17 anys, per trets de George Zimmerman, un vigilant veïnal blanc d'origen hispà. El succés va desencadenar protestes de la comunitat negra. "Era obvi que Zimmerman tenia la raó", escriu l'autor, que lamenta que els mitjans de comunicació "ignorin" els casos de negres que assassinen blancs.