Grup 62: ‘Eppur si muove’

Grup 62, el primer conglomerat editorial en llengua catalana, ha patit un particular calvari en la generalitzada travessia del desert que encara passa el sector. A la situació gairebé de fallida que va viure el 2006 i que va comportar l'entrada a l'accionariat del Grup Planeta i del Grup Enciclopèdia Catalana, no fa ni dos anys va patir un altre delicat daltabaix econòmic. I repuntat per tots els mals possibles: pugnes entre els fins llavors accionistes paritaris després de la retirada de La Caixa; marxa d'editors carismàtics (Eugènia Broggi, Berta Bruna, Ester Pujol…), pèrdua de la capacitat de ser pedrera d'autors en favor dels nous segells independents, retirada com a editors d'almenys quatre premis (Documenta, Pin i Soler, Lectors de l’Odissea i Roc Boronat)… I potser el pitjor, vist des del carrer: la imatge que l'entrada del principal conglomerat de l'edició espanyola a la firma estava foragitant la seva personalitat i catalanitat, que es traduïa, en allò literari, en una notable presència de les versions del que llançaven els segells del Grup Planeta en castellà; i en allò material, en l'absorció de departaments d'administració i gerència (fa sis mesos va desaparèixer la figura del director general, càrrec que va ocupar Xavier Mallafré) i la consegüent reducció de personal. La foto que ho resumia tot era de març de 2013, quan Grup 62 va abandonar el seu local al Raval de Barcelona i es va traslladar parcialment a l'edifici corporatiu de Planeta, a l'antiga seu de Banca Catalana, un trasllat que conclourà aquest juliol.

“Grup 62 està avui estabilitzat, consolidat i amb un equilibri pressupostari raonable pel que iniciem una etapa de reafirmació i rellançament del projecte amb l'objectiu de mantenir el paper de motor de la cultura que pot fer i que necessita una proposta d'aquesta potència”, va assegurar ahir Josep Ramoneda, president del consell d'administració de Grup 62 des de febrer de l'any passat després de la mort de l'emblemàtic editor Josep Maria Castellet, en un nou balanç de final de temporada, molt conscient de la imatge que ha anat desprenent durant el seu viacrucis el més carismàtic dels segells editorials catalans.

Amb el lema “Un projecte editorial complet, divers i competitiu”, al costat del director editorial del grup, Emili Rosales, i acompanyat per mitja dotzena d'editors de la casa, Ramoneda va aprofitar la primera escletxa possible (el segon any d'unes xifres de negoci una mica millors que no es van especificar) per no deixar ni un flanc sense resposta clara. Amb la força de saber que Grup 62 acapara encara avui el 37% de les vendes de llibres en català i ofereix anualment uns 400 títols nous a l'any (la meitat, d'infantil i juvenil, amb el segell Estrella Polar com a vaixell almirall), Ramoneda va citar com a grans objectius la “fidelització i consolidació d'autors catalans” que ja formen part d'un catàleg amb 12.000 títols vius com la necessitat de “trobar noves veus; aquest és un camp estratègic”, així com la voluntat d'inserir Grup 62 “en els debats polítics i culturals de Catalunya”.

En aquella línia, després de referir-se en diverses ocasions a “la fidelitat als orígens fundacionals d'Edicions 62”, el president del grup va assegurar que en aquesta nova etapa es reforçarà la presència del conglomerat en fundacions culturals (està ja en les de Pla, Rodoreda o Espriu, entre d'altres). I sempre, tot, “sense rebaixar mai l'exigència en una època de predomini de la cultura de la pressa i de l'impacte per sobre dels perdurable; no hem de deixar-nos arrossegar per això o per la falta de qualitat”, va apuntar com a colofó d'un ideari que, entre línies, podria llegir-se com un reforç de la personalitat fundacional de Grup 62 davant Planeta. Una mostra de la voluntat de buscar aquella qualitat estaria en el rejovenit consell editorial, format ara per Carme Riera, Borja de Riquer, Vicenç Villatoro i els mateixos Rosales i Ramoneda.

“Les tensions han passat: la relació està consolidada i les funcions, molt acordades ara mateix”, apunta el president de Grup 62 sobre la relació ara entre els socis de l'entitat: Enciclopèdia Catalana i Planeta. A això ha contribuït l'estabilitat accionarial entre tots dos: després de diverses operacions, Grup Planeta ostenta el 78% de l'accionariat enfront de la reducció fins al 21% de la participació d'Enciclopèdia, mentre l'1% restant està en mans d'accionistes minoritaris. La divisió en funcions també és diàfana: Enciclopèdia porta la logística a partir de la distribuïdora Àgora Llibres, així com la comercialització d'obres de referència; Planeta, la gestió econòmica i administrativa, tot el referent a la comercialització en llibreries i l'adaptació tecnològica.

El segell publica uns 400 títols a l'any i acapara el 37% de les vendes de llibres en català

Els renovats ímpetus es traduiran en breu en títols a les llibreries: abans que acabi l'estiu apareixeran les novel·les Vés i aposta un sentinella, de Harper Lee (Edicions 62) i el quart lliurament de Millenium, la continuació de l'obra de Stieg Larsson per David Lagercrantz (Columna), a priori dos autèntics fenòmens globals. I ja per la rentrée, al setembre, la primera obra purament de ficció del periodista Rafel Nadal, La maledicció dels Palmisano, i Córrer per ser lliures, de l'esportista Núria Picas (també a Columna, que s'obre a l'assaig); una edició del Llibre de les Bèsties, de Ramon Llull, amb il·lustracions de Perico Pastor (Proa); Els ponts trencants, de l'expolític del PP Manuel Milián Mestre (Pòrtic) i el relat infantil En Pere i el bosc, de Jaume Cabré, a Estrella Polar, el segell de més quota de mercat de tot l'àmbit editorial en català. Eppur si muove.