Ira per una bandera confederada després de la matança de Charleston

Les xarxes socials als Estats Units es van omplir divendres amb una demanda tan curta com precisa: “abaixeu aquesta bandera”. “Aquesta bandera” és la confederada, el controvertit símbol dels Estats secessionistes del sud. Dos dies després de l'assassinat racista de nou feligresos negres en una església de Charleston, a Carolina del Sud, a mans d'un jove blanc, “aquesta bandera” seguia hissada orgullosa davant del Capitoli a la capital d'aquest Estat, Columbia. Un fort contrast amb les banderes federal i estatal erigides sobre la cúpula del parlament local, que onejaven a mig pal. I amb cada cop de vent que l'agitava, augmentava la discussió sobre si la confederada s'havia de retirar o no, controvèrsia que es va afegir al revifat debat sobre el racisme als EUA o l'ús d'armes.

Com a rerefons hi ha el significat mateix d'aquesta bandera, un debat que divideix el país des de la fi de la guerra civil (1861-65). Per als seus defensors, es tracta d'un tribut als que van lluitar en aquesta contesa i un emblema de la llibertat d'expressió. Els seus detractors la consideren un símbol de l'esclavitud, la segregació racial i l'odi d'aquells supremacistes blancs amb els quals s'identificava obertament l'assassí de Charleston, Dylann Roof.

Les autoritats estatals s'han mostrat esquives a l'hora d'atendre els reclams d'arriar la polèmica bandera. “Seria com obrir la caixa de Pandora”, va dir el congressista republicà Mark Sanford. També la governadora de Carolina del Sud, Nikki Haley, ho va qualificar com un “tema sensible”.

De sensible res, va respondre des de les pàgines de The Atlantic l'autor afroamericà Ta-Neshi Coates. “El crim de Roof no es pot separar de la ideologia de la supremacia blanca ni del seu potent símbol, la bandera confederada”, va afirmar. Una crida a la qual es va unir divendres Cornell Brooks, el president de la NAACP, l'organització afroamericana més influent del país. “La bandera confederada no pot onejar a la capital de l'Estat”, va resoldre.

També el president dels EUA, Barack Obama, té clar què s'ha de fer. Tal com ja ha dit en el passat, opina que "la bandera confederada hauria d'estar en un museu, i aquesta continua sent la seva postura", va dir el viceportaveu de la Casa Blanca, Eric Schulz.

La polèmica sobre la bandera a Carolina del Sud ha coincidit amb una decisió de la Cort Suprema que, dijous, va avalar la decisió del també Estat meridional de Texas de prohibir el 2011 l'ús d'aquesta mateixa bandera confederada a les matrícules personalitzades dels vehicles.

El cas havia arribat fins al màxim tribunal dels EUA després que l'organització Fills dels Veterans Confederats (SCV, segons les sigles en anglès) interposés una demanda contra l'Estat de Texas per aquesta decisió, que va considerar que atemptava contra la seva llibertat d'expressió.

El Departament de Vehicles Motoritzats de Texas havia decidit prohibir l'ús de la bandera confederada per considerar que el seu ús podia ser “ofensiu” per a part de la població.

“Una part important de l'opinió pública associa la bandera de la Confederació amb organitzacions que expressen odi cap a persones o col·lectius”, va argumentar en el seu moment la institució, a la qual la Cort Suprema ha donat ara la raó.

En una de les fotografies de Dylann Roof que han circulat des que fos identificat com a autor de la massacre de l'església Emanuel de Charleston, el jove posa assegut en el capó d'un cotxe amb la matrícula adornada amb “aquesta bandera”.