Adéu a una llegenda

El 1996 l'incansable Ry Cooder va viatjar a Cuba per contactar amb alguns músics tradicionals que, en aquell moment, romanien en el més fosc dels oblits. Un any després apareixeria el resultat d'aquell treball, el premiat Buena Vista Social Club, Wim Wenders remataria la jugada amb un oscaritzat documental amb el mateix títol. Havia nascut una llegenda i els veterans músics sobre els quals s'havia edificat no van desaprofitar l'ocasió: en una segona joventut es van llançar a conquistar el món i el van conquistar.

Ry Cooder va abandonar molt ràpid el vaixell i el pas del temps va desembarcar uns altres (Compay Segundo, Ibrahim Ferrer, Rubén González, Cachaíto, Pío Leyva, Puntillita,...) , però els supervivents han seguit contra vent i marea. Ara, gairebé dues dècades després, han decidit abaixar el teló definitivament, això sí amb una gira de comiat en la qual, com a mínim a Barcelona, es van esgotar totes les localitats amb setmanes d'antelació.

L'Adios Tour del Buena Vista Social Tour que, la nit d'ahir, va omplir els jardins del palau reial de Pedralbes va ser una joiosa celebració dels diferents aspectes de la música tradicional cubana, del bolero més estripat al so més ballable, com un catàleg de petites meravelles cadascuna més calenta i contagiosa.

Omara Portuondo i Eliades Ochoa són els dos puntals sobre els quals gira la proposta però el pes real de la vetllada es va sustentar en una superba banda de tretze membres dirigida pel trombonista Aguaje Ramos i amb algun històric a les seves files com el trompetista Guajiro Mirabal o el llaüista Barbarito Torres.

Ochoa va aportar aquest toc camperol tan seu mentre que Omara desencadenva l'entusiasme del personal amb algun dels seus temes més entranyables com Lágrimas negras o Veinte años. Al llarg del concert en una enorme pantalla de vídeo van anar desfilant homenatges fotogràfics a tots els buenavisteros desapareguts. Moments emotius que van quedar totalment eclipsats per la presència d'Omara que, al 84 anys, segueix conservant tota la seva picardia escènica i un saber estar que supleix amb escreix les naturals manques de la seva veu. Fins i tot va fer uns passos de ball amb el seu marit, el també octogenari Papi Oviedo.

Buena Vista Social Club es va acomiadar fent festa grossa, sense enyorança ni llagrimetes. Tot el contrari: repartint calor i ritme i establint una relació de complicitat amb el públic que, no podia ser d'una altra manera, va acabar dempeus ballant animadament.