Pegar al captaire, ‘entreteniment’ de bandes adolescents

Vuit adolescents passejaven el 7 de juny a la matinada pels carrers del barri d’Horta. Després de celebrar que el FC Barcelona havia guanyat la Champions League, tornaven a casa sense la companyia de cap adult i en metro. Els més petits tenien 12 anys; els més grans, 16.

Tres o quatre estacions abans d'arribar a Horta van consensuar com acabar l'emocionant vetllada: “Visitem en Paquito”. No és un amic, no és un bar dels que obren la persiana a primera hora… En Paquito és un sense sostre –de fet, es diu Juan– que dorm en un racó a la intempèrie al costat de l'ambulatori del seu barri. No és la primera vegada que l’insulten i se’n riuen. En Juan sempre es rebota i això encara fa més gràcia a la banda d'adolescents. Es van apropar a l'embalum a terra i mentre li llançaven ampolles que anaven impactant i tallant el cos del sense sostre van gravar l'agressió amb un telèfon mòbil.

En Juan va acabar a l'Hospital de Vall d’Hebron, afortunadament els talls van ser lleus i el van donar d'alta al cap de poques hores.

María del Rosario Endrinal Petit no va tenir la mateixa sort. Tenia 50 anys quan una nit de desembre del 2005 tres joves, un dels quals, menor d'edat, van accedir al caixer on dormia a Sant Gervasi. La van agredir, la van ruixar amb un líquid inflamable i li van calar foc. Va morir dies més tard.

Jesús Ruiz, director del centre d'acollida Assís per a persones sense llar, té les xifres molt clares: “A Espanya mor una persona sense llar cada cinc dies, el 25% com a conseqüència d'una agressió”. Assís forma part d’Hatento, l'observatori de delictes d'odi contra persones sense sostre. L’estudi esmentat va començar a recollir dades, primer, gràcies als mitjans de comunicació, arran del crim perpetrat contra Endrinal Petit, una secretària d'alts directius que després d'una mala època va acabar demanant almoina al carrer. Ruiz assegura que la mitjana d'edat dels sense sostre que acaben morint a la via pública és de 47 anys.

“Lamentablement, l'agressió d’Horta no és excepcional, constantment hi ha gent jove que acaba la festa agredint una persona sense casa”, lamenta Ruiz. El director del centre d'acollida assegura que hi ha un component “educacional” en molts adolescents que els fa creure i sentir-se superiors a la resta i “amb el dret d'agredir, o cremar un indigent, gravar-ho i difondre-ho”.

Un 47,1% de les persones sense llar ha sofert un incident o delicte d'odi per la intolerància i els prejudicis cap a la seva situació d'exclusió social extrema i, d'aquest percentatge, un 81,3 per cent ha passat per aquesta experiència en més d'una ocasió, assegura l'informe d’Hatento.

El 87% de les persones responsables dels incidents o delictes d'odi van ser homes i un 57 per cent tenien entre 18 i 35 anys, d'acord amb la informació proporcionada en les entrevistes.

En un 28,4% de les experiències analitzades, els responsables de l'agressió o humiliació van ser nois joves que estaven de festa, un 10,1 per cent dels entrevistats van relatar experiències relacionades amb el tracte rebut pels serveis policials i els grups nazis van estar implicats en un 7,3% dels incidents.

El neuròleg i psiquiatre Joan Romeu assegura que en la majoria de casos aquestes bandes d'adolescents amb un comportament “antisocial” no tenen un trastorn, sinó “una relaxació moral de l'escala de valors”. Romeu recorda el judici a Israel contra el nazi Adolf Eichman el 1961. “Llavors, la filòsofa alemanya Hannah Arendt va encunyar la teoria de la banalitat del mal, que assegurava que els nazis no eren dolents, sinó que els havien educat per pensar que el mal podia serà una cosa que no tenia importància”, reflexiona el psiquiatre. La polèmica teoria va ser fruit de grans discussions però Romeu creu que pot ser encertada. “Alguns adolescents creuen que els captaires estan en l'escala més baixa, són gent que no serveix, que no són productius, que són uns desgraciats, inútils… i, per tant, és banal fer-los mal o fins i tot pot ser bo”.

Els Mossos van detenir els joves que van agredir el cap de setmana passat el captaire d’Horta al cap d'uns minuts, a tots menys els dos més petits, que, com només tenen 12 anys, no poden ser imputats. Cap ha admès l'agressió però el jutge va deixar en llibertat vigilada cinc adolescents. En Paquito, que en realitat es diu Juan, ha canviat el seu improvisat llit i ja fa dies que ningú el veu per Horta.